Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Federació Internacional d’Astronàutica
Astronàutica
Associació no oficial de societats d’estudis astronàutics, amb seu a París.
Fundada el 1950 per un grup reduït de capdavanters de la tecnologia dels coets, experimentà un ràpid creixement, i actualment agrupa 54 societats astronàutiques de 35 estats diferents La seva finalitat és l’intercanvi de coneixements i la collaboració internacional Hi són associades l’Acadèmia Internacional d’Astronàutica IAA i l’Institut Internacional de Llei de l’Espai IISL
Atlantis

La nau Atlantis preparada per ser llançada a l’espai el 8 de juliol de 2011
© NASA/Bill Ingalls
Astronàutica
Nom de la quarta llançadora nord-americana.
Feu el seu primer vol el 4 d’octubre de 1985 i és la llançadora que ha realitzat més missions militars secretes Per al seu desenvolupament s’aplicaren els coneixements adquirits en la fabricació de les llançadores anteriors, respecte a les quals presenta modificacions com ara la d’ésser més lleugera L’Atlantis fou molt utilitzada com a nau de transport de materials i astronautes cap i des d’estacions espacials, tant per la Mir com per l’ Estació Espacial Internacional , on entre el 8 i el 21 de juliol de 2011 feu la darrera de les seves trenta-tres missions, en les quals posà en…
Pioneer

Placa de la qual és portador el Pioneer 10
© fototeca.cat
Astronàutica
Sèrie de sondes còsmiques dels EUA pertanyents al programa de recerca espacial del mateix nom, iniciat per les forces aèries l’any 1958, però transferit tot seguit a la NASA, de la qual el Pioneer 1, llançat l’11 d’octubre de 1958, fou el primer giny espacial.
Amb els quatre primers Pioneer, i fins al març del 1959, hom intentà, sense èxit, de fer impacte a la Lluna Els Pioneer del 5 després del llançament del qual el programa fou interromput fins a la darreria del 1965 al 9 llançat pel novembre del 1968 foren emprats per a l’estudi i la predicció de l’activitat solar Des del 10, els Pioneer han estat sondes d’estudis planetaris exteriors El Pioneer 10 passà el 3 de desembre de 1973 a una distància de 130 000 km sobre els núvols de Júpiter, i n'envià imatges i altres dades Accelerat per l’acció del camp gravitatori del dit planeta, ha de travessar…
Voyager

Calendari i recorregut dels Voyager 1 i 2 pel sistema solar
© Fototeca.cat
Astronàutica
Programa nord-americà d’exploració dels planetes exteriors del sistema solar mitjançant sondes automàtiques.
Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost Voyager-2 i el 5 de setembre Voyager-1 de 1977 El Voyager-1 atenyé Júpiter al març del 1979 i passà a prop dels seus satèllits Callisto, Ganimedes, Europa, Ió, etc Aprofità la deflexió produïda pel camp gravitacional del planeta per dirigir-se cap a Saturn, on arribà pel novembre del 1980 Estudià el planeta i alguns dels seus satèllits, especialment Tità Posteriorment, inicià una trajectòria que el dugué fora del sistema solar sense experimentar cap altre encontre planetari El Voyager-1 es convertí, el 1998, en el vehicle…
Surveyor
Astronàutica
Sèrie de sondes lunars nord-americanes d’aterratge suau, els objectius fonamentals de les quals foren de desenvolupar i comprovar la tècnica de l’aterratge suau amb retrocoets, de fornir dades referents a la compatibilitat del mòdul lunar de l’Apollo amb les condicions del sòl i d’augmentar els coneixements sobre la Lluna.
De les set sondes llançades en el període comprès entre el maig del 1966 i el juliol del 1968, en funcionaren correctament cinc A més dels aparells de televisió, que forniren en conjunt més de 65 000 imatges, foren efectuades anàlisis físiques i químiques del terreny Els Surveyor tenien una massa d’uns 1 000 kg