Resultats de la cerca

Les experiències programades per a aquest projecte inclouen, entre altres, observació telescòpica orbital, vigilància militar, cartogràfica i comunicacions

Fou iniciat el 1960 per decisió del president Kennedy Per tal de mirar de resoldre els problemes plantejats pel programa, hom dugué a terme prèviament els vols Mercury i Gemini , hom desenvolupà la sèrie de coets Saturn i, a més, fou augmentada la informació amb el llançament de les sondes espacials Ranger , Surveyor i Lunar Orbiter

L’utilitzat en els vols destinats a aterrar a la Lluna, com l' Apollo 11 , constava de tres elements mòdul de comandament , de forma cònica, centre de control, preparat per a la vida de la tripulació mòdul lunar , de forma polièdrica, part del vehicle destinada a aterrar a la Lluna, proveït d’unitats propulsives pròpies

Destinades a assajar nous equips i efectuar mesures físiques, especialment en l’espai pròxim de la Lluna, les tres primeres eren estacions interplanetàries algunes d’elles no eren tripulades

Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost Voyager-2 i el 5 de setembre Voyager-1 de 1977 El Voyager-1 atenyé Júpiter al març del 1979 i passà a prop dels seus satèllits Callisto, Ganimedes, Europa, Ió, etc Aprofità la deflexió produïda pel camp gravitacional del planeta per dirigir-se cap a Saturn, on arribà pel novembre del 1980 Estudià el planeta i alguns dels seus satèllits, especialment Tità Posteriorment, inicià una trajectòria que el dugué fora del sistema solar sense experimentar cap altre encontre planetari El  Voyager-1 es convertí, el 1998, en el vehicle…

El Vostok 1 fou llançat a l’abril del 1961 i fou tripulat pel primer cosmonauta, Juri Aleksejevic Gagarin, que restà 108 minuts en òrbita Pocs mesos després, amb el Vostok 2 , la permanència orbital fou estesa a unes 25 hores Amb els Vostok 3 i 4 , llançats amb un dia de diferència, foren experimentades les operacions d’apropament espacial amb vista a futures trobades orbitals Missions anàlogues tingueren els Vostok 5 i 6 , dutes a terme pel juny del 1963, amb la particularitat que aquesta última fou tripulada per l’única dona que ha efectuat vols espacials, Valentina Tereškova Els Vostok…

El Voskhod 1 fou llançat a l’octubre del 1964 amb tres cosmonautes a bord, i constituí el primer vol amb més d’un tripulant Durant el vol del Voskhod 2 març del 1965 tingué lloc la primera sortida d’un tripulant, protegit amb vestit espacial, a l’exterior de l’astronau, a la qual restà unit mitjançant un “cordó umbilical” pel qual rebia l’oxigen necessari per a la respiració i mantenia la comunicació amb el comandant de l’astronau

Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost i el 9 de setembre de 1975, respectivament Cada sonda constava de dues parts el mòdul orbital Orbiter , que es mantenia en òrbita tot estudiant la superfície del planeta, i el mòdul d’aterratge Lander , que aterrava a la superfície i disposava d’instruments per a fer mesures meteorològiques, sísmiques, de composició química del sòl i de determinació de formes de vida al sòl El Viking-1 aterrà a la Chryse Planitia el 20 de juliol de 1976 i el Viking-2 ho féu a la Utopia Planitia el 3 de setembre del mateix any Els mòduls d’…

La Venera-1 , llançada al febrer del 1961, així com la Venera-2 i la Venera-3 , no tornà informació Les sondes següents, fins a la Venera-8 , situaren càpsules a l’atmosfera venusiana, per tal de mesurar-ne la temperatura, la pressió i la composició La Venera-4 transmeté informació durant 94 min el 18 d’octubre de 1967, mentre descendia en paracaigudes La Venera-5 i la Venera-6 enviaren informació durant 53 min 16 de maig de 1969 i 51 min 17 de maig de 1969, respectivament Cap d’elles, però, no aconseguí d’aterrar en funcionament La Venera-7 ho assolí el 15 de desembre de 1970 i envià…

Dins el marc d’aquest projecte, hom decidí de desenvolupar un coet de tres trams, els dos primers de propergol líquid i el tercer de sòlid Parallelament fou construïda una sèrie dels satèllits de recerca geofísica Vanguard , però que no havien d’ésser llançats fins que el coet fos fiable El primer coet Vanguard d’assaig explotà a terra al desembre del 1957, i fins al tercer hom no aconseguí el primer funcionament satisfactori Hom aprofità aquests assaigs per a dotar el coet d’un simple satèllit mínim, i així, al març del 1958, fou situat en òrbita el Vanguard 1 Després de nombrosos fracassos…