Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
programa Artemis

Orion preparada per al seu llançament dins el programa Artemis II
© NASA/Ben Smegelsky
Astronàutica
Programa espacial tripulat dels EUA iniciat el 2017 i que té per objectiu tornar a portar astronautes a la Lluna per reprendre’n l’exploració i establir les bases per a les primeres missions tripulades a Mart.
La primera de les missions del programa, Artemis I 2022, fou un vol no tripulat per posar a prova el coet Space Launch System SLS i la nau Orion en un viatge al voltant de la Lluna La següent missió, Artemis II , un vol tripulat del coet SLS i la nau Orion , s’enlairà l’1 d’abril de 2026 La missió, formada per quatre membres –Reid Wiseman, Christina Koch, Victor Glover i Jeremy Hansen–, és la primera tripulada a la Lluna des del programa Apollo del 1972 Durant deu dies, la tripulació posà a prova els sistemes de suport vital d’ Orion i visità la cara oculta de la…
programa Apollo
Astronàutica
Programa astronàutic dels EUA constituït per 21 vols espacials i que tingué per finalitat d’aconseguir l’exploració de la Lluna abans de la fi de l’any 1970.
Fou iniciat el 1960 per decisió del president Kennedy Per tal de mirar de resoldre els problemes plantejats pel programa, es dugué a terme prèviament els vols Mercury i Gemini , es desenvolupà la sèrie de coets Saturn i, a més, fou augmentada la informació amb el llançament de les sondes espacials Ranger , Surveyor i Lunar Orbiter
programa Mercury
Astronàutica
Primer programa de vols espacials tripulats dels EUA, portat a terme sota la direcció de la NASA, que tingué per finalitat d’experimentar la capacitat humana d’adaptació temporal a la ingravitació i alhora d’iniciar-se en la tecnologia necessària per a missions tripulades posteriors de més abast.
En conjunt foren efectuats divuit llançaments, amb sis vols tripulats, dos dels quals foren suborbitals, i els altres quatre, orbitals La càpsula Mercury era d’una forma troncocònica, amb una part cilíndrica acoblada a la seva base menor la seva massa en òrbita era d’uns 1 350 kg, i feia 3,35 m d’alçada per 1,85 m i 0,50 m de diàmetre a les bases El programa començà el 1958 l’any següent foren fets els primers assaigs de coets llançadors i de càpsules de tipus habitacle, que culminaren amb el vol i la recuperació de la mona Sam El primer vol suborbital tripulat per un ésser humà…
programa Gemini
Astronàutica
Programa de desenvolupament espacial dels EUA constituït per dotze vols (deu de tripulats), que s’estengueren del 8 d’abril de 1964 fins al 15 de novembre de 1966.
Els objectius primordials d’aquests vols foren l’experimentació de la tolerància humana a la manca de gravetat apesantor, l’assaig de les tècniques de cita i d’acoblament de vehicles, la realització d’activitats a l’exterior del vehicle i l’assaig del retorn guiat
programa d’aplicacions Apollo
Astronàutica
Projecte astronàutic dels EUA per a utilitzar els vehicles, els coets i les tècniques posades a punt amb el programa Apollo per a missions espacials tripulades, ja siguin d’òrbita terrestre, ja siguin lunars.
Les experiències programades per a aquest projecte inclouen, entre altres, observació telescòpica orbital, vigilància militar, cartogràfica i comunicacions
Copèrnic
Astronàutica
Programa de l’Agència Espacial Europea que té com a objectiu la recollida massiva de dades sobre la Terra i la seva anàlisi amb finalitats diverses
És dividit en sis grans àrees d’observació superfície terrestre, mars i oceans, atmosfera, canvi climàtic, gestió d’emergències i seguretat Les aplicacions cobreixen una àmplia gamma de serveis, entre els quals figuren la protecció del medi ambient, la predicció de catàstrofes naturals, la gestió i planificació del territori, l'agricultura, la silvicultura, el desenvolupament sostenible, l'avaluació i disponibilitat dels recursos naturals, la protecció civil, el control de moviments de població i el turisme, entre moltes altres Per tal d'aconseguir les dades, el programa Copèrnic…
Aurora
Astronàutica
Programa de l’European Space Agency (ESA) per a l’exploració a llarg termini del sistema solar.
L’objectiu originari del programa Aurora és la planificació, el desenvolupament i la posada en funcionament d’un programa per a l’exploració de diversos planetes i satèllits del sistema solar Un objectiu secundari és la creació de tecnologies que es puguin fer servir en altres missions, com ara sensors, sistemes de navegació o electrònica en ambients extrems Un tercer objectiu important serà la recerca de formes de vida en altres planetes La Lluna, Mart i el cinturó principal d’asteroides en seran els primers destins La primera missió programada ha rebut el nom d’…
Viking

Nau espacial Viking-1
© NASA
Astronàutica
Programa nord-americà d’exploració de Mart mitjançant sondes automàtiques.
Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost i el 9 de setembre de 1975, respectivament Cada sonda constava de dues parts el mòdul orbital Orbiter , que es mantenia en òrbita tot estudiant la superfície del planeta, i el mòdul d’aterratge Lander , que aterrava a la superfície i disposava d’instruments per a fer mesures meteorològiques, sísmiques, de composició química del sòl i de determinació de formes de vida al sòl El Viking-1 aterrà a la Chryse Planitia el 20 de juliol de 1976 i el Viking-2 ho féu a la Utopia Planitia el 3 de setembre del mateix any Els…
Voyager

Calendari i recorregut dels Voyager 1 i 2 pel sistema solar
© Fototeca.cat
Astronàutica
Programa nord-americà d’exploració dels planetes exteriors del sistema solar mitjançant sondes automàtiques.
Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost Voyager-2 i el 5 de setembre Voyager-1 de 1977 El Voyager-1 atenyé Júpiter al març del 1979 i passà a prop dels seus satèllits Callisto, Ganimedes, Europa, Ió, etc Aprofità la deflexió produïda pel camp gravitacional del planeta per dirigir-se cap a Saturn, on arribà pel novembre del 1980 Estudià el planeta i alguns dels seus satèllits, especialment Tità Posteriorment, inicià una trajectòria que el dugué fora del sistema solar sense experimentar cap altre encontre planetari El Voyager-1 es convertí, el 1998, en…
Apollo
Astronàutica
Nom que, seguit d’un nombre, es donà a cada un dels vols per enlairar un vehicle Apollo del programa espacial nord-americà Apollo.
Els tres primers de la sèrie foren llançats el 1966 amb el coet Saturn I-B , capaç de posar en òrbita 18 tones, i consistiren en vols suborbitals d’assaig de la reentrada a l’atmosfera L’ Apollo-4 fou el primer llançat amb el coet Saturn-V , veritable clau de l’èxit del programa, capaç de satellitzar 126 tones L’ Apollo-5 1967, que havia d’ésser el primer vol tripulat, no arribà a realitzar-se a causa d’un accident sofert en la fase de proves hi moriren els tres astronautes que havien de fer-lo L’ Apollo-7 1968 representà el primer vol tripulat del programa i, a més, constituí la primera…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina