Resultats de la cerca

Per a fer aquest càlcul hom determina primerament el retard r de la lluna plena respecte al 21 de març, el qual és la resta de dividir l’expressió 19 m 1 9 +15+ A per 30, en la qual el valor de m 1 9 és la resta de dividir el número de l’any considerat m per 19, i el valor de A és zero quan hom fa el càlcul per als anys del calendari julià, mentre que per als anys del calendari gregorià és igual a la resta de dividir per 30 l’expressió c — c /4 — c — k /3, on el valor de c és el quocient enter de dividir l’any considerat per 100, i k val zero fins a l’any 4199, mentre que val c —17/25 a…

Aquestes sondes foren llançades els anys 1972 i 1973 per explorar Júpiter i Saturn, respectivament, i després prosseguir cap a l’espai interestellar Analitzant les dades de telemetria acumulades, els anys noranta del s XX, s’observà que, quan les sondes estaven a una distància del Sol d’entre 20 i 60 unitats astronòmiques, anaven patint una lleugera acceleració en direcció al Sol Fins ara s’han proposat múltiples explicacions per a aquest fenomen des de possibles errors sistemàtics en la telemetria o efectes del medi interestellar, fins a la necessitat de modificar les lleis de la gravitació…

És dividit convencionalment en 24 hores, al seu torn dividides cadascuna en 60 minuts, i cadascun d’aquests en 60 segons És la unitat de l' any civil d’ús ordinari i habitual establert pel  calendari gregorià

Poden caure a la Terra o bé produir accidents a l’espai L’origen, en una proporció important, és l’explosió de ginys naus, satèllits, coets, telescopis, etc fora de servei a l’espai i la collisió posterior entre els fragments L’acumulació de deixalles espacials pot dificultar o posar en perill les missions espacials Des de l’inici de la cursa espacial, el nombre de deixalles que orbiten al voltant de la Terra no ha parat de créixer El 2017 s’estimaven en uns 18000 els objectes dels quals es feia un seguiment que estaven en òrbita, procedents dels prop de 5000 llançaments de ginys espacials…

Entre ells cal destacar l’Energia rus, l’Ariane europeu, els nord-americans Atlas, Delta, Pegasus i Titan, el Llarga Marxa xinès i l’H-I japonès

És anomenat també mes civil El fet d’emprar el dia com a unitat feia complicada la tasca de comptar la durada de llargs intervals de temps, per la qual cosa hom cercà una unitat de temps superior Aquesta unitat fou proporcionada d’una manera natural pel cicle de les fases de la Lluna, que es repeteix sempre igual Així, els pobles de la prehistòria comptaven el temps en llunes, tal com ho fan encara els pobles primitius en efecte, els primers calendaris de què hom té notícia eren basats en la llunació, la durada de la qual era la unitat bàsica Més endavant el desenvolupament de l’agricultura…