Resultats de la cerca

Bé que etimològicament significa oli o líquid per a aconseguir el treball de propulsió, el terme és aplicat independentment de l’estat d’agregació del propulsor Els propergols poden ésser classificats, segons llur estat, en sòlids, líquids i híbrids Els propergols sòlids poden ésser homogenis, constituïts a base de nitrocellulosa i nitroglicerina, o composts, a base d’un oxidant inorgànic perclorat d’amoni i un aglutinant plàstic que simultàniament actua de combustible Els propergols líquids poden ésser classificats en monergols i diergols Els monergols són líquids susceptibles de…

L’origen del coet és probablement oriental la primera notícia que hom té del seu ús és de l’any 1232, a la Xina Fou introduït a Europa pels àrabs Durant els segles XV i XVI fou emprat com a arma incendiària Posteriorment, amb l’extensió de l’artilleria, el coet bèllic desaparegué fins al segle XIX, que fou emprat de nou durant les guerres napoleòniques Els coets del coronel anglès William Congreve foren també usats a Espanya en el setge de Cadis 1810, en la primera guerra Carlina 1833-40 i durant la guerra del Marroc 1860 A la fi del segle XIX i el començament del segle XX, aparegueren els…

És donat per s = M s /M o -M u = M s /M p +M s , M s essent la massa estructural, M p la massa de propergol, M o la massa total inicial, i M u la massa de la càrrega útil

Propulsats per propergol líquid, serviren de tram superior als llançadors Thor , Atlas i Titan III A-B-C , que posaren en òrbita molts satèllits, així com de segon tram dels coets Atlas en el llançament de les sondes Ranger i Mariner , i com a fitó de la càpsula Gemini i del Lunar Orbiter

Dins el marc d’aquest projecte, hom decidí de desenvolupar un coet de tres trams, els dos primers de propergol líquid i el tercer de sòlid Parallelament fou construïda una sèrie dels satèllits de recerca geofísica Vanguard , però que no havien d’ésser llançats fins que el coet fos fiable El primer coet Vanguard d’assaig explotà a terra al desembre del 1957, i fins al tercer hom no aconseguí el primer funcionament satisfactori Hom aprofità aquests assaigs per a dotar el coet d’un simple satèllit mínim, i així, al març del 1958, fou situat en òrbita el Vanguard 1 Després de…

La producció del Titan I començà el 1957 i fou operatiu com a sistema d’armes el 1961 Disposats en 54 installacions subterrànies en cinc llocs estratègics del territori nord-americà i proveïts de caps nuclears, restaren a punt fins el 1965, que foren substituïts pels més avançats Titan II Aquest últim model fou emprat per a situar en òrbita les càpsules Gemini , amb la qual cosa inicià les seves aplicacions astronàutiques El Titan III A , de dimensions superiors, fou en realitat un coet d’assaig d’allò que seria el nucli del Titan III C , el qual, com els ja esmentats, fa ús de propergols…

N'han existit diferents models, que porten lletres indicatives D, E i F El primer vol tingué lloc a cap Canaveral l’11 de juny de 1957, i fou declarat operacional en la versió Atlas D a la fi del 1959 Les configuracions E i F entraren en servei en el període 1961-62 Els míssils Atlas operacionals foren retirats progressivament del servei durant el període 1964-65 i substituïts pels míssils Minuteman i Titan L' Atlas , modificat convenientment, ha servit en diverses missions espacials, per exemple, com a coet llançador per als vols orbitals Mercury Diferents trams secundaris han estat…

Són especialment útils per a aquesta operació els propergols líquids hipergòlics o hipergols, puix que no necessiten sistemes auxiliars d’ignició Té aplicació en operacions de guiatge i de maniobra en l’espai

El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste…