Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
r
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Divuitena lletra de l’alfabet català, anomenada erra [pl erres].
La R llatina majúscula prové de la forma que havia pres en el grec occidental, el qual havia afegit un traç oblic a la forma primitiva del fenici, de l’etrusc cercle cap a l’esquerra i del grec clàssic, que no presentaven encara aquell traç oblic La R clàssica romana és formada per tres traços un de llarg vertical, un altre de semicircular a la meitat superior dreta del primer, i un traç recte oblic que surt de la base del semicercle cap a la dreta i acaba quelcom corbat Cadascun d’aquests traços era executat en un temps El primer traç acostuma a tenir un reforç a la base En intervenir la…
q
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Dissetena lletra de l’alfabet català anomenada cu [pl cus].
La Q llatina majúscula prové del fenici a través del grec occidental de Beòcia el grec clàssic no mantingué aquesta lletra, que passà a l’etrusc i altres alfabets itàlics La Q clàssica romana consta d’un cercle i d’un traç inferior oblic descendent d’esquerra a dreta, una mica corbat amunt El cercle es traçava en dos temps començant per dalt Amb la velocitat el primer traç s’uní amb la cua obliqua en un sol temps ben aviat, però, el cercle, esdevingut ovoide, fou fet tot en un sol temps i aleshores la cua obliqua arrencava de la part superior esquerra i era pràcticament recta En canviar l’…
psi
Escriptura i paleografia
Matemàtiques
Nom de la vint-i-tresena lletra de l’alfabet grec [Ψ ψ].
Consonant doble suma de labial π, β, φ més σ, com a signe numèric equival a 700 ψ’ o bé a 700 000 ,ψ
tau
Escriptura i paleografia
Matemàtiques
Nom de la dinovena lletra de l’alfabet grec [τ Τ].
Com a signe numèric equival a 300 τ’ o bé a 300 000 ,τ
tinta hectogràfica
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Tinta espessa, de molt poder colorant i soluble en aigua, que permet de reproduir un text o un dibuix a papers humits d’alcohol o d’altres líquids anàlegs.
tinta
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Preparació més o menys fluida, de diferents colors, que consisteix en una suspensió de pigments minerals molt fins, tals com negre de fum, mini, groc de crom, blau de Prússia, etc, o de laques derivades de l’anilina en olis vegetals o en vernissos sintètics, hidrocarburs, alcohol o, fins i tot, aigua, que és emprada per a escriure, per a dibuixar, per a imprimir o per a reproduir damunt de paper o d’altres suports texts o dibuixos.
L’ús de la tinta es remunta a l’edat antiga i hom pot afirmar que els xinesos i els egipcis ja l’empraven l’any 2500 aC
theta
Escriptura i paleografia
Matemàtiques
Nom de la vuitena lletra de l’alfabet grec.
Com a signe numèric equival a 9 θ’ o bé a 9 000 ,θ
asta
Escriptura i paleografia
Cadascun dels traços allargats que surten del cos de l’escriptura.
alfabet àrab
Alfabet àrab
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Alfabet anomenat alifat, derivat del nabateu [~segles II i III] i influït també pel siríac, que prengué la forma actual el segle VIII.
Comprèn vint-i-vuit caràcters consonàntics, alguns dels quals únicament són diferenciats per punts diacrítics, ultra l’existència d’altres signes ortogràfics auxiliars escriptura àrab L’expansió de l’islam ha motivat que l’alifat sigui usat també per a d’altres llengües, pel fet que l’Alcorà, paraula de Déu, no pot ésser traduït ni transcrit Així, amb les necessàries modificacions per a cada llengua, l’usen o l’han usat el persa, el paixtu, l’urdú, les llengües turques i les caucàsiques del nord bé que a Turquia fou adoptat, el 1928, l’alfabet llatí, i a l’URSS, després del 1917, el ciríllic…
àpex
Escriptura i paleografia
Diacrític posat sobre una lletra; per exemple, a les inscripcions llatines per a indicar una vocal llarga.