Resultats de la cerca

La primera de les missions del programa, Artemis I 2022, fou un vol no tripulat per posar a prova el coet Space Launch System SLS i la nau Orion en un viatge al voltant de la Lluna La següent missió, Artemis II , un vol tripulat del coet SLS i la nau Orion , s’enlairà l’1 d’abril de 2026 La missió, formada per quatre membres –Reid Wiseman, Christina Koch, Victor Glover i Jeremy Hansen–, és la primera tripulada a la Lluna des del programa Apollo del 1972 Durant deu dies, la tripulació posà a prova els sistemes de suport vital d’ Orion i visità la cara oculta de la…

Fou iniciat el 1960 per decisió del president Kennedy Per tal de mirar de resoldre els problemes plantejats pel programa, es dugué a terme prèviament els vols Mercury i Gemini , es desenvolupà la sèrie de coets Saturn i, a més, fou augmentada la informació amb el llançament de les sondes espacials Ranger , Surveyor i Lunar Orbiter

En conjunt foren efectuats divuit llançaments, amb sis vols tripulats, dos dels quals foren suborbitals, i els altres quatre, orbitals La càpsula Mercury era d’una forma troncocònica, amb una part cilíndrica acoblada a la seva base menor la seva massa en òrbita era d’uns 1 350 kg, i feia 3,35 m d’alçada per 1,85 m i 0,50 m de diàmetre a les bases El programa començà el 1958 l’any següent foren fets els primers assaigs de coets llançadors i de càpsules de tipus habitacle, que culminaren amb el vol i la recuperació de la mona Sam El primer vol suborbital tripulat per un ésser humà…

Els objectius primordials d’aquests vols foren l’experimentació de la tolerància humana a la manca de gravetat apesantor, l’assaig de les tècniques de cita i d’acoblament de vehicles, la realització d’activitats a l’exterior del vehicle i l’assaig del retorn guiat

Les experiències programades per a aquest projecte inclouen, entre altres, observació telescòpica orbital, vigilància militar, cartogràfica i comunicacions

És dividit en sis grans àrees d’observació superfície terrestre, mars i oceans, atmosfera, canvi climàtic, gestió d’emergències i seguretat Les aplicacions cobreixen una àmplia gamma de serveis, entre els quals figuren la protecció del medi ambient, la predicció de catàstrofes naturals, la gestió i planificació del territori, l'agricultura, la silvicultura, el desenvolupament sostenible, l'avaluació i disponibilitat dels recursos naturals, la protecció civil, el control de moviments de població i el turisme, entre moltes altres Per tal d'aconseguir les dades, el programa Copèrnic…

L’objectiu originari del programa Aurora és la planificació, el desenvolupament i la posada en funcionament d’un programa per a l’exploració de diversos planetes i satèllits del sistema solar Un objectiu secundari és la creació de tecnologies que es puguin fer servir en altres missions, com ara sensors, sistemes de navegació o electrònica en ambients extrems Un tercer objectiu important serà la recerca de formes de vida en altres planetes La Lluna, Mart i el cinturó principal d’asteroides en seran els primers destins La primera missió programada ha rebut el nom d’…

Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost i el 9 de setembre de 1975, respectivament Cada sonda constava de dues parts el mòdul orbital Orbiter , que es mantenia en òrbita tot estudiant la superfície del planeta, i el mòdul d’aterratge Lander , que aterrava a la superfície i disposava d’instruments per a fer mesures meteorològiques, sísmiques, de composició química del sòl i de determinació de formes de vida al sòl El Viking-1 aterrà a la Chryse Planitia el 20 de juliol de 1976 i el Viking-2 ho féu a la Utopia Planitia el 3 de setembre del mateix any Els…

Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost Voyager-2 i el 5 de setembre Voyager-1 de 1977 El Voyager-1 atenyé Júpiter al març del 1979 i passà a prop dels seus satèllits Callisto, Ganimedes, Europa, Ió, etc Aprofità la deflexió produïda pel camp gravitacional del planeta per dirigir-se cap a Saturn, on arribà pel novembre del 1980 Estudià el planeta i alguns dels seus satèllits, especialment Tità Posteriorment, inicià una trajectòria que el dugué fora del sistema solar sense experimentar cap altre encontre planetari El  Voyager-1 es convertí, el 1998, en…

Els tres primers de la sèrie foren llançats el 1966 amb el coet Saturn I-B , capaç de posar en òrbita 18 tones, i consistiren en vols suborbitals d’assaig de la reentrada a l’atmosfera L’ Apollo-4 fou el primer llançat amb el coet Saturn-V , veritable clau de l’èxit del programa, capaç de satellitzar 126 tones L’ Apollo-5 1967, que havia d’ésser el primer vol tripulat, no arribà a realitzar-se a causa d’un accident sofert en la fase de proves hi moriren els tres astronautes que havien de fer-lo L’ Apollo-7 1968 representà el primer vol tripulat del programa i, a més, constituí la primera…