Resultats de la cerca

Es mostren 9 resultats

oposició

Lògica
Relació entre dos conceptes, dos membres, dos aspectes, etc, l’un dels quals és la negació de l’altre o posseeix una qualitat que no pot donar-se simultàniament amb la d’aquest altre.
Així, hom ha distingit tradicionalment entre l' oposició per contradicció la d’ésser i no-ésser, l' oposició per privació la de visió i ceguesa, l' oposició per contrarietat la de virtut i vici i l' oposició relativa la de pare i fill En la lògica aristotèlica l’oposició per contradicció en què no poden ésser veritables o falses alhora ambdues proposicions es dóna entre proposicions del tipus A universal afirmativa i O particular negativa, i entre les de tipus E universal negativa i I particular afirmativa, mentre que l’oposició per contrarietat en què ambdues…
Gran enciclopèdia catalana

qualitat

Lògica
En lògica, caràcter resultant del fet d’ésser afirmativa o negativa una proposició.
Gran enciclopèdia catalana

contrari | contrària

Lògica
Dit de dues proposicions, universals, una de les quals és afirmativa i l’altra negativa.
Gran enciclopèdia catalana

mode

Figures i modes del sil·logisme

©

Lògica
En el sil·logisme categòric, disposició de les premisses segons llur quantitat (universal o particular) i qualitat (afirmativa o negativa).
Atès que les premisses poden ésser universals afirmatives A, universals negatives E, particulars afirmatives I i particulars negatives O, les possibilitats de combinacions entre premissa major i menor en el sillogisme són de 16 modes AA, AE, AI, AO, EA, EE, etc i, com que aquests 16 modes es donen en cadascuna de les quatre figures que el sillogisme pot tenir segons la posició del terme mitjà en les premisses, el nombre total de figures que els modes assoleixen en el sillogisme és de 64 D’aquestes, tanmateix, només unes quantes són considerades com a lògicament vàlides…
Gran enciclopèdia catalana

asserció

Lògica
Proposició en què és donada com a certa una cosa (sigui en forma afirmativa o negativa), per oposició a dubte o a interrogació.
Gran enciclopèdia catalana

baralípton

Lògica
En la lògica aristotelicoescolàstica, sil·logisme de la quarta figura en el qual les premisses són universals afirmatives i la conclusió particular afirmativa mode ).
Gran enciclopèdia catalana

bocardo

Lògica
En la lògica aristotelicoescolàstica, sil·logisme de la tercera figura, en el qual la premissa major i la conclusió són particulars negatives, i la premissa menor, universal afirmativa mode ).
Gran enciclopèdia catalana

camestres

Lògica
En la lògica aristotelicoescolàstica, sil·logisme de la segona figura, en el qual la premissa major és universal afirmativa, i la premissa menor i la conclusió són universals negatives ( mode ).
Gran enciclopèdia catalana

calemes

Lògica
Segons la lògica aristotelicoescolàstica, sil·logisme de la quarta figura, en la qual la premissa major és universal afirmativa i la premissa menor i la conclusió són universals negatives ( mode ).
Gran enciclopèdia catalana