Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
Roskosmos
Astronàutica
Agència espacial russa, fundada el 1992.
És un organisme de titularitat pública, amb funcions equivalents a la NASA i a l’ Agència Espacial Europea ESA Prové del programa espacial soviètic que, a diferència de l’europeu i el nord-americà, no era gestionat per una entitat única Malgrat el llançament de l' Sputnik 1957, fita essencial en la cursa espacial soviètica, continuà depenent d’un conglomerat de ministeris i organitzacions, especialment vinculats a la defensa i les telecomunicacions El 1965 fou creat el més semblant a un organisme unificat, el ministeri general de construcció de maquinària En dissoldre’s l’URSS 1992, fou…
Copèrnic
Astronàutica
Programa de l’Agència Espacial Europea que té com a objectiu la recollida massiva de dades sobre la Terra i la seva anàlisi amb finalitats diverses
És dividit en sis grans àrees d’observació superfície terrestre, mars i oceans, atmosfera, canvi climàtic, gestió d’emergències i seguretat Les aplicacions cobreixen una àmplia gamma de serveis, entre els quals figuren la protecció del medi ambient, la predicció de catàstrofes naturals, la gestió i planificació del territori, l'agricultura, la silvicultura, el desenvolupament sostenible, l'avaluació i disponibilitat dels recursos naturals, la protecció civil, el control de moviments de població i el turisme, entre moltes altres Per tal d'aconseguir les dades, el programa Copèrnic disposa tant…
Agrupació Astronàutica Espanyola
Astronàutica
Societat amb seu a Barcelona dedicada principalment a la promoció i divulgació de l’astronàutica.
Fou fundada el 1953 com a secció de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica i esdevingué més endavant una entitat independent Entre els socis fundadors cal destacar l’enginyer Juli Marial, que en fou primer president L’any 1954 fou acceptada com a membre amb vot de la Federació Internacional d’Astronàutica El 1957 l’Agrupació Astronàutica Espanyola organitzà a Barcelona el VIII Congrés de la Federació Internacional d’Astronàutica, que coincidí amb la collocació en òrbita de l Sputnik I Publica el butlletí Astronáutica
Agena
Astronàutica
Sèrie de coets nord-americans utilitzats en 1959-67 en diversos programes espacials.
Propulsats per propergol líquid, serviren de tram superior als llançadors Thor , Atlas i Titan III A-B-C , que posaren en òrbita molts satèllits, així com de segon tram dels coets Atlas en el llançament de les sondes Ranger i Mariner , i com a fitó de la càpsula Gemini i del Lunar Orbiter
Aerobee
Astronàutica
Sèrie de 250 coets nord-americans utilitzats per a la investigació de l’espai i de l’atmosfera.
Acadèmia Internacional d’Astronàutica
Astronàutica
Organització fundada el 1960 a París, dependent de la Federació Internacional d’Astronàutica, encarregada de les activitats científiques i de la publicació d’Acta Astronautica.
Interkosmos
Astronàutica
Organització que agrupava els estats de l’Europa oriental per a la col·laboració en la investigació espacial, sota la direcció de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS.
Resultat d’aquesta collaboració fou el Kosmos-261 , llançat a la darreria del 1968, la sèrie de satèllits Interkosmos i el programa Intersputnik , destinat a desenvolupar un sistema de telecomunicacions per satèllit
Helios
Astronàutica
Programa de recerca de col·laboració alemanya i nord-americana en l’estudi de l’espai proper al Sol, mitjançant sondes còsmiques.
L' Helios 1 fou llançat el 10 de desembre de 1974 l' Helios 2 , llançat el 15 de gener de 1976, abastà òrbites heliocèntriques ellíptiques, amb un periheli d’aproximadament 0,3 UA, fet que permeté un apropament al Sol superior al del planeta Mercuri El llançament exigí un gran coet Titan-Centaur ja que la naturalesa de l’òrbita comporta abastar una velocitat d’uns 10 km/s per sobre de la d’escapament
programa Gemini
Astronàutica
Programa de desenvolupament espacial dels EUA constituït per dotze vols (deu de tripulats), que s’estengueren del 8 d’abril de 1964 fins al 15 de novembre de 1966.
Els objectius primordials d’aquests vols foren l’experimentació de la tolerància humana a la manca de gravetat apesantor, l’assaig de les tècniques de cita i d’acoblament de vehicles, la realització d’activitats a l’exterior del vehicle i l’assaig del retorn guiat
Gemini
Astronàutica
Vehicle del programa Gemini que serví de pont tecnològic entre els del programa Mercury i els de l’Apollo.
Consta de tres elements el mòdul de comandament , centre de control i habitacle de la tripulació i l’únic que era recuperat, el mòdul d’impuls , amb quatre motors de retroacció destinats a aconseguir l’entrada a l’atmosfera, i el mòdul d’equipament , proveït dels motors de posició, de les reserves de combustible dels dipòsits d’oxigen i hidrogen i d’una part del sistema de condicionament de la cabina habitada
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina