Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
majúscula
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Dit de cadascuna de les lletres de l’alfabet, en especial del grec i del llatí, que han conservat la forma bàsica de les inscripcions d’època clàssica.
Les majúscules es distingeixen de les minúscules minúscula per un mòdul més gran en general, per l’altura uniforme de les lletres, que poden ésser incloses pràcticament totes entre dues línies paralleles, i sobretot per la forma diferent de les lletres A, B, D, E, F, G, H, L, M, N, Q, R i T les restants són pràcticament iguals que les minúscules El concepte de majúscula i minúscula no és originari de les escriptures respectives La diferenciació es produí en transformar-se la forma bàsica a causa de la velocitat ràpida i sobretot del canvi d’angle de l’escriptura esdevingut cap a la fi del…
escriptura lineal
Escriptura i paleografia
Sistema gràfic d’escriptura emprat a Creta en el segon mil·lenni aC i testificat en diverses inscripcions.
Ofereix dos tipus, anomenats lineal A i lineal B L’escriptura lineal A, que hom considera introduïda a Xipre procedent de Creta, sembla anterior al 1200 aC Els seus caràcters, coneguts amb el nom de xiprominoics perquè de llur evolució nasqué l’escriptura sillàbica xipriota, sofriren transformacions, alguns foren omesos i d’altres foren creats de nou L’escriptura lineal B, desxifrada el 1952 per M Ventris, amb l’assessorament de J Chadwick, a partir d’uns quants milers de tauletes trobades a Cnossos Creta, a Pilos Mesènia, a Micenes i a Tebes, és l’escriptura de la Grècia micènica D’entrada…
rústic | rústica
Escriptura i paleografia
Dit de l’escriptura capital romana clàssica librària (s. I-VI).
rúbrica
Escriptura i paleografia
Traç o conjunt de traços, de figura generalment invariable, que hom posa en la seva signatura ultra els seus noms.
Deriva de la signatura, escrita normalment en vermell, que precedia el nom de notari, en els antics documents
rúbrica
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Establerta la sinonímia entre títol i rúbrica, cadascuna de les seccions d’algunes lleis, sobretot les disposicions de llei civil en contraposició als edictes dels pretors escrits sobre tauletes blanques (album).
rúbrica
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels títols o epígrafs dels capítols o seccions d’un volum, l’índex (dit també rubricarium) que precedeix o termina el volum, escrits en vermell.
rotlle
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Forma que presenten certs documents medievals (cartularis, documents judicials, etc) i altres escrits anàlegs a l’antic rotlle.
Destaquen els rotlles pasquals segles X-XIV, on hi havia escrit l’anunci pasqual amb nombroses miniatures disposades en sentit invers, talment que, en descabdellar-se des de l’ambó, el diaca pogués llegir la pregària i els fidels poguessin contemplar les figures Alguns dels cartularis catalans medievals presenten també la forma de rotlle Cal afegir encara la Genealogia dels Reis d’Aragó , de començ del segle XV, document conegut com a Rotlle de Poblet
rotlle
rotlle de Ramon Berenguer III (s XII)
© Fototeca.cat
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Forma que prenien els llibres antics en què el text era escrit sobre tires de papir o de pergamí que hom enrotllava i desenrotllava per un o dos costats al voltant d’un o dos cilindres de fusta o d’os (anomenat umbilicus).
El text, escrit només en una cara, ho era transversalment o bé, en texts llargs, en columnes estretes seguint el sentit de la llargada
reescrit
Escriptura i paleografia
Dit del llibre, el document, el còdex, que conté pàgines o fragments afegits sense cap relació amb el text originari.
reforç
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Engruiximent dels traços de les lletres a les puntes.
Conegut ja en les inscripcions lapidàries gregues i llatines, era un simple traç horitzontal o triangular entre els romans a les extremitats dels caràcters capitals escriptura capital