Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Magalhães
Astronàutica
Sonda espacial de la NASA llançada cap a Venus el 1989.
Les dades que ha enviat serviran per a fer un mapa del 97% de la superfície del planeta, on ha detectat volcans Té una resolució de 120 m La missió es donà per acabada a l’octubre del 1994, després que fos llançada a l’interior de l’atmosfera de Venus, on es desintegrà
Olympus
Astronàutica
Satèl·lit de telecomunicacions llançat el 1989.
Fou llançat originàriament per a fer proves de noves tecnologies aplicades a les telecomunicacions Utilitzat per a transmissions televisives, cobreix tot Europa i ha retransmès llançaments des de Cap Kennedy Després de cinc anys en funcionament, l’Olympus entrà en contacte amb les restes del pas dels Perseids La correcció de l’òrbita provocà que es perdés el control sobre el satèllit, per la qual cosa la missió es donà per acabada a l’agost del 1993
deixalles espacials
Astronàutica
Restes de satèl·lits o de naus espacials que queden orbitant al voltant de la Terra un cop acabada la seva missió.
Poden caure a la Terra o bé produir accidents a l’espai L’origen, en una proporció important, és l’explosió de ginys naus, satèllits, coets, telescopis, etc fora de servei a l’espai i la collisió posterior entre els fragments L’acumulació de deixalles espacials pot dificultar o posar en perill les missions espacials Des de l’inici de la cursa espacial, el nombre de deixalles que orbiten al voltant de la Terra no ha parat de créixer El 2017 s’estimaven en uns 18000 els objectes dels quals es feia un seguiment que estaven en òrbita, procedents dels prop de 5000 llançaments de ginys espacials…
Röntgensatellit

Recreació artística del satèl·lit ROSAT a l’espai
© DLR German Aerospace Center
Astronàutica
Satèl·lit llançat el juny del 1990, en una missió internacional on hi havia predomini de científics alemanys.
El nom prové del científic alemany Wilhelm Conrad Röntgen El seu camp d’estudi abraça les zones de l’espectre corresponents als raigs X i a l’ultraviolat La primera part de la missió consistí a crear un mapa de tot l’espai en raigs X i ultraviolats Posteriorment es féu servir per a investigar objectes puntuals La missió es donà per acabada al febrer del 1999 Inhabilitat des d’aleshores, la darrera setmana del mes d’octubre del 2011 entrà a l’atmosfera terrestre Tot i que hom estimà que a causa de les seves dimensions no es desintegraria completament en caure a la Terra, no es…
Mars Global Surveyor
Astronàutica
Missió de la NASA destinada a estudiar Mart.
La Mars Global Surveyor 1 , llançada al novembre del 1996, arribà a Mart l’11 de setembre de 1997 La seva òrbita al voltant del planeta tenia per objectiu cartografiar la superfície marciana, amb una resolució d’1,4 m i per a fer-ho, la disposava d’una càmera, un magnetòmetre, un reflectòmetre d’electrons i un altímetre làser La nau formava part d’un projecte comú del qual també participava la sonda d’observació russa Mars 96 —llançada a l’espai el 16 de novembre de 1996, i que patí la fallada dels motors i les restes de la qual caigueren al Pacífic Sud— i el mòdul de prospecció Mars…
Mir

L’estació espacial Mir
Astronàutica
Estació espacial posada en òrbita per l’URSS el 20 de febrer de 1986 i destruïda el 23 de març de 2001.
En el seu moment, fou l’única estació permanent Hom hi realitzà nombrosos experiments i estudis, especialment sobre els efectes de les estades prolongades a l’espai en l’organisme humà el 1995 en retornà un astronauta d’una estada de 437 dies, la més llarga fins aleshores Era composta per un cos central de 21 t i 13 m de llarg, al qual hom afegí diversos mòduls, entre els quals diferents versions de la nau Sojuz a partir del 1986 i el transbordador Atlantis 1998 Les dificultats financeres de Rússia n'impediren el manteniment i la renovació, motiu pel qual, malgrat la collaboració de la NASA,…
Near Earth Asteroid Rendezvous
Astronàutica
Nau de la NASA equipada amb càmeres i aparells de mesura destinada a l’estudi d’asteroides.
Llançada al febrer del 1996, al juny del 1997 sobrevolà i fotografià el petit planeta Mathilde 253, però al desembre del 1998 fracassà en un primer intent de posar-se en òrbita entorn del petit planeta 433 Eros, d’uns 41 km de llarg i 15 d’ample Finalment, al febrer del 2000, la NEAR fou collocada en òrbita, primer a una altura de 327 km posteriorment, s’aproximà fins a 100 km, i finalment a 6 km de la superfície L’estabilitat d’aquestes òrbites és baixa, a causa del feble camp gravitatori uns 5 mm/s2 i la seva forma irregular Durant el temps que estigué en òrbita al voltant de 433 Eros envià…
Galileo

Images d’erupcions volcàniques a Io preses per la sonda Galileo
Nasa
Astronàutica
La ruta fou planejada per aprofitar els camps gravitatoris dels planetes, ja que no hi havia propulsors prou potents per a enviar-la directament a Júpiter Això li permeté estudiar Venus el 1990 En el seu trajecte cap a Júpiter també estudià el medi interplanetari i envià imatges de l’asteroide 243 Ida, del qual revelà que té el seu propi satèllit —primer satèllit detectat en un asteroide— Després de diversos problemes amb les seves antenes, la Galileo oferí imatges de la collisió del cometa Shoemaker-Levy amb Júpiter a l’estiu del 1994 i al final del 1995 arribà a l’òrbita del…
Estació Espacial Internacional

Vista de l’Estació Espacial Internacional
© NASA
Astronàutica
Estació orbital permanent de participació internacional.
Les principals funcions de l’EEI són de tipus científic, aprofitant al màxim les especials condicions de l’espai exterior Anomenada inicialment Freedom, fou un projecte impulsat el 1984 pels Estats Units amb la collaboració d’alguns estats del bloc occidental Amb la incorporació de Rússia 1994 rebé el nom actual, bé que els EUA en són els principals contribuents prop de dues terceres parts i concentren els sistemes de comunicació i control, i també les bases de dades A més de Rússia, hi participen el Canadà, el Japó, el Brasil i alguns països de la Unió Europea a través de l’Agència Espacial…