Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Melissa
Astronàutica
Programa de l’ESA que té com a objectiu estudiar la producció d’aliments i el reciclatge de deixalles en llargues estades a estacions espacials.
La recerca a la planta pilot, installada a la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigida per Francesc Gòdia, estudia la forma de reproduir cicles semblants als que es donen a la Terra Així, hom investiga el creixement d’algues en microgravetat i l’aprofitament de les deixalles orgàniques dels astronautes Aquestes passarien per diferents reactors on es descompondrien en diversos gasos i en nitrats, i aquests darrers servirien d’adob per a les algues
Mir

L’estació espacial Mir
Astronàutica
Estació espacial posada en òrbita per l’URSS el 20 de febrer de 1986 i destruïda el 23 de març de 2001.
En el seu moment, fou l’única estació permanent Hom hi realitzà nombrosos experiments i estudis, especialment sobre els efectes de les estades prolongades a l’espai en l’organisme humà el 1995 en retornà un astronauta d’una estada de 437 dies, la més llarga fins aleshores Era composta per un cos central de 21 t i 13 m de llarg, al qual hom afegí diversos mòduls, entre els quals diferents versions de la nau Sojuz a partir del 1986 i el transbordador Atlantis 1998 Les dificultats financeres de Rússia n'impediren el manteniment i la renovació, motiu pel qual, malgrat la collaboració…
astronauta

Tripulació del STS-126
Nasa
Astronàutica
Persona que tripula una astronau.
El terme cosmonauta , encunyat a l’URSS, és emprat a Occident per a designar els astronautes soviètics o dels països de la seva influència Patologies associades La manca de gravetat és el problema principal a què són exposats els astronautes Gràcies a les llargues estades a l’espai, els darrers anys, d’astronautes dels països de l’antiga URSS a bord de l’estació Mir, hom ha pogut conèixer millor els efectes de les condicions de microgravetat en l’organisme humà En primer lloc, afecta el sentit de l’equilibri, per la inexistència dels conceptes d’amunt i avall ni els òrgans…
Sal’ut
Astronàutica
Sèrie de petites estacions orbitals científiques o militars de l’URSS que, entre 1971 i 1986, foren col·locades en òrbita sense tripulació i algunes de les quals serviren posteriorment d’habitacle per als cosmonautes que hi arriben a bord dels Sojuz
.
La segona tripulació de la Sal’ut 1 , després de passar 23 dies a l’espai, morí d’accident a la tornada a causa d’una descompressió brusca La Sal’ut 2 fallà La Sal’ut 3 , que tingué una missió de reconeixement militar orbital i fou visitada per la tripulació del Sojuz 14 , anava proveïda de càpsula per al retorn automàtic de film La Sal’ut 4 tingué una missió primordialment científica, i la Sal’ut 5 , novament militar La Sal’ut 6 , llançada pel setembre del 1977 i que funcionà fins pel juny del 1982, fou el primer pas vers el desenvolupament d’estacions orbitals permanents Gràcies a la…
Estació Espacial Internacional

Vista de l’Estació Espacial Internacional
© NASA
Astronàutica
Estació orbital permanent de participació internacional.
Les principals funcions de l’EEI són de tipus científic, aprofitant al màxim les especials condicions de l’espai exterior Anomenada inicialment Freedom, fou un projecte impulsat el 1984 pels Estats Units amb la collaboració d’alguns estats del bloc occidental Amb la incorporació de Rússia 1994 rebé el nom actual, bé que els EUA en són els principals contribuents prop de dues terceres parts i concentren els sistemes de comunicació i control, i també les bases de dades A més de Rússia, hi participen el Canadà, el Japó, el Brasil i alguns països de la Unió Europea a través de l’Agència Espacial…
astronàutica
Interior de la bodega d’una llançadora espacial nord-americana
© Fototeca.cat
Astronàutica
Conjunt de ciències i tecnologies aplicades a l’estudi i al desenvolupament de la locomoció de ginys per l’espai extraatmosfèric, com també la seva explotació científica, militar o comercial.
El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste en funció de…