Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
programa d’aplicacions Apollo
Astronàutica
Projecte astronàutic dels EUA per a utilitzar els vehicles, els coets i les tècniques posades a punt amb el programa Apollo per a missions espacials tripulades, ja siguin d’òrbita terrestre, ja siguin lunars.
Les experiències programades per a aquest projecte inclouen, entre altres, observació telescòpica orbital, vigilància militar, cartogràfica i comunicacions
programa Apollo
Astronàutica
Programa astronàutic dels EUA constituït per 21 vols espacials i que tingué per finalitat d’aconseguir l’exploració de la Lluna abans de la fi de l’any 1970.
Fou iniciat el 1960 per decisió del president Kennedy Per tal de mirar de resoldre els problemes plantejats pel programa, hom dugué a terme prèviament els vols Mercury i Gemini , hom desenvolupà la sèrie de coets Saturn i, a més, fou augmentada la informació amb el llançament de les sondes espacials Ranger , Surveyor i Lunar Orbiter
Apollo

Esquema de l’Apollo 11: 1, coberta protectora amb coet de salvament; 2, mòdul de comandament; 3, mòdul de servei; 4, mòdul lunar dins el segment adaptador
Astronàutica
Vehicle del programa Apollo.
L’utilitzat en els vols destinats a aterrar a la Lluna, com l' Apollo 11 , constava de tres elements mòdul de comandament , de forma cònica, centre de control, preparat per a la vida de la tripulació mòdul lunar , de forma polièdrica, part del vehicle destinada a aterrar a la Lluna, proveït d’unitats propulsives pròpies
Zond
Astronàutica
Sèrie de vuit sondes còsmiques de l’URSS llançades entre el 1964 i el 1970.
Destinades a assajar nous equips i efectuar mesures físiques, especialment en l’espai pròxim de la Lluna, les tres primeres eren estacions interplanetàries algunes d’elles no eren tripulades
Voyager

Calendari i recorregut dels Voyager 1 i 2 pel sistema solar
© Fototeca.cat
Astronàutica
Programa nord-americà d’exploració dels planetes exteriors del sistema solar mitjançant sondes automàtiques.
Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost Voyager-2 i el 5 de setembre Voyager-1 de 1977 El Voyager-1 atenyé Júpiter al març del 1979 i passà a prop dels seus satèllits Callisto, Ganimedes, Europa, Ió, etc Aprofità la deflexió produïda pel camp gravitacional del planeta per dirigir-se cap a Saturn, on arribà pel novembre del 1980 Estudià el planeta i alguns dels seus satèllits, especialment Tità Posteriorment, inicià una trajectòria que el dugué fora del sistema solar sense experimentar cap altre encontre planetari El Voyager-1 es convertí, el 1998, en el vehicle…
Vostok
Astronàutica
Primera sèrie de vehicles espacials tripulats de l’URSS, amb els quals tingueren lloc els primers vols orbitals de l’home.
El Vostok 1 fou llançat a l’abril del 1961 i fou tripulat pel primer cosmonauta, Juri Aleksejevic Gagarin, que restà 108 minuts en òrbita Pocs mesos després, amb el Vostok 2 , la permanència orbital fou estesa a unes 25 hores Amb els Vostok 3 i 4 , llançats amb un dia de diferència, foren experimentades les operacions d’apropament espacial amb vista a futures trobades orbitals Missions anàlogues tingueren els Vostok 5 i 6 , dutes a terme pel juny del 1963, amb la particularitat que aquesta última fou tripulada per l’única dona que ha efectuat vols espacials, Valentina Tereškova Els Vostok…
Voskhod
Astronàutica
Sèrie de dos vehicles espacials tripulats de l’URSS, amb capacitat per a dues o tres persones, resultants del desenvolupament dels Vostok.
El Voskhod 1 fou llançat a l’octubre del 1964 amb tres cosmonautes a bord, i constituí el primer vol amb més d’un tripulant Durant el vol del Voskhod 2 març del 1965 tingué lloc la primera sortida d’un tripulant, protegit amb vestit espacial, a l’exterior de l’astronau, a la qual restà unit mitjançant un “cordó umbilical” pel qual rebia l’oxigen necessari per a la respiració i mantenia la comunicació amb el comandant de l’astronau
Viking

Nau espacial Viking-1
© NASA
Astronàutica
Programa nord-americà d’exploració de Mart mitjançant sondes automàtiques.
Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost i el 9 de setembre de 1975, respectivament Cada sonda constava de dues parts el mòdul orbital Orbiter , que es mantenia en òrbita tot estudiant la superfície del planeta, i el mòdul d’aterratge Lander , que aterrava a la superfície i disposava d’instruments per a fer mesures meteorològiques, sísmiques, de composició química del sòl i de determinació de formes de vida al sòl El Viking-1 aterrà a la Chryse Planitia el 20 de juliol de 1976 i el Viking-2 ho féu a la Utopia Planitia el 3 de setembre del mateix any Els mòduls d’…
Venera
Astronàutica
Sèrie de sondes planetàries llançades per l’URSS a fi d’explorar Venus.
La Venera-1 , llançada al febrer del 1961, així com la Venera-2 i la Venera-3 , no tornà informació Les sondes següents, fins a la Venera-8 , situaren càpsules a l’atmosfera venusiana, per tal de mesurar-ne la temperatura, la pressió i la composició La Venera-4 transmeté informació durant 94 min el 18 d’octubre de 1967, mentre descendia en paracaigudes La Venera-5 i la Venera-6 enviaren informació durant 53 min 16 de maig de 1969 i 51 min 17 de maig de 1969, respectivament Cap d’elles, però, no aconseguí d’aterrar en funcionament La Venera-7 ho assolí el 15 de desembre de 1970 i envià…
Vanguard
Astronàutica
Projecte dels EUA fet públic el 1955 destinat a col·locar en òrbita el primer satèl·lit artificial.
Dins el marc d’aquest projecte, hom decidí de desenvolupar un coet de tres trams, els dos primers de propergol líquid i el tercer de sòlid Parallelament fou construïda una sèrie dels satèllits de recerca geofísica Vanguard , però que no havien d’ésser llançats fins que el coet fos fiable El primer coet Vanguard d’assaig explotà a terra al desembre del 1957, i fins al tercer hom no aconseguí el primer funcionament satisfactori Hom aprofità aquests assaigs per a dotar el coet d’un simple satèllit mínim, i així, al març del 1958, fou situat en òrbita el Vanguard 1 Després de nombrosos fracassos…