Resultats de la cerca

Es mostren 247 resultats

impressió anaglíptica

Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Tècnica d’impressió de texts, especialment per a cecs, que consisteix a reproduir sobre el paper uns relleus, que corresponen als caràcters, i que poden ésser interpretats dactilarment pel lector.
Els procediments anaglíptics consisteixen, en general, a embotir el paper mitjançant els tipus que actuen a la manera de punxons d’una matriu o a imprimir-lo amb tintes especials que donen el relleu desitjat
Gran enciclopèdia catalana

escriptura anaglíptica

Escriptura i paleografia
Procediment d’escriptura en relleu, utilitzat pels cecs, que consisteix a practicar, amb un punxó, marques sobre un paper, generalment mantingut tens per un bastidor.
L’escriptura és feta de dreta a esquerra, per tal que la lectura sigui possible en el sentit normal, per la cara dels relleus
Gran enciclopèdia catalana

àlef

Comparació del cardinal dels naturals, ℵ0, amb els cardinals estrictament més grans: ℵ1, cardinal del continu, i ℵ2, cardinal de les corbes del pla

© Fototeca.cat

Escriptura i paleografia
Matemàtiques
Símbol ℵ que designa el cardinal dels conjunts infinits ben ordenats.
Acompanyat pel subíndex zero indica la classe dels conjunts infinits numerables, que permeten d’establir una correspondència biunívoca amb els nombres naturals, 1, 2, 3, Per exemple, el conjunt dels nombres parells té cardinal, ja que a cada nombre parell 2n hom pot fer correspondre la seva meitat n
Gran enciclopèdia catalana

lletra d’albarans

Escriptura i paleografia
Nom donat a l’escriptura gòtica cursiva castellana dels s. XIII i XIV per tal com hom la creia pròpia dels albarans.
De fet, és la cursiva normal que precedí la lletra cortesana
Gran enciclopèdia catalana

ciríl·lic | ciríl·lica

Alfabet ciríl·lic (rus) 1e després de consonant; je després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 2e després de consonant; ie després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 3'o després de consonant; o després de les consonants 8, 25, 26 i 27; jo després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 4o després de consonant; io després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 5s sonora; 6ju després del signe 30; 7 no es transcriu després d'una altra i; 8 també ch, de forma més extensa; o encara h (ISO); 9 so de la j castellana; 10 grafia simplificada de la forma, més correcta, (i)xtx; 11 signe dur, que no es transcriu (ISO preveu "); 12 so intermedi entre i-e; 13 signe dolç, que palatalitza la consonant anterior; 14 pròpiament, ˚e (ISO) i e (ICL); 15u després de consonant; ju després de vocal i a l'inici de mot; 16'a després de consonant; ja després de vocal i a l'inici de mot

Escriptura i paleografia
Dit de l’alfabet i de l’escriptura eslaus.
L’alfabet ciríllic, atribuït erròniament a sant Ciril de Tessalònica, del qual pren el nom, fou creat als segles IX-X sobre la base de l’escriptura majúscula grega Els sons estranys al grec foren presos d’altres llocs no ben determinables Aquesta escriptura tingué més difusió que no pas la glagolítica , anterior, obra de Ciril de Tessalònica Esdevingué l’alfabet civil rus, el qual, sota Pere el Gran 1708, fou dotat de caràcters ‘profans’ graždanskij šrift , mentre els antics caràcters restaven com a propis de l’ús eclesiàstic L’alfabet ciríllic profà, amb poques variants, és usat també per…
Gran enciclopèdia catalana

ch

Escriptura i paleografia
Dígraf català antic que representava el so velar sord [k] i que a vegades hom emprava en posició medial (archebisbe, eucharistia) i inicial (chor, Christ) en l’escriptura de mots d’origen grec i, especialment i d’una manera general, en posició final (bosch, amich) (h).
En la codificació ortogràfica moderna ha estat simplificat en c Dialectalment o incorrectament hom l’ha emprat també per a representar els sons palatals x ix i j g , tx i tj tg En català modern roman únicament en l’escriptura d’alguns cognoms
Gran enciclopèdia catalana

Adriano Cappelli

Arxivística i biblioteconomia
Escriptura i paleografia
Paleògraf i arxiver italià.
És autor del Dizionario di abreviature latine ed italiane 1899 i Cronologia, cronografia e calendario perpetuo segona edició, 1930 La primera obra té com a base el fons de registres i documents de l’Archivio Vaticano i fou continuada posteriorment per August Pelzer a Abréviations latines médiévales 1966
Gran enciclopèdia catalana

Domènec Campomar

Escriptura i paleografia
Medievalista i poeta.
Religiós del convent de Sant Domingo de Palma, centrà la seva investigació en l’anàlisi de documents medievals del Regne de Mallorca Escriví Colección de privilegios, instrumentos, reales títulos y otros documentos de los siglos XIII y XIV, pertenecientes al Reino de Mallorca , i Método para aprender a leer los documentos de los siglos XII, XIII y XIV També feu incursions en el camp de la poesia amb l’obra Ramillete de flores secas
Gran enciclopèdia catalana
,
Diccionari d’historiografia catalana

Aristide Calderini

Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Papiròleg i editor de texts clàssics italià.
Fou professor a la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà, on fundà l’Istituto di Papirologia i la revista “Aegyptus” És autor de més d’un centenar de treballs científics, entre els quals un Trattato di Papirologia
Gran enciclopèdia catalana

Jaume Boada i Calçada

Escriptura i paleografia
Estenòleg.
Publicà diverses obres de taquigrafia, especialment Nuevo Sistema de Taquigrafía 1905 i Estenografía 1916, on aplicà la taquigrafia cursiva El seu mètode fou adaptat al català per Delfí Dalmau i Gener
Gran enciclopèdia catalana