Resultats de la cerca

Aquestes sondes foren llançades els anys 1972 i 1973 per explorar Júpiter i Saturn, respectivament, i després prosseguir cap a l’espai interestellar Analitzant les dades de telemetria acumulades, els anys noranta del s XX, s’observà que, quan les sondes estaven a una distància del Sol d’entre 20 i 60 unitats astronòmiques, anaven patint una lleugera acceleració en direcció al Sol Fins ara s’han proposat múltiples explicacions per a aquest fenomen des de possibles errors sistemàtics en la telemetria o efectes del medi interestellar, fins a la necessitat de modificar les lleis de…

Entre els objectius del FUSE hi ha el de fer observacions que permetin determinar quines eren les condicions que es donaren uns minuts després del big-bang , millorar el coneixement de l’evolució química de les galàxies o determinar amb més precisió les propietats del gas interestellar Tot això es pot aconseguir, si més no en part, fent observacions de llum ultraviolada corresponent a l’ultraviolat llunyà El FUSE ha descobert la presència de molècules de nitrogen a l’espai interestellar i d’una corona de gas calent al voltant de la Via Làctia ha realitzat també observacions de les restes de…

Llançat, després de diversos ajornaments, a l’abril del 1997 per un coet americà Pegasus , està situat en una òrbita a 600 km d’altura i la seva vida útil es preveu de dos anys Pesa 200 kg, incloent-hi l’instrumental Estudia el comportament de líquids en microgravetat, la radiació ultraviolada difosa del medi interestellar galàctic i les radiacions gamma de baixa energia En el projecte participa la Universitat de València

La missió Astro-1 fou portada a terme per mitjà de la llançadora Columbia al desembre del 1990 Els aparells consistien en una bateria de tres telescopis d’observació en l’ultraviolat i d’un en els raigs X Havent superat diversos problemes tècnics, els astronautes obtingueren dades sobre estels i galàxies no observats anteriorment en aquelles regions de l’espectre i confirmaren que la pols interestellar es compon bàsicament de grans de grafit L’Astro-2, realitzada amb la llançadora Endeavour , fou dotada de tres telescopis per a l’observació en l’ultraviolat Les dades eren accessibles a través…

Amb els quatre primers Pioneer, i fins al març del 1959, hom intentà, sense èxit, de fer impacte a la Lluna Els Pioneer del 5 després del llançament del qual el programa fou interromput fins a la darreria del 1965 al 9 llançat pel novembre del 1968 foren emprats per a l’estudi i la predicció de l’activitat solar Des del 10, els Pioneer han estat sondes d’estudis planetaris exteriors El Pioneer 10 passà el 3 de desembre de 1973 a una distància de 130 000 km sobre els núvols de Júpiter, i n'envià imatges i altres dades Accelerat per l’acció del camp gravitatori del dit planeta, ha de travessar…

Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost Voyager-2 i el 5 de setembre Voyager-1 de 1977 El Voyager-1 atenyé Júpiter al març del 1979 i passà a prop dels seus satèllits Callisto, Ganimedes, Europa, Ió, etc Aprofità la deflexió produïda pel camp gravitacional del planeta per dirigir-se cap a Saturn, on arribà pel novembre del 1980 Estudià el planeta i alguns dels seus satèllits, especialment Tità Posteriorment, inicià una trajectòria que el dugué fora del sistema solar sense experimentar cap altre encontre planetari El  Voyager-1 es convertí, el 1998, en el vehicle…

La trajectòria de la sonda còsmica pot ésser oberta, amb una fita concreta, o tancada, de tipus orbital, ja sia heliocèntrica o geocèntrica, amb un apogeu molt allunyat Entre les sondes lunars cal esmentar les Luna, Lunar Orbiter, Surveyor i algunes Zond Han estat enviades sondes còsmiques per a l’exploració de la majoria de planetes del sistema solar, inclosos alguns dels seus satèllits Així, Mercuri fou estudiat amb les Mariner 10 Venus amb les Venera , algunes de la sèrie Zond i de la sèrie Mariner i de la Pioneer Mart amb les Mars, Mariner i Viking Júpiter ha estat explorat amb les…

El 25 de desembre de 2021 es va llançar el telescopi James Webb des de la base espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, mitjançant un coet Ariane amb destinació al punt de Lagrange L2, un lloc de l’espai situat més enllà de la Terra, a 1,5 milions de quilòmetres de distància, sobre la línia Sol-Terra, on va arribar el 25 de gener de 2022 La seva missió és substituir el telescopi espacial Hubble en l’estudi de les regions més profundes de l’Univers Llançament del coet Ariane que transporta el telescopi James Webb © NASA’s James Webb Space Telescope Es tracta d’un projecte conjunt web…