Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
v
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-dosena lletra de l’alfabet català, anomenada ve [pl ves].
Les lletres Y, V, U, W, tenen el mateix origen gràfic, és a dir, l'ípsilon grega, que conservà la forma Y en el grec clàssic, però que perdé el traç inferior en el grec occidental, i així passà la forma V a alguns alfabets itàlics, entre els quals el llatí Cap al segle I el llatí recuperà la Y grega, tot mantenint la V amb so d' u No fou sinó molt més endavant, després de l’aparició de la forma U , que la forma antiga de la V serví per a distingir en les llengües germàniques segle XI i romàniques segle XV el so de v consonant contraposat al de la u vocal També cap al segle X aparegué en els…
u
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-unena lletra de l’alfabet català, anomenada u [pl us].
La forma actual de la U és una evolució de la v La grafia u representa el fonema vocàlic /u/ en posició tònica i l’arxifonema /U/ en posició àtona, en tots els dialectes cub kúp, salut selút, muntanya muņtáne A vegades, forma part, sense valor fonològic, de seqüències gràfiques, com ara ‘gu’, ‘qu’ seguides de vocal palatal guiar giá, quisso kísu o, com a primer element d’un diftong creixent, quan aquelles seqüències van seguides de vocal no-palatal o en el cas de ‘gü’, ‘qü’ guany gwán, quatre kwátre, güellar gwelá, qüestió kwetió Pot comparèixer igualment com a segon membre d’un diftong…
tinta hectogràfica
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Tinta espessa, de molt poder colorant i soluble en aigua, que permet de reproduir un text o un dibuix a papers humits d’alcohol o d’altres líquids anàlegs.
tinta
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Preparació més o menys fluida, de diferents colors, que consisteix en una suspensió de pigments minerals molt fins, tals com negre de fum, mini, groc de crom, blau de Prússia, etc, o de laques derivades de l’anilina en olis vegetals o en vernissos sintètics, hidrocarburs, alcohol o, fins i tot, aigua, que és emprada per a escriure, per a dibuixar, per a imprimir o per a reproduir damunt de paper o d’altres suports texts o dibuixos.
L’ús de la tinta es remunta a l’edat antiga i hom pot afirmar que els xinesos i els egipcis ja l’empraven l’any 2500 aC
sigma
Escriptura i paleografia
Matemàtiques
Nom de la divuitena lletra de l’alfabet grec, corresponent a la essa llatina.
Com a signe numèric equival a 200 σ, i 200 000 ,σ
sigla
Escriptura i paleografia
Lletra o lletres inicials (o finals) del nom de persones, entitats, tractats, procediments, sistemes, dispositius, etc, que hom usa com a abreviatura del nom sencer: p ex, URSS, PSUC, NATO, CIF, PERT, FET, ROM, etc.
D’una sigla que l’ús ha convertit en substantiu, també se'n diu acrònim p ex, radar, làser , etc
semiuncial
Escriptura i paleografia
Dit del tipus d’escriptura llatina derivada de la capital romana clàssica.
Hom en pot seguir la transformació a través d’una sèrie de formes intermèdies testimoniades per alguns fragments, com el palimpsest d’Aulus Gelli i el papir de l’epítom de Tit Livi El factor més important de transformació fou sens dubte el canvi d’angle d’escriptura, que de tancat passà a recte Això provocà que no sols els gruixos i prims de les lletres s’alteressin els traços gruixuts passaren a verticals, i els prims o fins, a horitzontals, sinó que també algunes lletres passessin a unes noves formes, com a, b, d, e, g, h, m, n, q, r, s, u hom pot dir, doncs, que esdevingueren de tipus…
rho
Escriptura i paleografia
Matemàtiques
Nom de la dissetena lletra de l’alfabet grec (ρ, Ρ).
Com a signe numèric equival a 100 ρ’ o bé a 100 000 ,ρ
t
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vintena lletra de l’alfabet català, anomenada te [pl tes].
La T llatina majúscula prové de les formes de creu i d’aspa del fenici i de l’hebreu antic, formes que perderen el braç superior de la creu en passar al grec, a l’etrusc i als alfabets itàlics La T romana clàssica consta de dos traços, l’un vertical, acabat amb un reforç, i l’altre horitzontal, que cobreix el primer Les formes cursives clàssiques i noves romanes han incorporat el reforç al traç vertical arrodonint-ne l’extrem cap a la dreta El traç horitzontal superior té tendència a desplaçar-se cap a la dreta No és rara l’ondulació que, en desenvolupar el punt d’atac, tendeix a formar una…
asta
Escriptura i paleografia
Cadascun dels traços allargats que surten del cos de l’escriptura.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina