Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
palimpsest
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Còdex o document de pergamí reescrit.
Els palimpsests a l’edat antiga i medieval foren deguts tant per la pèrdua d’interès del text primitiu com per l’escassetat de pergamí nou per a escriure La neteja del pergamí es feia o bé amb líquid que esvaïa la tinta o bé rascant l’escriptura primitiva No és pas veritat, com s’ha dit, que els monjos esborressin els texts pagans per tal d’escriure-n'hi de religiosos al damunt, car hi ha casos de texts clàssics escrits damunt texts religiosos com passa al còdex 103 de Ripoll, en què, al damunt d’homilies i d’un tractat de medicina dels segles X i XI, hi ha la Farsàlia de Lucà,…
signatura
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Dret
Nom, cognom i, generalment, rúbrica autògrafs amb què hom subscriu un document, carta, rebut, etc, per certificar que n’és l’autor o que n’aprova el contingut, que hi ha intervingut o que hi ha estat present.
És anomenada també firma Indicà de primer el senyal autògraf creu, rúbrica, anteposat a la subscripció i que sovint la substituïa, però que a partir de l’ús del segell s XII caigué en desús Designà després la marca professional del notari, basada en el signe de la creu o monograma basat en la S de subscripsi, que hom anà adornant fins a arribar a dibuixos complicats s XIII-XIV anomenats signe major , als quals, per facilitar-ne la identificació, hom afegia, en cursiva, algunes lletres del nom o tot el nom, seguides de la rúbrica o signe menor, origen de la signatura actual Des d’un punt de…
grafits
Escriptura i paleografia
Inscripció traçada a la paret o damunt pedra amb un estil metàl·lic o qualsevol altre intrument gràfic, generalment en escriptura corrent.
Consisteix sovint, generalment en un nom o bé en una frase posada per algú, generalment amb intenció exhibicionista Per llur antiguitat i com a document de la parla i la cultura populars, són importants els graffiti trobats a Pompeia també són d’interès els posats en ares d’altar amb motiu de llur consagració
rotlle
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Forma que presenten certs documents medievals (cartularis, documents judicials, etc) i altres escrits anàlegs a l’antic rotlle.
Destaquen els rotlles pasquals segles X-XIV, on hi havia escrit l’anunci pasqual amb nombroses miniatures disposades en sentit invers, talment que, en descabdellar-se des de l’ambó, el diaca pogués llegir la pregària i els fidels poguessin contemplar les figures Alguns dels cartularis catalans medievals presenten també la forma de rotlle Cal afegir encara la Genealogia dels Reis d’Aragó , de començ del segle XV, document conegut com a Rotlle de Poblet
reescrit
Escriptura i paleografia
Dit del llibre, el document, el còdex, que conté pàgines o fragments afegits sense cap relació amb el text originari.
escriptura hitita
Escriptura i paleografia
Sistema gràfic emprat pels hitites.
Utilitzaren dos sistemes gràfics l' hitita cuneïforme , el més usual, que deriva del sillabari sumerioaccadi a través d’un intermediari encara no precisat la gran majoria de les tauletes de Boǧazköy i l' hitita jeroglífic , escriptura també ideofonogràfica comprèn ideogrames, fonogrames, determinants, complements fonètics i signes auxiliars de lectura Per la seva forma externa, és deutora dels jeroglífics egipcis i, pels principis que la regeixen, del sistema gràfic sumerioaccadi L’orientació pot ésser de dreta a esquerra o viceversa i en els texts de més d’una ratlla segueix el principi…
escriptura àrab
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua àrab.
L’àrab, com altres llengües semítiques, s’escriu de dreta a esquerra L’escriptura es caracteritza per l’abundància de lligams la major part de les lletres són unides a la precedent i a la següent, fet que motiva que la majoria d’elles tinguin quatre formes segons que la posició sigui aïllada, inicial, medial o final Només són indicades les consonants i les vocals llargues, bé que per a determinats texts l’Alcorà, edicions científiques i infantils, etc, on es fa necessària una correcta lectura, són notades també les tres vocals a, i, u, l’absència vocàlica sukūn , les consonants i les vocals…
paleografia
Escriptura i paleografia
Ciència que estudia les escriptures i els signes gràfics en ells mateixos (formes, origen i evolució) i per a llur interpretació adequada (lectura, datació i localització).
Característiques de la paleografia El subjecte de la paleografia és tota mena d’alfabets i d’escriptures des de l’antiguitat fins a l’època actual El seu objecte primer és la lectura i transcripció correcta del text escrit però tan important o més, com a objectiu ulterior, és datar i localitzar les escriptures que no duen indicació de temps o de lloc Com a ciència auxiliar, projecta la seva llum directa sobre la codicologia, la diplomàtica, la papirologia, l'epigrafia, la tipografia, etc, qualsevol que sigui la forma externa del document i el material utilitzat, ja que totes…