Resultats de la cerca

La collocació en òrbita d’un satèllit, o satellització , és assolida en diverses fases La primera, anomenada llançament , consisteix a portar el giny fins a una certa altitud, generalment fora de l’atmosfera terrestre, tot conferint-li una determinada velocitat Aquest llançament és aconseguit gràcies a un sistema llançador que pot ésser un coet llançador o bé una llançadora espacial Un cop situat fora de l’acció del fregament atmosfèric, hom pot considerar que, tret d’algunes pertorbacions que caldria tenir en compte posteriorment, el satèllit és sotmès únicament a l’atracció gravitacional…

També anomenada Wuzhai, la base es troba a la província de Shanxi Entrà en funcionament el 1968 la seva situació és idònia per a posar satèllits en òrbites polars sincròniques amb el Sol A partir del 1997 començà els llançaments comercials S'ha utilitzat bàsicament per a satèllits meteorològics i científics

Els satèllits GOES representen una xarxa meteorològica d’accés ràpid En qualsevol moment es necessiten almenys dos satèllits per a cobrir totalment la zona atmosfèrica dels EUA La xarxa es renova a mesura que els satèllits anteriors queden inoperants Els darrer llançament correspon al GOES-16, llançat al novembre del 2016

Creat el 1989 i participat inicialment per Telefónica, Retevisión , Caja Postal, l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial INTA i l’empresa pública Centro para el Desarrollo Tecnológico y la Innovación CDTI Des del 2022, l’accionariat d’Hispasat el formen Red Eléctrica Sistemas de Telecomunicaciones Restel, amb el 89,68%, la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales SEPI, amb el 7,41%, i el CDTI, amb el 2,91% El primer satèllit posat en òrbita fou l’ Hispasat 1A , el setembre del 1992, i fou situat en la posició orbital 30°W a 36000 km d’altura, on s’han situat posteriorment tots…

L' Arabsat 1-A fou llançat el febrer del 1985 i l' Arabsat 1-B el juny del mateix any Una tercera versió, l' Arabsat 1-C , fou llançat el febrer del 1992 L’Arabsat 1-C fou venut el 1997 a l’agència espacial índia, l’ISRO L’Arabsat 2-A, llançat al juliol del 1996, inaugurà una nova generació de satèllits, que inclogué també l’Arabsat 2-B, llançat al novembre del 1996, l’Arabsat 2-C, enviat a l’espai a l’agost del 1997, i l’Arabsat 2-D, llançat al setembre del 1998 La tercera generació de satèllits es posà en funcionament al febrer del 1999 amb el llançament de l’Arabsat 3-A

Aquests satèllits porten càmeres de televisió que recullen fotografies de la cobertura nuvolosa, que, complementades amb les dades obtingudes a la Terra, permeten una millor previsió del temps A més proporcionen informació d’extenses regions del planeta, com ara els oceans, els pols i els grans deserts que no disposen d’observatoris Alguns d’aquests satèllits porten també incorporats detectors per a mesurar la intensitat de la radiació terrestre i la radiació solar reflectida pel sistema Terra-atmosfera

La flota de satèllits d’Eumetsat està situada en òrbita geoestacionària i inclou els satèllits del Meteosat Operational Programme i del Meteosat Second Generation MSG Aquests darrers han d’anar substituint progressivament els satèllits de la primera generació El primer dels MSG, el Meteosat 8, fou llançat a l’agost del 2002 Els MSG donen informació de l’estat de l’atmosfera terrestre cada 15 minuts Eumetsat està preparant el sistema EPS Eumetsat Polar System, que incrementarà la informació disponible sobre l’atmosfera en la zona de l’oceà Pacífic

Des del 1979, hi ha hagut una sèrie de vuit satèllits polars diferents que transporten instruments de microones per mesurar la radiació emesa per l’oxigen atmosfèric en una freqüència de 60 GHz La radiació emesa en aquesta banda està directamente relacionada amb l’energia de la molècula d’oxigen, que també està relacionada amb la temperatura Els instruments que prenen les mesures són direccionals, és a dir, poden mesurar l’emissió al zenit, al nadir, al limbe o en una direcció donada A partir de les mesures preses, es construeix una base de dades de temperatures atmosfèriques i, a partir d’…

El primer llançament tingué lloc, el 1967, des d’una plataforma marina que porta el mateix nom i que és ancorada a 5 km de la costa de Kenya i a una latitud S de 2,56°, per tal d’aprofitar l’avantatge que suposa una base equatorial quant a economia d’impuls i quant al tipus d’òrbita abastable Per a llançar aquests satèllits hom utilitzà els coets Scout

Fan un recorregut que completa 14 òrbites diàries, i sobrevolen la mateixa zona cada 18 dies Les fotografies permeten d’observar canvis en la superfície com ara la desforestació, l’evolució i l’estat de grans plantacions, dels oceans, etc i ajuden a identificar recursos naturals no explotats per l’home A partir del 1972 els satèllits d’aquesta sèrie passaren a anomenar-se Landsat