Resultats de la cerca

Cràter Von Kármán, un volcà de tipus hawaià situat a la cara oculta de la Lluna, on va aterrar la sonda nord-americana  Chang’e 4 © NASA/GSFC/Arizona State University El 2019 es va celebrar el 50è aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna El 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong i Edwin Buzz  Aldrin hi aterraven, al Mar de la Tranquillitat, mentre Michael Collins els esperava a bord del mòdul orbital de l’ Apollo 11 L’estada va durar unes 21 hores, durant les quals es van recollir 20 kg de rocs, es van fer fotografies i es van prendre mesures diverses Al cap d’aquest temps, una part del…

Activitat tecnològica L'any 2015 van proliferar els llançaments de nanosatèllits amb finalitats tecnològiques Es tracta de plataformes de pocs quilos de pes, fàcils de construir i d'acoblar com a càrregues secundàries en els grans llançaments que, gràcies al seu baix cost, permeten fer demostracions de noves tecnologies Un dels experiments més curiosos és el d'un nanosatèllit equipat amb una vela solar, amb el qual s'estudien noves tècniques per a eliminar escombraries espacials El va llançar l'Índia en el mateix vol en què aquesta posava en òrbita el seu sistema de control de…

El Curiosity va aterrar amb èxit a Mart per analitzar i investigar amb més efectivitat que els anteriors vehicles enviats © NASA / JPL-Caltech L'any 2012 no va ser un any notable, però va continuar el procés d'enfortiment del rol dels mal anomenats països emergents, especialment la Xina i l'Índia, i la recuperació de Rússia Satèllits científics En aquest camp, probablement l'esdeveniment més important va ser l'arribada a Mart de la missió Mars Science Laboratory, la qual havia estat llançada el 26 de novembre de 2011 per la NASA, i l'aterratge amb èxit del Curiosity el dia 6 d'agost El…

El primer llançament tingué lloc, el 1967, des d’una plataforma marina que porta el mateix nom i que és ancorada a 5 km de la costa de Kenya i a una latitud S de 2,56°, per tal d’aprofitar l’avantatge que suposa una base equatorial quant a economia d’impuls i quant al tipus d’òrbita abastable Per a llançar aquests satèllits hom utilitzà els coets Scout

El 2014 va ser un any notable per a l’Agència Europea de l’Espai ESA i el seu programa científic També cal destacar que s’hi va produir l’enfortiment del paper de la Xina Les activitats comercials van seguir a bon ritme, tot i la crisi econòmica, la qual cosa confirma una vegada més la solidesa de camps com les telecomunicacions o la navegació via satèllit Malauradament, l’any també va estar marcat per les tensions militars, les quals van provocar que el nombre de satèllits d’aquesta naturalesa es multipliqués Satèllits científics Després de deu anys de viatge interplanetari, el 6 d’agost de…

Després d’uns anys d’estancament relatiu, l’activitat espacial va retornar amb noves energies Les causes van ser diverses valor comercial, valor estratègic, valor científic i, en bona part, valor propagandístic L’activitat va ser espectacular en tots els camps i Catalunya, tot i les dificultats, no se’n va quedar al marge Ara bé, la concepció, el desenvolupament i l’execució d’una missió espacial és un procés lent i caldrà veure com la crisi econòmica recent afectarà les activitats a mitjà termini Satèllits científics El 18 d’abril la NASA va llançar a l’espai la missió Transient…

En el cas d’un coet, aquesta matèria ha d’ésser continguda a bord del giny El propulsant pot ésser inert o reactiu En el primer cas, requereix una font d’energia per a accelerar-lo i llançar-lo a la velocitat més gran possible coet nuclear, iònic, colloidal, etc En el cas d’ésser reactiu, l’energia és obtinguda de la seva descomposició o reacció, normalment química, i en aquest cas el doll és constituït pels productes de reacció o combustió del propulsant Els propulsants reactius químics són anomenats propergols També són possibles les solucions mixtes, encara en fase…

Per a Catalunya el 2016 va ser un any excellent perquè es va consolidar l’activitat del sector gràcies a l’èxit de la missió de l’Agència Espacial Europea ESA, LISA Pathfinder , i a la primera detecció d’ones gravitacionals des de la Terra A més a més, la Universitat Politècnica de Catalunya, en collaboració amb l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya IEEC, va posar en òrbita el primer nanosatèllit català, el  3 Cat-2 , amb finalitats tecnològiques, amb el qual, però, es va perdre el contacte Activitat tecnològica La Xina va provar dues llançadores noves, la Long March 7 , que va fer la…

El 2017 no va ser un any gaire brillant des del punt de vista científic En canvi, com a resposta al desenvolupament nuclear i balístic de Corea del Nord, els Estats Units i el Japó van incrementar d’una manera notable la seva activitat militar a l’espai El Japó va llançar una satèllit militar de comunicacions i un de reconeixement per vigilar les activitats de Corea del Nord i de la Xina Els nord-americans, per la seva banda, van posar en òrbita geosincrònica un detector de radiació infraroja, per detectar la presència de míssils, i l’ ORS5 per controlar l’existència de satèllits…

El 2013 va ser un any notable pels avenços científics, pel procés d’enfortiment del rol exercit pels països emergents, especialment la Xina i l’Índia, i per la recuperació de Rússia Malauradament també va ser un dels anys en què els llançaments militars van ser més nombrosos Satèllits científics L’Agència Espacial Europea va efectuar el llançament del satèllit Gaia © ESA / S Corvaja L’activitat en el camp de les ciències de l’espai i d’exploració del sistema solar va ser molt important durant l’any El fet més destacable per a nosaltres va ser el llançament de Gaia , una de les pedres angulars…