Resultats de la cerca

La forma més antiga i més simple d’obtenir l’efecte estètic era d’escriure-la al marge del text, sistema que perdurà llargament manuscrits de Ripoll i d’altres escriptors catalans L’ornament més antic s VI consisteix en entrellaçaments i elements geomètrics Ben aviat s’exornaren amb figuracions florals, zoomorfes i antropomorfes sovint les figures són monstruoses o estrafetes per tal de donar-los la forma de la lletra corresponent La caplletra aparegué més tard, emmarcant una escena allusiva al text o bé inclosa dins l’escena mateixa Amb la impremta les caplletres…

El text, escrit només en una cara, ho era transversalment o bé, en texts llargs, en columnes estretes seguint el sentit de la llargada

Hom l’anomena també estenografia tanmateix, aquest terme és aplicat més adequadament a sistemes d’escriptura amb signes més simples o curts que els habituals, i el terme taquigrafia és aplicat a qualsevol sistema escriptura corrent o estenogràfica en el qual hom empra mètodes per a adquirir velocitat, com ara sigles, contraccions, supressió de lexemes no indispensables així itz en actualitzar , signes propis per als prefixos i sufixos, supressió de paraules i sobretot de signes vocàlics, etc Actualment la major part dels sistemes utilitzats són una combinació d’estenografia i de taquigrafia…

D’una certa complexitat inferior, però, a la del sistema sumeroaccadi, fou influït, potser, per aquest quant als principis que el regeixen Es tracta d’una escriptura pictòrica, en la qual paraula i imatge estan estretament relacionades D’ací la importància dels ideogrames , o signes mot, que reprodueixen fidelment allò que hom vol designar una casa, un home, etc Altres elements són els fonogrames , que poden ésser triliterals tres consonants, biliterals i uniliterals, o signes alfabètics 24 en total els determinants d’idea , que, a diferència dels del sistema sumeroaccadi, van sempre darrere…

Els autògrafs dels escriptors literaris antics i medievals fins al s XII eren raríssims Generalment els autors antics dictaven llurs obres, que eren calligrafiades per copistes d’ofici L’autor es limitava a posar-hi de la seva mà uns mots de salutació, com en el cas d’algunes epístoles de sant Pau o el Bene Valete de les cartes papals primitives, ja des del s IV

Hi ha tres sistemes bàsics d’escriptures secretes les invisibles , fetes amb tintes simpàtiques, les convencionals , basades en l’ús d’elements convinguts que produeixen un efecte diferent de la comunicació real del text, i les xifrades , basades en la transposició de lletres, síllabes o qualssevol elements del text, o bé en llur substitució per altres, segons unes equivalències expressades en una taula o clau xifra Coneguda des de l’antiguitat, l’escriptura xifrada assolí una gran importància durant l’edat mitjana Als Països Catalans fou utilitzada des del s XIV en…

Estudià dret a València Fou taquígraf de la Gaceta de Madrid  i del Diario de la Administración  1834 Publicà obres de text, com Repertorio geográfico 1836 i Repertorio histórico 1855 i un Catálogo general de las antiguas monedas autónomas de España

Hom hi escrivia el text, amb una espàtula fina tallada en angle recte, abans de la cocció de l’argila Se n'han conservades una gran quantitat, que han estat desxifrades a partir del s XIX Als Països Catalans, en posseeix una collecció important el Museu Bíblic de Montserrat