Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
utriusque iuris
Dret
Locució que significa ‘d’ambdós drets’ i que hom usa per a indicar que una norma, un precepte, una llei, etc, és recollida tant pel dret civil com pel canònic.
Aquesta locució també apareix en ablatiu in utroque iure , per a indicar que un advocat té ambdues llicenciatures dret civil i dret canònic
escriptura bastarda
Escriptura i paleografia
Escriptura que apareix en certes cancelleries a mitjan segle XIV, emprada també per a la redacció de còdexs, sobretot en llengua romànica.
Les característiques més remarcables són la inclinació a la dreta, l’accentuat relleu i la simplicitat dels tipus L’estil calligràfic varia segons els països A la corona catalanoaragonesa hom començà a emprar-la a l’època de Joan I 1387-96
dret natural
Dret
Conjunt de principis jurídics teòricament superiors al dret positiu, als quals aquest s’ha d’acomodar.
Els defensors del dret natural el qualifiquen com a sistema de valors amb dues característiques principals la universalitat i la immutabilitat Fonamentat en la natura de l’home, considerada en ella mateixa i en les seves relacions amb l’ordre universal de les coses, a la pràctica el dret natural apareix, i es desenvolupà històricament, com la cobertora ideològica justificadora d’un cert ordre jurídic i d’una organització social determinada
alfabet georgià

Alfabet georgi``a
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Alfabet propi de la llengua georgiana.
La tradició n'ha atribuït la invenció a l’armeni Mesrob, creador també de l’alfabet armeni segle V, però devia existir ja abans La inscripció més antiga coneguda data de vers l’any 430 L’alfabet georgià, que sembla seguir l’ordre de l’alfabet grec amb els signes propis afegits al final, és inspirat, per la forma de les lletres, en una antiga escriptura irànica, la pahlavi arsàcida, i consta de trenta-vuit signes Posseeix dues formes d’escriptura la “sacerdotal” ḫucuri , la qual té dues formes majúscula asomtavruli i minúscula nusḫuri , posterior segles VII-VIII, i la “guerrera” mḫedruli…
w
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-tresena lletra de l’alfabet català, anomenada ve doble.
Gràficament no és sinó dues vv juxtaposades, ben aviat unides i sovint encreuades v Als països del N d’Europa, on aparegué segle VIII, i a Catalunya segle IX, de primer era escrita amb dues uu Ben aviat segle X passaren a VV majúscules, pel fet de tractar-se d’inicial de mot, especialment en els antropònims gòtics i germànics derivats, per exemple, de Walt - Gualter, War - Guarner, Garí, Wil - Guillem, Wig - Guifré, etc La W , w uu , vv també apareix esporàdicament en alguns noms com Wivas i mots com ewangelium , per ultracorrecció gràfica, que no perdurà La grafia w…
séquia de Rovella
Dret
La darrera, aigües avall, de les set séquies de la dreta del Túria, els síndics de les quals formen el Tribunal de les Aigües de València.
El primitiu assut era prop de la ciutat, tocant a l’actual passeig de la Petxina, però fou reiteradament perjudicat per les riuades darrerament se serveix de la cassola de Quart de Poblet Actualment a la ciutat només rega el Jardí Botànic i serveix per a l’escorxador municipal comença a regar les terres de Montolivet fins a Pinedo La urbanització ha fet que les 586 ha regades que hom calculava s’hagin reduït a menys de 300 ha Té dret a 14 files i rep els desguassos del Valladar i rega també francs i marjals veïns no incorporats a la comunitat A l’edat mitjana aquesta séquia fou el canal…
Pere Agustí Morlà
Història del dret
Dret
Jurisconsult.
Vida i obra Format a les universitats de València, Salamanca i Alcalà, exercí d’advocat als tribunals valencians i fou nomenat oïdor civil en l’Audència de València És autor del tractat Emporium utriusque Iuris quaestionum, in usu forensi admodum frequentium 1599, en el qual apareix un dels primers repertoris d’escriptors valencians de què es té notícia Tot i que la informació és recollida per matèries, la disposició dels autors en cadascun dels diferents apartats és bastant desordenada Havia de constar de cinc parts —dues sobre dret civil, dues sobre dret canònic i…
,
codificació
Dret
Acció d’aplegar en un cos legal únic, denominat codi
, les lleis i els costums que fan referència a una determinada branca jurídica, a través d’una ordenació sistemàtica que simplifiqui i unifiqui.
Té un caràcter englobador i pretén de regular totes les situacions, omplint les llacunes existents i fornint elements d’interpretació de situacions futures i d’aplicacions a fer-hi La seva finalitat és la d’accelerar la política unificadora nacional i de centralització, establir un sistema de seguretat jurídica i garantir la permanència de l’ordre institucional El moviment codificador apareix al segle XIX, fonamentat en les idees racionalistes desenvolupades al segle anterior rebé un gran impuls a partir de Napoleó, que procedí a la codificació del dret privat civil, mercantil,…
i
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Novena lletra de l’alfabet català, anomenada i.
La I llatina deriva de la iota grega occidental a través dels alfabets itàlics Des de l’època clàssica la I és constituïda per un sol pal vertical Té reforços estètics inferior i superior, que desapareixen, però, en les formes cursives En aquestes formes apareix, per un costat, l’atac inicial, que prové sovint del nexe amb la lletra anterior per l’altre, la cueta inferior cap a la dreta, que no és, però, constant La forma allargada superior, simplement estètica de primer, esdevé amb el temps privativa de la inicial de paraula en les escriptures nacionals i precarolines La I…
escriptura visigòtica
escriptura visigòtica carolina en un còdex gironí de la Collectio Canonum Hispana (~980)
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Escriptura llatina usada en els territoris que formaren l’antic regne visigòtic.
El seu desenvolupament en les distintes regions presenta característiques i duració variables Cal distingir-ne dues formes la cursiva i la minúscula, ambdues derivades de l’escriptura comuna nova del Baix Imperi Romà No fou fins a la segona meitat del segle VII que començà a caracteritzar-se, a la fi del domini visigòtic, i a distingir-se de les escriptures usades en altres regnes germànics La cursiva visigòtica derivà els seus principals elements distintius dels nexes produïts per la velocitat, els quals, en perdre rapidesa, restaren fixats com a parts essencials de certes lletres i formes…