Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
ogàmic | ogàmica
Escriptura i paleografia
Dit de l’alfabet (de l’escriptura, els texts i les inscripcions redactats amb aquesta escriptura) emprat durant els primers segles de l’era cristiana a Irlanda i també a Escòcia i a Anglaterra..
Limitat normalment a les inscripcions epigràfiques en cèltic insular, només excepcionalment ha estat usat en manuscrits medievals No difereix gaire del sistema alfabètic llatí i, segons la llegenda local, fou inventat per Ogma Mac Elada ‘Fill de la Ciència’, que correspon al gàllic Ogmios, déu de l’eloqüència
rúbrica
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
En els manuscrits i impresos antics, la part que era escrita en lletres vermelles: els títols, els índexs, etc.
El mot prové de la terra roja utilitzada primerament per a pintar la tija central umbilicus d’un rotlle, l’estoig i la membrana penjant index després, per a escriure les primeres lletres, els títols dels capítols, les signatures, les referències i els índexs Aquest ús actualment és limitat als llibres litúrgics rúbrica 2
escriptura japonesa
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua japonesa.
El japonès primitiu se servia dels caràcters ideogràfics xinesos Al segle III començaren a introduir-se els caràcters xinesos kanji signes ideogràfics que corresponen a idees o coses Un kanji representa un significat concret amb dues possibilitats d’ésser pronunciat l’una es l' on i l’altra el kun Vers el segle X s’introduïren els kana, signes fonètics que representen el so de les síllabes i que constitueixen per ells mateixos un sillabari que prescindeix dels ideogrames Els kana es divideixen en dos tipus l' hiragana i el katakana L' hiragana —emprat molt més sovint— és un sillabari d’…
katakana
Escriptura i paleografia
Una de les dues formes d’escriptura japonesa, basada en els ideogrames xinesos, d’una forma més simple i d’un ús més limitat que el hiragana (escriptura japonesa).
escriptura egípcia
Escriptura i paleografia
Sistema gràfic emprat a l’Egipte antic, documentat del 3100 aC (paleta de Narmer o Menes) al 473 dC (darrer text demòtic).
D’una certa complexitat inferior, però, a la del sistema sumeroaccadi, fou influït, potser, per aquest quant als principis que el regeixen Es tracta d’una escriptura pictòrica, en la qual paraula i imatge estan estretament relacionades D’ací la importància dels ideogrames , o signes mot, que reprodueixen fidelment allò que hom vol designar una casa, un home, etc Altres elements són els fonogrames , que poden ésser triliterals tres consonants, biliterals i uniliterals, o signes alfabètics 24 en total els determinants d’idea , que, a diferència dels del sistema sumeroaccadi, van sempre darrere…