Resultats de la cerca

Benedictí maurí a Jumièges 1718 i a Saint-Germain-des-Prés París, és autor, amb CFToustain, del Nouveau traité de diplomatique sis volums, 1750-65 i de la Histoire littéraire de la congrégation de Saint-Maur 1770

Ciutadà honrat de Barcelona, escrivà de la cambra civil de l’audiència notari públic És autor d’una Paleografía para la inteligencia de los manuscritos antiguos de este Principado , amb un apèndix de notícies d’escrivans o notaris de Barcelona des del s XIII i reproduccions de manuscrits Fou publicat a Barcelona sense data la segona edició és del 1855

Fill d’un anglès i una índia, tingué una bona preparació Ferit en la lluita amb l’exèrcit dels Estats Units 1813-14, fugí, ajudat per la seva germana Dedicat a l’elaboració i ensenyament del cherokee , fundà escoles i publicà diaris

Professor de la Universitat de Viena 1866, fundà i dirigí a Roma l’Istituto Austriaco di Studi Storici 1883-1901 Fou el primer a aplicar el mètode paleogràfic a la crítica de documents, i per això és tingut pel fundador de la diplomàtica moderna És autor, entre altres obres, de Monumenta graphica medii aevi 1858-82, Acta regum et imperatorum Karolinorum 1867, així com de l’edició dels diplomes imperials des de Conrad I fins a Otó III Monumenta Germaniae Historica , 1878-93

Estudià lleis a Cervera i fou advocat de l’Audiència de Barcelona 1793 Estudià taquigrafia a Madrid amb Fde PMartí i Móra, i en tornar a Barcelona 1804 proposà a la Junta de Comerç de Barcelona la creació d’una escola de taquigrafia La Junta acceptà i en obrir-la 1805 l’en nomenà director Interromput l’ensenyament durant la guerra del Francès, el reprengué el 1814 Publicà un Compendio de taquigrafía española 1831

Professor de filologia romànica a la Sorbona, és autor de nombrosos treballs de crítica textual i d’etimologia del francès i del provençal medievals Representant destacat dels neogramàtics, intervingué en polèmiques contra l’etimologia impressionista o de geografia lingüística Fou collaborador, amb Hatzfeld i Darmesteter, del Dictionnaire général de la langue française sd, però 1890-1900 Els seus Essais de philologie française 1887 i Nouveaux essais de philologie française 1904, així com els Mélanges d’étymologie française 1902 1927 són models de rigor científic i d’erudició profunda

Professor de l’Ècole des Chartes i secretari general de la Table Ronde des Archives fou director de diverses colleccions històriques i de l' Atles historique Les seves obres més importants són Recueil des actes d’Eudes, roi de France 888-898 1967 i Les sources de l’histoire économique et sociale du moyen âge 3 volums, 1968-84 Ha estudiat temes concernents als Països Catalans, com La prétendue dissidence de l’épiscopat catalan et le faux concile de “Portus” de 886-890 1961 i La place des États de la Couronne d’Aragon dans l’économie internationale du début du XV e siècle, comunicació al IV…

Estudià dret a València Fou taquígraf de la Gaceta de Madrid  i del Diario de la Administración  1834 Publicà obres de text, com Repertorio geográfico 1836 i Repertorio histórico 1855 i un Catálogo general de las antiguas monedas autónomas de España

Monjo de Montserrat, on ensenyà teologia i fou bibliotecari, es formà a l’École Biblique de Jerusalem 1930-48 Traduí i comentà els profetes i alguns dels llibres sapiencials de la Bíblia de Montserrat 1935-66, així com de l’edició manual de la mateixa Bíblia 1966-67 Preparà l’edició del Llibre de Job 1968 i deixà una traducció i comentari dels Salms , remarcable per la fidelitat al text hebreu Publicà algunes monografies històriques i exegètiques

Firmava indistintament Homo bonus i Bonus homo Actuà a Vic i a Sant Cugat del Vallès vers la fi del segle X, on redactà alguns documents importants en diversos tipus d’escriptura carolina elegant i ornada Estigué almenys des del 988 al servei successiu dels comtes Borrell i Ramon Borrell de Barcelona com a notari Els seus coneixements jurídics li permeteren la compilació del Liber iudicum popularis , basat gairebé exclusivament en el codi legal visigot, amb un pròleg i apèndixs interessants, entre els quals un cronicó dels reis visigots i francs que acaba amb l’adveniment dels reis Capets En…