Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
impuls específic
Astronàutica
Impuls mecànic per unitat de pes produït per un explosiu propulsor.
Hom l’expressa en kfg s/kg o bé en N s/kg, en què coincideix amb la velocitat d’ejecció dels gasos de la tovera L’impuls específic indica la qualitat del propulsor des d’un punt de vista energètic
Capricornio
Astronàutica
Projecte de coet espanyol per a posar petits satèl·lits en òrbita.
Seria capaç de situar en òrbita baixa de 50 a 100 kg
Surveyor
Astronàutica
Sèrie de sondes lunars nord-americanes d’aterratge suau, els objectius fonamentals de les quals foren de desenvolupar i comprovar la tècnica de l’aterratge suau amb retrocoets, de fornir dades referents a la compatibilitat del mòdul lunar de l’Apollo amb les condicions del sòl i d’augmentar els coneixements sobre la Lluna.
De les set sondes llançades en el període comprès entre el maig del 1966 i el juliol del 1968, en funcionaren correctament cinc A més dels aparells de televisió, que forniren en conjunt més de 65 000 imatges, foren efectuades anàlisis físiques i químiques del terreny Els Surveyor tenien una massa d’uns 1 000 kg
Sputnik

Sputnik 1
Nasa
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits artificials llançats per l’URSS que tingueren com a finalitat desenvolupar la tecnologia necessària per a aprofitar les possibilitats d’aquests ginys i, al mateix temps, per a obtenir dades de l’espai extraatmosfèric i valorar la tolerància dels mamífers a les condicions d’ingravitació.
El terme Sputnik ‘company de viatge’, o satèllit en el context astronòmic ja fou emprat per Ciolkovskij en descriure el satèllit artificial tripulat que proposà El Sputnik 1, llançat el 4 d’octubre de 1957, coincidint amb la celebració del VIII Congrés de la Federació Internacional d’Astronàutica a Barcelona, fou el primer satèllit artificial de la Terra Llançat des del cosmòdrom de Bajkonyr, fou situat en una òrbita de 65,1° d’inclinació respecte a l’equador, amb un perigeu de 227 km i un apogeu de 946 km De configuració esfèrica, amb quatre antenes, tenia una massa de 83,5 kg,…
Minisat 01
Astronàutica
Primer satèl·lit d’investigació fabricat a l’Estat espanyol.
Llançat, després de diversos ajornaments, a l’abril del 1997 per un coet americà Pegasus , està situat en una òrbita a 600 km d’altura i la seva vida útil es preveu de dos anys Pesa 200 kg, incloent-hi l’instrumental Estudia el comportament de líquids en microgravetat, la radiació ultraviolada difosa del medi interestellar galàctic i les radiacions gamma de baixa energia En el projecte participa la Universitat de València
Ariane

L’Ariane 5 a Kourou (2011)
Nasa
Astronàutica
Coet espacial llança-satèl·lits, desenvolupat d’ençà del 1973 dins del marc de la Agència Espacial Europea, i sota la direcció tècnica del Centre National d’Études Spatiales francès.
La base de llançament és a Kourou Guaiana Francesa Des del 1980 la comercialització és dirigida per la societat Arianespace El projecte, que partia d’una iniciativa francesa, portada a terme gràcies a la collaboració de deu estats europeus,substituí el de les llançadores Europa , tenia des del principi l’objectiu de disposar d’un coet europeu que permetés situar en òrbita satèllits d’ús comercial o científic, especialment destinats a les telecomunicacions, a baix cost i en competència amb la llançadora espacial nord-americana El primer model construït, l' Ariane 1 , dotat amb tres etapes de…
Spacelab
Astronàutica
Laboratori espacial tripulat, resultat d’un programa de col·laboració entre l’Agència Espacial Europea (ESA) i la NASA.
Pot ésser utilitzat diverses vegades i és d’aplicació general i destinat a ésser embarcat en la nau orbital de la llançadora espacial nord-americana La realització fou a càrrec de la indústria aeroespacial europea, i actuà de cap de grup la VFW-Fokker/ERNO Estructuralment, consta d’un túnel de transferència i d’uns mòduls cilíndrics habitables, a més d’unes plataformes amb una secció en U descobertes, en proporció variable segons cadascuna de les sis configuracions principals La seva massa ha estat fixada en 11 340 kg, que correspon a un 80% de la càrrega útil de la llançadora…
Llarga Marxa
Astronàutica
Sèrie de coets xinesos destinats a posar satèl·lits en òrbita.
El primer de la sèrie CZ-1 entrà en servei el 1970 i podia posar en òrbita baixa un satèllit de 400 kg La segona generació, la CZ-2 , creà tres tipus de coets el més reeixit dels quals fou el CZ-2C Aquest és el resultat del desenvolupament d’un míssil balístic i pot collocar prop de tres tones de càrrega útil en òrbita baixa La tercera generació de coets inclou la sèrie CZ-3 , un coet de tres etapes més potent que els anteriors i destinat a posar càrrega en òrbites geoestacionàries La sèrie CZ-4 és la de més recent creació És similar als CZ-3 però té la tercera fase modificada…
programa Mercury
Astronàutica
Primer programa de vols espacials tripulats dels EUA, portat a terme sota la direcció de la NASA, que tingué per finalitat d’experimentar la capacitat humana d’adaptació temporal a la ingravitació i alhora d’iniciar-se en la tecnologia necessària per a missions tripulades posteriors de més abast.
En conjunt foren efectuats divuit llançaments, amb sis vols tripulats, dos dels quals foren suborbitals, i els altres quatre, orbitals La càpsula Mercury era d’una forma troncocònica, amb una part cilíndrica acoblada a la seva base menor la seva massa en òrbita era d’uns 1 350 kg, i feia 3,35 m d’alçada per 1,85 m i 0,50 m de diàmetre a les bases El programa començà el 1958 l’any següent foren fets els primers assaigs de coets llançadors i de càpsules de tipus habitacle, que culminaren amb el vol i la recuperació de la mona Sam El primer vol suborbital tripulat per un ésser humà tingué lloc…
Opportunity
Astronàutica
Vehicle robòtic de la National Aeronautics and Space Administration (NASA) destinat a l’exploració de Mart que, juntament amb el robot Spirit, formà la Mars Exploration Rover Mission.
Fou llançat el 7 de juliol de 2003 i aterrà a Mart el 25 de gener de 2004, a la zona coneguda com Meridiani Planum Igual que el seu bessó Spirit , l’ Opportunity és un vehicle de 6 rodes, amb una alçada aproximada d’1,5 m i 180 kg de pes, destinat a estudiar la geologia de les roques marcianes Tot i estar dissenyat per tenir una vida útil de 90 dies marcians poc menys de tres mesos terraqüis, la seva activitat continuà almenys fins el juny del 2018, quan es perdé tot contacte amb el giny El febrer del 2019 la NASA anuncià que renunciava definitivament a localitzar-lo Durant els…