Resultats de la cerca

Com a signe numèric equival a 7 ζ’ o bé a 7 000 ,ζ

Correspon a la fase de la llengua egípcia que va des dels volts del 700 aC fins a la fi de l’imperi Romà És una escriptura cursiva i abundant en lligadures que esquematitza el traç dels grups hieràtics Era emprada en els documents de la vida corrent contractes, cartes, etc Fou substituïda per l’escriptura copta

La seva gènesi fou el resultat d’un llarg procés d’estilització de les escriptures en ús, operada pels escriptoris dels monestirs situats entre el Rin i el Loira, durant els segles VIII i IX Els avenços bàsics de la nova escriptura —fixació dels tipus, agrupament racional i claredat de lectura— poden observar-se ja en les de Corbie Picardia i de Tours, sota els abadiats respectius de Maurdramne 772-780 i de Fredegari 806-834 A l’impuls de la cancelleria carolíngia, la nova lletra es propagà, durant el segle XI, per tot l’Occident L’època clàssica de l’escriptura carolina va des de la segona…

Tenen com a característica la recerca de formes ornamentals que els donen distinció i elegància, obtingudes tant per l’allargassament del cos de les lletres com per l’estirament i la decoració dels traços llargs També és característica llur perduració volguda, que les sostreu a l’evolució normal de les altres escriptures coetànies Un cas típic ha estat el de la usada a la cancelleria pontifícia del segle XV, que perdurà estrafeta fins al segle XIX Fou notable l’escriptura reservada a la cancelleria imperial romana als segles IV i V, derivació sense continuïtat de la cursiva comuna clàssica s’…

La capital quadrada fou reservada per a les inscripcions, i la capital librària , per a la còpia més o menys solemne de còdex i d’actes públics Dins la librària , les denominacions de capital rústica i capital elegant són ambigües, car la rústica és sovint més elegant i més espontània que l' elegant o quadrada , la qual revisqué més artificiosa en alguns còdexs luxosos a partir del segle VI, malgrat el que ha estat dit sovint de la seva major antiguitat La capital quadrada de les inscripcions romanes ha perdurat, amb poques modificacions, en l’escriptura majúscula moderna tradicional En…

Els accents gràfics més antics es troben en papirs del segle I per indicar les vocals llargues aviat caigueren en desús Reapareixen tímidament al segle IX s’anaren generalitzant per a indicar les vocals tòniques s XI-XII i com a signe diacrític de dues vocals iguals seguides s XII-XV Les diverses menes d’accent apareixen ja abans de la impremta, i es generalitzen amb ella, però no n'és regularitzat l’ús fins a l’època moderna

Sillàbica com aquesta, conegué diverses fases d’acord amb l’evolució de la llengua, i mai no arribà a la formació d’un sillabari únic Tendí al fonetisme, en contra de l’ús dels ideogrames de l’escriptura sumèria, i a simplificar els signes

El sistema jeroglífic i ideogràfic maia és tan complex, que encara no ha pogut ésser totalment desxifrat dels 400 signes de què consta, hom només coneix el significat de la meitat, que correspon als signes dels nombres i del calendari i als noms d’alguns déus Pel que fa a la numeració, els maies establiren un sistema vigesimal i posicional és a dir si en el sistema de numeració aràbic hom canvia de columna cada deu nombres, en el sistema de numeració maia hom ho fa cada vint en lloc de passar de 10 a 100, a 1 000, etc, hom passa de 20 a 400, a 8 000, etc aquests nombres eren representats…

Aparegué al segle VIII aC, juntament amb altres alfabets itàlics, com una derivació d’un alfabet grec occidental, i restà fixada definitivament cap als segles II-I aC alfabet Ja des del començament de l’imperi Romà es presentà en doble tradició, fruit d’una transformació anterior poc documentada l' epigràfica de les inscripcions, més monumental i estàtica, i la librària dels papirs i dels grafits, més àgil i esquemàtica L’evolució de l’escriptura va condicionada pels seus elements constitutius i pels factors transformants de les lletres lletra, ambdós estudiats per la paleografia D’una…