Resultats de la cerca

Similars a les sondes Mariner EUA, eren més pesants, amb capacitat d’enviar un mòdul fins a la superfície planetària, però no tenien tanta qualitat telefotogràfica El Mars 2 i el Mars 3 , destinats a Mart, foren llançats pel maig del 1971, i, ja en òrbita al voltant d’aquest planeta, una part de la sonda se separà i descendí fins al sòl la del Mars 2 hi deixà l’emblema de la falç i el martell 27 de novembre de 1971 Ni la part del Mars 2 ni la del 3 pogueren transmetre dades útils, després d’haver aterrat El Mars 4 i el Mars 5 , que foren llançats pel juliol del 1973, amb una…

Està situada a la província de Sichuan A causa de la seva localització s’empra essencialment per a la collocació de satèllits en òrbita geosincrònica Inicialment s’utilitzà per al llançament de satèllits militars, però aviat començà a enviar a l’espai satèllits comercials Les seves installacions inclouen estacions de proves i d’enlairament de satèllits i estacions de seguiment

L’objectiu del programa era l’enviament de la sonda cap a un asteroide i, després, la seva trobada amb un cometa L’asteroide escollit era el 449 Hamburga, una roca de 88 quilòmetres de llargària que segueix una trajectòria ellíptica entre les òrbites de Mart i Júpiter D’altra banda, el cometa escollit era el C/1906 E1 Kopff, un cometa no periòdic En arribar al Kopff, la sonda CRAF havia d’enviar un mòdul a la seva superfície El projecte fou cancellat per problemes pressupostaris

Cràter Von Kármán, un volcà de tipus hawaià situat a la cara oculta de la Lluna, on va aterrar la sonda nord-americana  Chang’e 4 © NASA/GSFC/Arizona State University El 2019 es va celebrar el 50è aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna El 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong i Edwin Buzz  Aldrin hi aterraven, al Mar de la Tranquillitat, mentre Michael Collins els esperava a bord del mòdul orbital de l’ Apollo 11 L’estada va durar unes 21 hores, durant les quals es van recollir 20 kg de rocs, es van fer fotografies i es van prendre mesures diverses Al cap d’aquest temps, una part del…

La sèrie M fou desenvolupada originalment per l’ISAS, l’Institut de l’Espai i la Ciència Aeronàutica Prové del desenvolupament de la sèrie de coets L El primer coet de la sèrie fou l’M-4 A partir d’aquest s’obtingué l’M-3C, un coet de tres etapes al qual s’afegí una quarta etapa per a formar els coets M-3S La sèrie més recent és l’M-5 té una potència força més elevada i ha estat dissenyat per a enviar a l’espai sondes interplanetàries El primer vol de l’M-5 es realitzà el 1997

La sonda fou llançada des de cap Canaveral al gener del 2005 mitjançant un coet Delta II La nau consta de dues parts Una n'és el mòdul de vol, l’objectiu del qual és portar la nau fins al cometa, l’obtenció de dades científiques i el manteniment de la comunicació amb la Terra La segona és un petit mòdul que serà llançat per a impactar amb el cometa, crear un cràter a la seva superfície i enviar material a l’espai L’impacte serà gravat i les seves dades estudiades per determinar la composició interna del cometa i qualsevol variació en la seva configuració L’objectiu de la Deep…

Integrada dins el programa d’exploració de Mart de la NASA, arribà a Mart el 24 d’octubre de 2001 Des del febrer del 2002 a l’agost del 2004 la sonda es dedicà a analitzar la quantitat i distribució dels elements químics i materials que formen la superfície marciana L’estudi de la distribució d’hidrogen permeté descobrir grans quantitats d’aigua glaçada per sota de la superfície de les regions polars A més, mesurà els nivells de radiació al voltant del planeta, determinant el perill que aquestes podrien suposar per a les missions tripulades que algun dia es podrien dur a terme Les imatges i…

Fou llançat al desembre del 1996 i arribà a Mart el 24 d’octubre de 2001 Des del febrer del 2002 a l’agost del 2004 la sonda es dedicà a analitzar la quantitat i distribució dels elements químics i materials que formen la superfície marciana L’estudi de la distribució d’hidrogen permeté descobrir grans quantitats d’aigua glaçada per sota de la superfície de les regions polars A més, mesurà els nivells de radiació al voltant del planeta, determinant el perill que aquestes podrien suposar per a les missions tripulades que algun dia es podrien dur a terme Les imatges i dades aconseguides per la…

La producció del Titan I començà el 1957 i fou operatiu com a sistema d’armes el 1961 Disposats en 54 installacions subterrànies en cinc llocs estratègics del territori nord-americà i proveïts de caps nuclears, restaren a punt fins el 1965, que foren substituïts pels més avançats Titan II Aquest últim model fou emprat per a situar en òrbita les càpsules Gemini , amb la qual cosa inicià les seves aplicacions astronàutiques El Titan III A , de dimensions superiors, fou en realitat un coet d’assaig d’allò que seria el nucli del Titan III C , el qual, com els ja esmentats, fa ús de propergols…

Amb els quatre primers Pioneer, i fins al març del 1959, hom intentà, sense èxit, de fer impacte a la Lluna Els Pioneer del 5 després del llançament del qual el programa fou interromput fins a la darreria del 1965 al 9 llançat pel novembre del 1968 foren emprats per a l’estudi i la predicció de l’activitat solar Des del 10, els Pioneer han estat sondes d’estudis planetaris exteriors El Pioneer 10 passà el 3 de desembre de 1973 a una distància de 130 000 km sobre els núvols de Júpiter, i n'envià imatges i altres dades Accelerat per l’acció del camp gravitatori del dit planeta, ha de travessar…