Resultats de la cerca

Enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya 1981 i diplomat en estudis de l’espai per la International Space University d’Estrasburg 1989 Iniciat com a enginyer de vendes d’exportació, el 1985 ingressà a l’ Agència Espacial Europea  ESA, assignat a la base espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, on participà en els llançaments de l’ Ariane 4 i l’ Ariane 5 , i fou assessor de diferents programes de recerca i desenvolupament aeroespacial en diversos països Ha treballat al Centre National d’Études Spatiales CNES i a la Universitat Internacional de l’Espai ISU, i fou…

Consisteix, essencialment, en un vehicle espacial de forma sensiblement similar a la d’una aeronau, que és llançat amb l’ajut de l’impuls d’un conjunt accelerador un tanc exterior més dos coets acceleradors o SRB Solid Rocket Booster , el qual se separa del vehicle quan ha estat assolida l’òrbita desitjada el tanc exterior es destrueix en caure, i els SRB són recuperats un cop completada la missió programada, el vehicle retorna a terra tot planant, i aterra en una pista de dimensions especials Etapes successives d’un vol de la llançadora espacial © Fototecacat La idea fonamental que…

Hom empra com a hipergols les amines i els derivats de la hidrazina amb l’àcid nítric fumant o amb el tetraòxid de dinitrogen

Graduada en medicina 1970 i bioquímica 1973, fou una de les sis dones seleccionades per la NASA el 1978 per a un pla d’entrenament d’astronautes Ha volat en les missions del transbordador el 1985, 1989, 1991 i 1993 A la cinquena missió, el 1996, baté la marca nord-americana —de tots dos sexes— i mundial —femenina— d’estada a l’espai, amb 188 dies A l’estació Mir , on s’estigué aquest temps, romangué en un mòdul separat de la tripulació masculina

Fou fundada el 1953 com a secció de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica i esdevingué més endavant una entitat independent Entre els socis fundadors cal destacar l’enginyer Juli Marial, que en fou primer president L’any 1954 fou acceptada com a membre amb vot de la Federació Internacional d’Astronàutica El 1957 l’Agrupació Astronàutica Espanyola organitzà a Barcelona el VIII Congrés de la Federació Internacional d’Astronàutica, que coincidí amb la collocació en òrbita de l Sputnik I Publica el butlletí Astronáutica

Propulsats per propergol líquid, serviren de tram superior als llançadors Thor , Atlas i Titan III A-B-C , que posaren en òrbita molts satèllits, així com de segon tram dels coets Atlas en el llançament de les sondes Ranger i Mariner , i com a fitó de la càpsula Gemini i del Lunar Orbiter

Resultat d’aquesta collaboració fou el Kosmos-261 , llançat a la darreria del 1968, la sèrie de satèllits Interkosmos i el programa Intersputnik , destinat a desenvolupar un sistema de telecomunicacions per satèllit

L' Helios 1 fou llançat el 10 de desembre de 1974 l' Helios 2 , llançat el 15 de gener de 1976, abastà òrbites heliocèntriques ellíptiques, amb un periheli d’aproximadament 0,3 UA, fet que permeté un apropament al Sol superior al del planeta Mercuri El llançament exigí un gran coet Titan-Centaur ja que la naturalesa de l’òrbita comporta abastar una velocitat d’uns 10 km/s per sobre de la d’escapament