Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
b

Escriptura i paleografia
Segona lletra de l’alfabet català, anomenada be.
La B majúscula llatina prové de la B grega clàssica, que al seu torn deriva de formes semítiques passades al fenici i a l’hebreu beth , que significa ‘casa’ o ‘tenda’, derivada del jeroglífic que sembla representar el pla d’una casa L’evolució de la B llatina fou més ràpida que no pas la de la A i presenta algunes peculiaritats notables La seva estructura primitiva, escrita amb ploma ampla, consistia bàsicament en tres traços el primer, vertical, gruixut el segon i el tercer, semicirculars, prims-gruixuts-prims, juxtaposats l’un sota l’altre a la dreta La B capital de les inscripcions…
accent
Escriptura i paleografia
Signe escrit sobre una lletra vocal per a indicar-ne la quantitat o bé l’accent tònic.
Els accents gràfics més antics es troben en papirs del segle I per indicar les vocals llargues aviat caigueren en desús Reapareixen tímidament al segle IX s’anaren generalitzant per a indicar les vocals tòniques s XI-XII i com a signe diacrític de dues vocals iguals seguides s XII-XV Les diverses menes d’accent apareixen ja abans de la impremta, i es generalitzen amb ella, però no n'és regularitzat l’ús fins a l’època moderna
escriptura
Escriptura i paleografia
Manera d’escriure, quant als caràcters adoptats (ideogrames, fonemes, etc), quant a la forma (jeroglífica, cuneïforme, alfabètica, etc) o quant al traçat (cal·ligràfic, cursiu, escriptura clara, indesxifrable, etc).
La història de l’escriptura és molt complexa, però hom pot distingir-hi diferents etapes essencials L’home primitiu recorregué als més diversos signes d’expressió, tant oral com de gests, o bé a materials, com nusos, talls en matèries dures i, finalment, dibuixos D’aquests mitjans d’expressió només subsistiren, d’una manera perfeccionada, el llenguatge articulat de sons i el dibuix o escriptura pròpiament dita Les formes d’escriptura primitiva foren totes autònomes, és a dir, són d’invenció directa i no hi ha concomitància amb els altres grups ni s’hi fonen En una segona etapa l’escriptura…
òmicron
Escriptura i paleografia
Matemàtiques
Nom de la quinzena lletra de l’alfabet grec [ο Ο].
Com a signe numèric equival a 70 ο’ o bé a 70 000 ,ο
omega
Escriptura i paleografia
Matemàtiques
Nom de la vint-i-quatrena i darrera lletra de l’alfabet grec [ω Ω].
Com a signe numèric equival a 800 ω’ o bé a 800 000 ,ω
ni
Escriptura i paleografia
Matemàtiques
Nom de la tretzena lletra de l’alfabet grec [νN].
Com a signe numèric equival a 50 ν’ o bé a 50 000 ,ν
pi
Escriptura i paleografia
Nom de la setzena lletra de l’alfabet grec [π Π].
Com a signe numèric equival a 80 π’ o bé a 80 000 ,π
tau
Escriptura i paleografia
Matemàtiques
Nom de la dinovena lletra de l’alfabet grec [τ Τ].
Com a signe numèric equival a 300 τ’ o bé a 300 000 ,τ
rho
Escriptura i paleografia
Matemàtiques
Nom de la dissetena lletra de l’alfabet grec (ρ, Ρ).
Com a signe numèric equival a 100 ρ’ o bé a 100 000 ,ρ
lambda
Escriptura i paleografia
Nom de l’onzena lletra de l’alfabet grec [λΛ].
Com a signe numèric equival a 30 λ’ o bé a 30 000 ,λ
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina