Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
abecedari
Escriptura i paleografia
Alfabet.
Originàriament significà només la successió ordenada de les lletres llatines es dividia en dues parts cadascuna amb un apèndix de lletres gregues, que eren enunciades per les primeres lletres respectives abecedarium abcd fins a i , més k , i elementum lmn fins a u , més xyz Després hom l’usà indistintament com a sinònim de qualsevol alfabet
lletra
Escriptura i paleografia
Cadascun dels signes que representen els sons d’un llenguatge.
Les lletres són compostes per traços executats segons un ordre força constant, però que, malgrat tot, ha variat durant el curs dels segles L’anàlisi d’aquests traços i de llurs característiques permet de destriar-ne els elements integrants i els factors de transformació paleografia Per a descriure els traços hom usa una terminologia analògica del llenguatge corrent pal, asta, corba, angle, punta, cercle, llaç, etc o figurat, com és ara instruments casolans mànec, nansa, ganxo, etc o parts del cos humà o animal cos, braços, cama, cua, bec, ventre, ull, esquena, etc No tractant-se de figures…
k
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Onzena lletra de l’alfabet català, anomenada ca [pl cas].
La k llatina deriva directament de les escriptures gregues i itàliques Gairebé no presenta evolució de les formes originals Consta d’un traç vertical descendent, d’un de diagonal ascendent o descendent, NE-SW que arriba a mig pal vertical, i d’un altre de diagonal descendent NW-SE, que parteix de mig pal vertical El segon traç és el que ofereix més mobilitat pot ésser allargat amunt en certes cursives romanes més sovint torça la cabota superior cap avall rarament amunt en alguns tipus d’escriptura arriba a tancar-se en forma oval d’origen cursiu El traç vertical pot sobresortir per dalt o per…
h
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vuitena lletra de l’alfabet català, anomenada hac [pl: hacs].
La h llatina prové gràficament de les escriptures gregues orientals i occidentals, que escrivien l’aspiració en forma d' eta grega clàssica Arribà al llatí, però, a través de certs alfabets itàlics La H clàssica llatina és formada per dues línies verticals paralleles unides per un traç horitzontal a mitja alçada L’ordre dels traços en l’escriptura capital romana era primer, vertical segon, horitzontal tercer, vertical Amb la velocitat ràpida que provoca la cursivitat hom tendí a unir els traços 2 i 3, de primer formant el segon traç cap amunt sense arribar, però, a l’altura que li…
sigla
Escriptura i paleografia
Lletra o lletres inicials (o finals) del nom de persones, entitats, tractats, procediments, sistemes, dispositius, etc, que hom usa com a abreviatura del nom sencer: p ex, URSS, PSUC, NATO, CIF, PERT, FET, ROM, etc.
D’una sigla que l’ús ha convertit en substantiu, també se'n diu acrònim p ex, radar, làser , etc