Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
nau espacial
Astronàutica
Vehicle tripulat que es desplaça per l’espai extraatmosfèric, baldament resti en òrbita terrestre.
La nau espacial, a diferència de l’aeronau, és concebuda per a desplaçar-se per un medi on regna el buit quasi absolut, i seguint una trajectòria que correspon normalment a una cònica La no-existència d’un medi capaç de resistir l’aplicació d’una força de tracció obliga a dotar les astronaus d’un sistema autònom de propulsió, basat en el principi de l’acció-reacció o tercer axioma de Newton actualment les astronaus són propulsades per coets, que els proporcionen una velocitat suficient per a fugir de l’atracció gravitatòria de la Terra o de qualsevol altre astre Les formes aerodinàmiques…
hipergol
Astronàutica
Tipus de propergol per a coets, de combustió espontània en posar-se en contacte els dos components, l’oxidant i el reductor, la qual cosa fa innecessari el sistema auxiliar d’encesa.
Hom empra com a hipergols les amines i els derivats de la hidrazina amb l’àcid nítric fumant o amb el tetraòxid de dinitrogen
cineteodolit
Astronàutica
Aparell de seguiment visual de ginys balístics com míssils, naus aeroespacials o satèl·lits artificials, que permet de determinar-ne la trajectòria.
Consta, bàsicament, d’una cambra cinematogràfica amb teleobjectiu, que segueix el giny, i d’un dispositiu que enregistra simultàniament el temps i la seva situació en azimut i altura l’anàlisi posterior de la presa cinematogràfica fa possible de reconstruir la trajectòria
Ranger
Astronàutica
Primer programa nord-americà d’exploració automàtica essencialment gràfica de la superfície lunar, mitjançant una sèrie de sondes còsmiques que portaren el nom del programa, i que transmeteren les imatges obtingudes mentre s’hi acostaven i fins que feien impacte en el seu sòl.
Els Ranger 1 i 2 foren llançats el 1961 per a assajar els ginys i els coets, però sense que fossin dirigits cap a la Lluna Amb els Ranger 3, 4 i 5 hom intentà de dipositar càpsules amb instruments a la seva superfície, però no s’aconseguí, bé pel fet de no encertar la Lluna, bé pel fet de no funcionar l’equip, com en el Ranger 5 , que féu impacte en l’hemisferi ocult El primer Ranger destinat a obtenir imatges fou el Ranger 6 , llançat a la primeria del 1964, en el qual fallà el sistema de televisió El Ranger 7 , llançat a mitjan 1964, funcionà correctament i a través d’ell foren obtingudes 4…
Explorer
Astronàutica
Nom genèric d’una sèrie d’una cinquantena de satèl·lits artificials llançats pels EUA i destinats a la recerca aeronòmica, astronòmica, geodèsica, etc.
Han estat situats en les més variades òrbites geocèntriques, heliocèntriques i lunars L' Explorer 1 , llançat el 31 de gener de 1958 fou el primer satèllit artificial collocat en òrbita pels EUA i permeté la descoberta inicial dels cinturons de radiació de Van Allen La denominació inespecífica Explorer fou emprada fins l’any 1975
Encèlad

L’Encèlad en una imatge presa per l’astronau Cassini el 2011
© NASA
Astronàutica
Un dels satèl·lits de Saturn, descobert per F.W. Herschel el 1789.
Gira a una distància mitjana del centre del planeta de 238200 km, i el seu període sideral és d’1 dia 8 h, 53 min, 6,8 s La seva magnitud aparent a l’oposició mitjana de Saturn és d’11,6 Té un diàmetre d’uns 500 km És recobert d’una gruixuda capa de gel Entre aquesta i el nucli de roca hi ha, segons nombrosos indicis, un oceà d’aigua líquida Per les escletxes de la capa de gel es poden observar surgències de vapor i fragments de gel El 2017 la NASA anuncià la identificació d’hidrogen molecular en un entorn comparable al de les condicions que afavoriren l’aparició de vida a la Terra L’hidrogen…
Landsat
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits nord-americans destinats a l’observació dels recursos terrestres des de l’espai, continuadora de la sèrie Earth Ressources Technology Satellites
.
El Landsat I 1972, que orbitava a 900 km d’altitud en una òrbita heliostacionària, fotografiava bandes de terreny de 185 km d’ample amb una resolució de 80 m i trigava 18 dies a fotografiar la totalitat de la superfície terrestre portava tres cambres de televisió en color imatges en el domini visible i una cambra multicanal imatges en quatre bandes espectrals verd, taronja, vermell i infraroig proper, i infraroig amb què obtenia imatges en fals color El Landsat I funcionà fins el 1980, i fou rellevat pel Landsat II 1975 que ho féu fins el 1982 El Landsat III 1978 incorporà una cinquena banda…
Lambda 4S
Astronàutica
Coet espacial japonès de quatre trams, de 16,75 m d’alçada i 9 500 kg de pes, propulsat íntegrament per propergol sòlid.
Fou emprat per a posar en òrbita el primer satèllit artificial japonès, l’Osumi, l’11 de febrer de 1970
Kosmos
Astronàutica
Nom genèric d’una sèrie de satèl·lits artificials soviètics.
Amb la denominació de Kosmos, foren posats en òrbita més de 1 400 ginys, majoritàriament d’aplicació militar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina