Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
relativisme
Filosofia
Lògica
Tendència, doctrina, etc. , segons la qual tot és relatiu i, consegüentment, hom no pot conèixer res d’una manera absoluta o amb un criteri estrictament objectiu per tal com el coneixement és vist com a purament relatiu al subjecte.
El relativisme és entès en sentit estricte pel que fa a l’ètica, en què el valor moral d’una acció o decisió és vist com a dependent de les circumstàncies, tant internes com externes, i relatiu a elles En un sentit logicoepistemològic, en canvi, hom en diu sovint subjectivisme quan aquest, tanmateix, no és entès com a referència a l’individu humà així l’expressió de Protàgores que “l’home és la mesura de totes les coses”, sinó en relació amb un subjecte humà genèric, hom parla més pròpiament d' antropologisme o relativisme antropològic D’altra banda, el relativisme rep altres tantes…
proposició
Lògica
En la lògica simbòlica, sentència l’esquema quantificacional atòmic de la qual inclou lletres predicats (‘F’, ‘G’, ‘H’; corresponents al verb o predicat verbal) i lletres arguments (‘w’, ‘x’, ‘y’, ‘z’; corresponents al subjecte).
En l’esquema logístic, doncs, hom prescindeix de la representació tradicional de proposició segons la qual aquesta consta d’un subjecte i un predicat units per la còpula ‘és’, que no és reconeguda sinó com una de les moltes formes possibles de proposició, i hom estableix, en canvi, que en les proposicions dividides per l’atomisme lògic en atòmiques i compostes un predicat és afirmat d’un argument Representacions quantificacionals de proposicions atòmiques són, per exemple, ‘Fx', on ‘x’ substitueix ‘Pere’, ‘F’ substitueix ‘corre’ o ‘és bo’, etc, i ‘Fx,y' o ‘Fx' segons que F substitueixi ‘…
fal·làcia del consegüent
Lògica
Fal·làcia consistent a, donat un raonament condicional, concloure erròniament l’antecedent després d’haver afirmat el consegüent com a premissa.
És una de les fallàcies més conegudes
indivís | indivisa
Lògica
Dit de la proposició en què el predicat afecta el subjecte pres com un tot i, per tant, no pot ésser afirmat o negat separadament dels elements que constitueixen l’extensió del subjecte.
particular
Lògica
En la filosofia hegeliana, dit del concepte o del moment dialèctic que es troba entre l’individual i l’universal per tal com és afirmat en la seva realitat per la negació de l’altre, negació que no és inclosa en l’individual i que és superada en l’universal.