Resultats de la cerca

Els Ranger 1 i 2 foren llançats el 1961 per a assajar els ginys i els coets, però sense que fossin dirigits cap a la Lluna Amb els Ranger 3, 4 i 5 hom intentà de dipositar càpsules amb instruments a la seva superfície, però no s’aconseguí, bé pel fet de no encertar la Lluna, bé pel fet de no funcionar l’equip, com en el Ranger 5 , que féu impacte en l’hemisferi ocult El primer Ranger destinat a obtenir imatges fou el Ranger 6 , llançat a la primeria del 1964, en el qual fallà el sistema de televisió El Ranger 7 , llançat a mitjan 1964, funcionà correctament i a través d’ell foren…

El Landsat I 1972, que orbitava a 900 km d’altitud en una òrbita heliostacionària, fotografiava bandes de terreny de 185 km d’ample amb una resolució de 80 m i trigava 18 dies a fotografiar la totalitat de la superfície terrestre portava tres cambres de televisió en color imatges en el domini visible i una cambra multicanal imatges en quatre bandes espectrals verd, taronja, vermell i infraroig proper, i infraroig amb què obtenia imatges en fals color El Landsat I funcionà fins el 1980, i fou rellevat pel Landsat II 1975 que ho féu fins el 1982 El Landsat…

El Mariner 1 fou projectat per arribar a les proximitats de Venus a mitjan 1962, però fallà, a causa del coet de llançament El Mariner 2 , disparat el mes d’agost de l’any 1962, passà a 34 750 km de Venus El Mariner 3 i el Mariner 4 , destinats a Mart, foren llançats pel novembre del 1964 el primer fracassà, però el segon passà a 9 845 km de Mart i en transmeté les primeres imatges vint-i-dues de la superfície, que mostraren un sòl amb un gran nombre de cràters, semblant al de la Lluna El Mariner 5 , que fou llançat pel juny del 1967, sobrevolà Venus El Mariner 6 , llançat pel…

Té una resolució de 10 m El SPOT-1 fou llançat el 1986 i el SPOT-2 el 1990 El SPOT-3 es perdé al novembre del 1996, el SPOT-4 fou llançat al març del 1998 i el SPOT-5 al maig del 2002 SPOT manté entre el 60 i el 70% del mercat mundial d’imatges per satèllit Amb la nova tècnica Supermode espera augmentar-ne la resolució i el camp Actualment, els SPOT tenen una resolució de 4 a 6 m en un camp de 50 a 80 km La tècnica d’obtenció de dues imatges, lleugerament decalades, i combinar-les proporcionaria una resolució de 2,5 m, tot ampliant el camp fins a 100 km Els satèllits…

La Phobos-1 fou llançada el 7 de juliol i la Phobos-2 cinc dies després Una errada en el comandament informàtic de la primera provocà que situés malament els panells solars i l’antena, amb la qual cosa la comunicació es perdé i hom no pogué realitzar observacions, però obtingué imatges en raigs X de la corona solar La Phobos-2 s’acostà fins a 50 m de la superfície del satèllit natural Fobos, del qual obtingué imatges d’alta resolució Arribà a l’òrbita de Mart el gener del 1989 i féu mesures del seu camp magnètic abans que hom en perdés el contacte

La ruta fou planejada per aprofitar els camps gravitatoris dels planetes, ja que no hi havia propulsors prou potents per a enviar-la directament a Júpiter Això li permeté estudiar Venus el 1990 En el seu trajecte cap a Júpiter també estudià el medi interplanetari i envià imatges de l’asteroide 243 Ida, del qual revelà que té el seu propi satèllit —primer satèllit detectat en un asteroide— Després de diversos problemes amb les seves antenes, la Galileo oferí imatges de la collisió del cometa Shoemaker-Levy amb Júpiter a l’estiu del 1994 i al final del 1995 arribà a l’…

Després de transmetre'n unes quantes imatges, se'n perdé el contacte

Situada a només 500 km del nucli del cometa —era aleshores a 144 milions de quilòmetres de la Terra—, transmeté moltes imatges i informacions i, tot i patir alguns desperfectes, fou enviada cap al cometa Grigg-Skjellerup Passà a 15 000 km del seu nucli el 10 de juliol de 1992

De les set sondes llançades en el període comprès entre el maig del 1966 i el juliol del 1968, en funcionaren correctament cinc A més dels aparells de televisió, que forniren en conjunt més de 65 000 imatges, foren efectuades anàlisis físiques i químiques del terreny Els Surveyor tenien una massa d’uns 1 000 kg

Foren llançats pels EUA durant el període de l’agost del 1966 a l’agost del 1967, amb la finalitat d’obtenir una cartografia fotogràfica amb un elevat grau de resolució de la totalitat de la superfície lunar i de poder escollir, així, els llocs d’aterratge de les missions Apollo Aquests ginys eren portadors de dues càmeres, una de les quals amb teleobjectiu, i podien modificar llur òrbita Cada Lunar Orbiter transmeté prop de 200 imatges, algunes de les quals foren preses a només uns quaranta quilòmetres d’alçada