Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Arabsat
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits de comunicacions de la Lliga Àrab.
L' Arabsat 1-A fou llançat el febrer del 1985 i l' Arabsat 1-B el juny del mateix any Una tercera versió, l' Arabsat 1-C , fou llançat el febrer del 1992 L’Arabsat 1-C fou venut el 1997 a l’agència espacial índia, l’ISRO L’Arabsat 2-A, llançat al juliol del 1996, inaugurà una nova generació de satèllits, que inclogué també l’Arabsat 2-B, llançat al novembre del 1996, l’Arabsat 2-C, enviat a l’espai a l’agost del 1997, i l’Arabsat 2-D, llançat al setembre del 1998 La tercera generació de satèllits es posà en funcionament al febrer del 1999 amb el llançament de l’…
Llarga Marxa
Astronàutica
Sèrie de coets xinesos destinats a posar satèl·lits en òrbita.
El primer de la sèrie CZ-1 entrà en servei el 1970 i podia posar en òrbita baixa un satèllit de 400 kg La segona generació, la CZ-2 , creà tres tipus de coets el més reeixit dels quals fou el CZ-2C Aquest és el resultat del desenvolupament d’un míssil balístic i pot collocar prop de tres tones de càrrega útil en òrbita baixa La tercera generació de coets inclou la sèrie CZ-3 , un coet de tres etapes més potent que els anteriors i destinat a posar càrrega en òrbites geoestacionàries La sèrie CZ-4 és la de més recent creació És similar als CZ-3 però té la tercera…
European Organization for Meteorological Satellites
Astronàutica
Organització Europea de Satèl·lits Meteorològics, amb seu a Alemanya i formada 18 països membres i 11 països cooperants.
La flota de satèllits d’Eumetsat està situada en òrbita geoestacionària i inclou els satèllits del Meteosat Operational Programme i del Meteosat Second Generation MSG Aquests darrers han d’anar substituint progressivament els satèllits de la primera generació El primer dels MSG, el Meteosat 8, fou llançat a l’agost del 2002 Els MSG donen informació de l’estat de l’atmosfera terrestre cada 15 minuts Eumetsat està preparant el sistema EPS Eumetsat Polar System, que incrementarà la informació disponible sobre l’atmosfera en la zona de l’oceà Pacífic
Transiting Exoplanet Survey Satellite
Astronàutica
Missió espacial de la NASA que té com a objectiu la detecció de planetes extrasolars.
El coet Falcon 9 que transportava el satèllit s’enlairà el 18 d’abril de 2018 des de cap Canaveral, i fou el primer llançament de la NASA encomanat a una empresa privada, SpaceX, de l’empresari Elon Musk És previst que al llarg de la missió TESS observi uns 200000 estels Com la missió Kepler , de la qual és considerada successora, utilitza el mètode del trànsit planetari , bé que l’òrbita ellíptica en la qual es desplaça li permet escanejar de manera contínua porcions de l’espai molt més gran, exploració que realitza en períodes de 27 dies, i es calcula que en dos anys haurà cobert el 85%…
Sputnik

Sputnik 1
Nasa
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits artificials llançats per l’URSS que tingueren com a finalitat desenvolupar la tecnologia necessària per a aprofitar les possibilitats d’aquests ginys i, al mateix temps, per a obtenir dades de l’espai extraatmosfèric i valorar la tolerància dels mamífers a les condicions d’ingravitació.
El terme Sputnik ‘company de viatge’, o satèllit en el context astronòmic ja fou emprat per Ciolkovskij en descriure el satèllit artificial tripulat que proposà El Sputnik 1, llançat el 4 d’octubre de 1957, coincidint amb la celebració del VIII Congrés de la Federació Internacional d’Astronàutica a Barcelona, fou el primer satèllit artificial de la Terra Llançat des del cosmòdrom de Bajkonyr, fou situat en una òrbita de 65,1° d’inclinació respecte a l’equador, amb un perigeu de 227 km i un apogeu de 946 km De configuració esfèrica, amb quatre antenes, tenia una massa de 83,5 kg, i era…
propulsió
Astronàutica
Generació d’una força destinada a actuar artificialment sobre l’estat de moviment d’un cos, bé per variar-ne la velocitat en mòdul o en argument, bé per mantenir-la en un medi que oposa resistència al moviment.
Astronàutica 2019
Astronàutica
Cràter Von Kármán, un volcà de tipus hawaià situat a la cara oculta de la Lluna, on va aterrar la sonda nord-americana Chang’e 4 © NASA/GSFC/Arizona State University El 2019 es va celebrar el 50è aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna El 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong i Edwin Buzz Aldrin hi aterraven, al Mar de la Tranquillitat, mentre Michael Collins els esperava a bord del mòdul orbital de l’ Apollo 11 L’estada va durar unes 21 hores, durant les quals es van recollir 20 kg de rocs, es van fer fotografies i es van prendre mesures diverses Al cap d’aquest temps, una part del…
Astronàutica 2017
Astronàutica
El 2017 no va ser un any gaire brillant des del punt de vista científic En canvi, com a resposta al desenvolupament nuclear i balístic de Corea del Nord, els Estats Units i el Japó van incrementar d’una manera notable la seva activitat militar a l’espai El Japó va llançar una satèllit militar de comunicacions i un de reconeixement per vigilar les activitats de Corea del Nord i de la Xina Els nord-americans, per la seva banda, van posar en òrbita geosincrònica un detector de radiació infraroja, per detectar la presència de míssils, i l’ ORS5 per controlar l’existència de satèllits i deixalles…
Astronàutica 2016
Astronàutica
Per a Catalunya el 2016 va ser un any excellent perquè es va consolidar l’activitat del sector gràcies a l’èxit de la missió de l’Agència Espacial Europea ESA, LISA Pathfinder , i a la primera detecció d’ones gravitacionals des de la Terra A més a més, la Universitat Politècnica de Catalunya, en collaboració amb l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya IEEC, va posar en òrbita el primer nanosatèllit català, el 3 Cat-2 , amb finalitats tecnològiques, amb el qual, però, es va perdre el contacte Activitat tecnològica La Xina va provar dues llançadores noves, la Long March 7 , que va fer la…
Astronàutica 2018
Astronàutica
Després d’uns anys d’estancament relatiu, l’activitat espacial va retornar amb noves energies Les causes van ser diverses valor comercial, valor estratègic, valor científic i, en bona part, valor propagandístic L’activitat va ser espectacular en tots els camps i Catalunya, tot i les dificultats, no se’n va quedar al marge Ara bé, la concepció, el desenvolupament i l’execució d’una missió espacial és un procés lent i caldrà veure com la crisi econòmica recent afectarà les activitats a mitjà termini Satèllits científics El 18 d’abril la NASA va llançar a l’espai la missió Transient Exoplanet…