Resultats de la cerca

Ocupa una superfície d’unes 367 ha, la longitud de la pista és de 2,5 km i l’amplada de 61m Té capacitat per a realitzar 14 operacions per hora La terminal ocupa 4 000 km 2 , i té una capacitat per a 400 000 passatgers i una capacitat operativa de fins a 3 500 tones l’any El seu principal objectiu és facilitar la interconnexió de les terres de Ponent amb els principals aeroports d’Europa i d’Àfrica del nord, tant per al transport de mercaderies, els desplaçaments turístics al Pirineu i la costa catalana, i també reduir la dependència de la regió d’altres aeroports La seva…

Té la seu a Barcelona Després de la Guerra Civil, ambdós aeroports reprengueren l’activitat els anys quaranta El progressiu augment de l’aviació comercial de l’aeroport de l’Aeroclub de Barcelona al  Prat de Llobregat  feu inviable compatibilitzar-la amb l’aviació esportiva, cosa que determinà la fusió d’ambdós aeroclubs el 1953 Esdevingué el principal aeroclub de l’Estat, i entre els anys cinquanta i seixanta emeté al voltant d’una quarta part dels títols de pilot privat Posteriorment, amb la creació de la Barcelona Flight School, formà també pilots professionals Utilitza principalment les…

De tota manera, els aeroports catalans considerats singulars amb gran volum de trànsit són gestionats ara com ara per AENA Aeropuertos Així els aeroports de Barcelona-el Prat, Girona-Costa Brava, Reus i Sabadell són responsabilitat d’Aena Aeropuertos, mentre que Aeroports de Catalunya gestiona els aeroport de Lleida-Alguaire i Pirineus-la Seu d’Urgell, i els aeròdroms d’Alfés, Calaf-Sant Pere Sallavinera, Empuriabrava, Igualada-Òdena, la Cerdanya i Manresa, a més de 34 heliports Segons fonts de l’empresa mateixa, Aeroports de Catalunya té com a objectiu ser el referent en gestió…

Fou començat a construir per la família Betriu l’any 1976 i, bé que de titularitat privada, fou declarat d’interès general La construcció acabà el 1980 però no entrà en servei fins el 1982, coincidint amb les fortes inundacions que deixaren negada la vall del Segre, i fou clau per a evitar que aquest territori quedés totalment aïllat La concessió dels vols fou atorgada a la companyia Aviaco, que explotà la línia regular Barcelona-la Seu-Barcelona amb l’aval del govern català i del govern andorrà per les possibles pèrdues econòmiques A causa del dèficit d’explotació que accentuà l…