Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
cometes
Escriptura i paleografia
Signes gràfics en forma de dues parelles de comes volades, la primera parella capgirada (‘‘...’’) o, també (yy...½½), emprats per a encloure una citació, una frase o mot sobre els quals hom vol fer parar esment, etc..
Quan una citació enclou diversos paràgrafs, hom colloca al començament de cadascun la primera parella, però no al final
jeroglífic
Escriptura i paleografia
Cadascun dels caràcters usats en aquesta escriptura.
ideograma
© Fototeca.cat-Corel
Escriptura i paleografia
Cadascun dels signes emprats en l’escriptura ideogràfica.
lletra
Escriptura i paleografia
Cadascun dels signes que representen els sons d’un llenguatge.
Les lletres són compostes per traços executats segons un ordre força constant, però que, malgrat tot, ha variat durant el curs dels segles L’anàlisi d’aquests traços i de llurs característiques permet de destriar-ne els elements integrants i els factors de transformació paleografia Per a descriure els traços hom usa una terminologia analògica del llenguatge corrent pal, asta, corba, angle, punta, cercle, llaç, etc o figurat, com és ara instruments casolans mànec, nansa, ganxo, etc o parts del cos humà o animal cos, braços, cama, cua, bec, ventre, ull, esquena, etc No tractant-se de figures…
tinta d’impremta
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Tinta emprada en les arts gràfiques.
Les tintes d’impremta, de les quals hi ha diversos tipus diferents, són especialment adequades a cadascun dels procediments d’impressió En general, les tintes emprades en les premses cilíndriques són molt més fluides que les emprades en les premses planes, i les emprades en litografia i en òfset són molt més espesses que les que hom utilitza en tipografia Les emprades en rotogravat, fetes a base d’alcohol i de dammar, s’assequen per evaporació del vehicle, mentre que les emprades en les rotatives d’impressió de diaris, fabricades a base d’hidrocarburs i àdhuc d’aigua, s’assequen per…
asta
Escriptura i paleografia
Cadascun dels traços allargats que surten del cos de l’escriptura.
marge
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels espais blancs que hom deixa tot al volt d’una pàgina escrita o impresa.
Segons el lloc que ocupen, són anomenats cap, peu i costats , i aquests darrers poden ésser de llom o de tall
runa
Escriptura i paleografia
Cadascun dels signes utilitzats en l’escriptura germànica més antiga, amb un valor alhora gràfic i màgic.
El conjunt d’aquests signes era conegut pel nom de fut-hark quan s’iniciava amb aquestes sis primeres lletres Efectivament, segons temps i llocs, l’ordre i el nombre del conjunt poden variar I si la sèrie més corrent i originària era de 24 caràcters, hom en troba més de 30 en les runes anglofrísies, i només 16 en les noruegosueques De fet, hom en coneix tres grups bàsics el germànic , de 24 signes, gravats sobre objectes diversos en terres de Germània l' anglofrisi , difós especialment en l’Anglaterra actual, amb un notable increment del nombre de signes, possiblement motivat per la major…
escriptura lineal
Escriptura i paleografia
Sistema gràfic d’escriptura emprat a Creta en el segon mil·lenni aC i testificat en diverses inscripcions.
Ofereix dos tipus, anomenats lineal A i lineal B L’escriptura lineal A, que hom considera introduïda a Xipre procedent de Creta, sembla anterior al 1200 aC Els seus caràcters, coneguts amb el nom de xiprominoics perquè de llur evolució nasqué l’escriptura sillàbica xipriota, sofriren transformacions, alguns foren omesos i d’altres foren creats de nou L’escriptura lineal B, desxifrada el 1952 per M Ventris, amb l’assessorament de J Chadwick, a partir d’uns quants milers de tauletes trobades a Cnossos Creta, a Pilos Mesènia, a Micenes i a Tebes, és l’escriptura de la Grècia micènica D’entrada…
rúbrica
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels títols o epígrafs dels capítols o seccions d’un volum, l’índex (dit també rubricarium) que precedeix o termina el volum, escrits en vermell.