Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
classe
Lògica
Conjunt de tots els objectes, els elements, etc, que posseeixen com a mínim una característica comuna.
És un concepte fonamental en la lògica moderna Els elements d’una classe són anomenats membres Hom diu que dues classes són idèntiques quan tenen els mateixos membres És anomenada classe universal la que comprèn tots els membres de l'univers del discurs, i classe buida la que no té cap membre El conjunt de tots els elements de l’univers del discurs que no són membres d’una classe forma el complement d’aquesta classe
imatge d’una classe
Lògica
En la lògica de les relacions, classe de tots els elements que mantenen la relació R amb un membre, o amb diversos membres, d’una classe A
.
Simbòlicament és expressada per R'A = def x ∃y y EA xRy
proposició

Classe de proposicions
Lògica
En la lògica tradicional, contingut lògic del judici, de l’acte mitjançant el qual hom afirma o nega quelcom (predicat) d’alguna cosa (subjecte).
Hom en diu sovint també enunciat , bé que a vegades aquest terme és pres en un sentit neutral, del qual el terme judici reflecteix l’aspecte subjectiu i el terme proposició expressa l’aspecte objectiu La diferenciació entre judici i proposició, necessària en l’ordre lògic, pot ésser omesa en l’ordre epistemològic, com és ara el cas de Kant Entre les diverses divisions que hom n'ha establert cal destacar la corresponent a la distinció entre proposició simple també anomenada categòrica, predicativa o enunciativa , en què un concepte s’uneix a un altre…
gènere
Lògica
Classe de major extensió i, doncs, de menor comprensió que la classe anomenada espècie
.
La classe animals , per exemple, és gènere en relació amb la classe homes , que n'és espècie però alhora és espècie en relació amb la classe éssers vivents , que n'és el gènere Hom parla de gènere suprem o generalíssim quan comprèn totes les espècies substància, ésser, etc o quan equival a una noció primordial, indefinible per una altra de més genèrica
suposició
Lògica
Propietat d’un nom, un terme, etc, en virtut de la qual aquests responen a un o més significats.
Hom distingeix entre diversos tipus de suposicions segons el criteri de significació que hom adopti Entre algunes de les suposicions més comentades hom pot esmentar la suposició discreta , en la qual el terme afecta un nom propi, la suposició material , que consisteix en l’ús d’un terme referit a ell mateix com a tal i no respecte a l’entitat que designa, la suposició comuna , en la qual un terme pot aplicar-se a diversos individus de la mateixa classe, i la suposició natural , que és la suposició comuna aplicada a tots els individus de la mateixa classe L’estudi de…
intensió
Lògica
En la lògica moderna, conjunt de propietats d’un objecte representades per un terme general.
Aquestes propietats ho són adés de l’objecte, bé que no siguin essencials a la definició del terme que el designa, adés del terme designatiu de la classe d’aquests objectes
extensió
Lògica
Classe dels objectes respecte als quals un terme és veritable.
Hom tendeix a considerarla equivalent a la denotació i a la referència, i a oposar-la a la comprensió i a la intensió No obstant això, des d’un punt de vista lògic, l’extensió no es concep com una quantitat d’objectes, sinó que inclou únicament entitats com gèneres o espècies
disjunció
Lògica
Dit de la connectiva binària que en la notació de la lògica simbòlica hom representa amb el signe v
.
Hom l’anomena també disjunció inclusiva per a distingir-la de la disjunció exclusiva , simbolitzada per ↮ En el llenguatge corrent, hom acostuma a utilitzar la preposició “o” indistintament per a referir-se a una o a l’altra, bé que l’expressió “o bé o bé" designa la segona amb més propietat En la lògica clàssica, les proposicions disjuntives constitueixen una classe de les proposicions formalment hipotètiques, i hom en parla també com de judicis disjuntius
general
Lògica
Dit del terme que hom aplica a tots els individus d’una classe.
Sovint hom l’identifica amb l'universal, tant en el sentit de concepte abstracte com en el de distributiu Alguns autors, però, només consideren vàlida tal identificació en el primer cas i oposen el concepte particular només a l’universal distributiu i no al general o abstracte El concepte americà , per exemple, és menys general que el d' home i més particular que aquest
imatge genèrica
Lògica
Imatge esquemàtica amb què hom pot representar qualsevol element d’una classe o categoria d’objectes.