Resultats de la cerca

En tant que funcionen com a subjecte i predicat en el judici, els conceptes són l’element últim sobre el qual es construeix l’edifici del coneixement Llurs propietats són la comprensió i l'extensió Hom pot fer distinció entre conceptes d’individu, d’espècie i de gènere entre els quals s’estableix una relació de subordinació, entre conceptes a priori i a posteriori segons que es dedueixin o no de l’experiència, o bé entre conceptes singulars i universals universal Però el problema fonamental que plantegen els conceptes és el de llur origen i natura el realisme n'afirma l’existència com a…

També anomenat noció genèrica , idea i entitat abstracta i oposat a l’individual, particular i singular, el concepte universal ha estat objecte de les més vives polèmiques al llarg de la història de la filosofia des de Plató i Aristòtil, sobretot a l’edat mitjana, pel que fa a la determinació del seu estatus ontològic Així, l’anomenada qüestió dels universals determinà el que hom pot caracteritzar com a triple posició ontologicognoseològica davant el problema d’una banda, la del realisme exagerat sovint denominat simplement realisme , que estableix l’existència dels universals en…

Hom la confon amb la denotació i la referència, de les quals es diferencia perquè indica, en el cas que es refereixi a una realitat, el concepte d’una cosa més que no pas la cosa mateixa

Sovint hom l’identifica amb l'universal, tant en el sentit de concepte abstracte com en el de distributiu Alguns autors, però, només consideren vàlida tal identificació en el primer cas i oposen el concepte particular només a l’universal distributiu i no al general o abstracte El concepte americà , per exemple, és menys general que el d' home i més particular que aquest

Modernament, en la filosofia de la ciència hom pot distingir diverses concepcions relatives a la seva definició Per al corrent nomologicodeductiu, és l’enunciat sobre un fet que hom dedueix de la contrastació d’aquest amb diverses lleis generals Per als contextualistes, és un procés de comunicació pel qual hom fa intelligible una cosa a una altra persona Els realistes consideren l’explicació com l’exposició d’enunciats de tipus causal sobre fenòmens Darrerament, hom s’ha centrat també en el problema de la delimitació entre la descripció i l’explicació

La comprensió o intenció està en relació inversa de l'extensió Actualment hom tendeix a substituir-la per la noció de connotació

En la lògica moderna, conjunt de notes que designen un objecte o que constitueixen un concepte En aquest sentit, hom tendeix a identificar la connotació amb la intensió i a oposar-la a denotació

Estudià a Harvard, s’inicià com a professor a Berkeley del 1914 al 1920 i fou catedràtic a Harvard des del 1930 És conegut per les seves contribucions al camp de la lògica modal i, molt especialment, pel que fa al càlcul que ell mateix anomenà de la implicació estricta i que sorgí d’una crítica del concepte clàssic d’implicació lògica