Resultats de la cerca

Llançada al febrer del 1996, al juny del 1997 sobrevolà i fotografià el petit planeta Mathilde 253, però al desembre del 1998 fracassà en un primer intent de posar-se en òrbita entorn del petit planeta 433 Eros, d’uns 41 km de llarg i 15 d’ample Finalment, al febrer del 2000, la NEAR fou collocada en òrbita, primer a una altura de 327 km posteriorment, s’aproximà fins a 100 km, i finalment a 6 km de la superfície L’estabilitat d’aquestes òrbites és baixa, a causa del feble camp gravitatori uns 5 mm/s2 i la seva forma irregular Durant el temps que estigué en òrbita al…

El nom d’American Rocket Society fou adoptat oficialment l’any 1934 i es mantingué fins al començament del 1963 en fusionar-se amb l’Institute of Aerospace Sciencies i crear l’American Institute of Aeronautics and Astronautics Les publicacions més importants de l’American Rocket Society foren la revista Jet Propulsion , que finalment portà el nom d' ARS Journal

La UIE realitzava les seves activitats cada estiu en un lloc diferent, però finalment elegí una seu permanent —Estrasburg— i una sèrie de campus afiliats, entre els quals hi ha Barcelona, amb coordinació de l' Institut d'Estudis Espacials de Catalunya Els temes que abasta es refereixen a aspectes tècnics de l’astronàutica, però també a les seves diverses aplicacions —telecomunicacions, teledetecció— o a qüestions econòmiques o jurídiques, com ara el dret espacial

A més de la seva aplicació bèllica, ha estat emprat, dotat de trams superiors amb successives millores, com a primera etapa de molts coets llançadors de satèllits artificials Aprofitant el segon tram del Vanguard, fou anomenat Thor-Able , i amb ell hom intentà per primera vegada, l’any 1958, d’abastar la Lluna amb una sonda, la Pioneer1 Posteriorment fou dotat de segons trams més avançats, tals com els Agena , l' Able Star i finalment els Delta , amb els quals han estat collocats en òrbita molts satèllits artificials per part de la NASA

Dins el marc d’aquest projecte, hom decidí de desenvolupar un coet de tres trams, els dos primers de propergol líquid i el tercer de sòlid Parallelament fou construïda una sèrie dels satèllits de recerca geofísica Vanguard , però que no havien d’ésser llançats fins que el coet fos fiable El primer coet Vanguard d’assaig explotà a terra al desembre del 1957, i fins al tercer hom no aconseguí el primer funcionament satisfactori Hom aprofità aquests assaigs per a dotar el coet d’un simple satèllit mínim, i així, al març del 1958, fou situat en òrbita el Vanguard 1 Després de nombrosos fracassos…

La producció del Titan I començà el 1957 i fou operatiu com a sistema d’armes el 1961 Disposats en 54 installacions subterrànies en cinc llocs estratègics del territori nord-americà i proveïts de caps nuclears, restaren a punt fins el 1965, que foren substituïts pels més avançats Titan II Aquest últim model fou emprat per a situar en òrbita les càpsules Gemini , amb la qual cosa inicià les seves aplicacions astronàutiques El Titan III A , de dimensions superiors, fou en realitat un coet d’assaig d’allò que seria el nucli del Titan III C , el qual, com els ja esmentats, fa ús de propergols…

Cràter Von Kármán, un volcà de tipus hawaià situat a la cara oculta de la Lluna, on va aterrar la sonda nord-americana  Chang’e 4 © NASA/GSFC/Arizona State University El 2019 es va celebrar el 50è aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna El 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong i Edwin Buzz  Aldrin hi aterraven, al Mar de la Tranquillitat, mentre Michael Collins els esperava a bord del mòdul orbital de l’ Apollo 11 L’estada va durar unes 21 hores, durant les quals es van recollir 20 kg de rocs, es van fer fotografies i es van prendre mesures diverses Al cap d’aquest temps, una part del…

Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost Voyager-2 i el 5 de setembre Voyager-1 de 1977 El Voyager-1 atenyé Júpiter al març del 1979 i passà a prop dels seus satèllits Callisto, Ganimedes, Europa, Ió, etc Aprofità la deflexió produïda pel camp gravitacional del planeta per dirigir-se cap a Saturn, on arribà pel novembre del 1980 Estudià el planeta i alguns dels seus satèllits, especialment Tità Posteriorment, inicià una trajectòria que el dugué fora del sistema solar sense experimentar cap altre encontre planetari El  Voyager-1 es convertí, el 1998, en el vehicle…

Consisteix, essencialment, en un vehicle espacial de forma sensiblement similar a la d’una aeronau, que és llançat amb l’ajut de l’impuls d’un conjunt accelerador un tanc exterior més dos coets acceleradors o SRB Solid Rocket Booster , el qual se separa del vehicle quan ha estat assolida l’òrbita desitjada el tanc exterior es destrueix en caure, i els SRB són recuperats un cop completada la missió programada, el vehicle retorna a terra tot planant, i aterra en una pista de dimensions especials Etapes successives d’un vol de la llançadora espacial © Fototecacat La idea fonamental que…

La ruta fou planejada per aprofitar els camps gravitatoris dels planetes, ja que no hi havia propulsors prou potents per a enviar-la directament a Júpiter Això li permeté estudiar Venus el 1990 En el seu trajecte cap a Júpiter també estudià el medi interplanetari i envià imatges de l’asteroide 243 Ida, del qual revelà que té el seu propi satèllit —primer satèllit detectat en un asteroide— Després de diversos problemes amb les seves antenes, la Galileo oferí imatges de la collisió del cometa Shoemaker-Levy amb Júpiter a l’estiu del 1994 i al final del 1995 arribà a l’òrbita del planeta Les…