Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
condicional
Lògica
Dit de la connectiva binària si..., llavors
, que representa l’anomenada implicació material
.
En la lògica simbòlica és representada pel signe ⊃
consegüent
Lògica
Conseqüència, conclusió d’un sil·logisme del qual la major o la menor és sobreentesa.
En lògica simbòlica, designa la segona de les proposicions relacionades per un condicional En la fórmula p→q , q és el consegüent
dilema
Lògica
Argument en què hom ha d’escollir forçosament entre dues proposicions contràries, cadascuna de les quals, però, condueix a la mateixa conclusió.
Dins la lògica el dilema és una de les classes del sillogisme disjuntiu i condicional És un argument de gran força, sempre que les dues hipòtesis enunciades siguin realment les úniques possibles
connectiva
Lògica
En lògica formal, partícules que relacionen unes proposicions amb unes altres i fan possible el càlcul proposicional.
D’entre les considerades principals, n'hi ha cinc de binàries , que relacionen dues proposicions p, q Cadascuna d’elles requereix una combinació específica dels valors de veritat de p i q perquè la proposició resultant del càlcul sigui veritable Comprenen la conjunció p∧q , la disjunció p∨q , el condicional p→q , el bidireccional p↔Q i la disjunció exclusiva p↮q> r> Cadascuna d’elles requereix una combinació específica dels valors de ceritat de p i q perquè la proposició resultant del càlcul sigui veritable Així, la conjunció serà veritable si i només si p i q ho són o…
consegüent
Lògica
En una condicional
, proposició que es dedueix d’una altra anomenada antecedent
.
sil·logisme
Lògica
Modalitat d’argumentació deductiva consistent en l’afirmació de dues proposicions, relacionades entre elles i anomenades premisses, de les quals en resulta una altra, dita conclusió
.
Objecte d’anàlisi i sistematització pràcticament exhaustives en l’anomenat Òrganon aristotèlic, el sillogisme, l’estudi del qual integra la sillogística , no és l’única possibilitat d’argument deductiu, bé que l’influx d’Aristòtil determinà una identificació exclusiva entre l’un i l’altre, amb la corresponent reacció antisillogística, per exemple, de Descartes Pel que fa a la relació entre les premisses del sillogisme —anomenades respectivament major i menor , pel fet que la primera inclou el predicat P i la segona el subjecte S, que són recollits en la proposició conclusiva—, aquella és…
fal·làcia del consegüent
Lògica
Fal·làcia consistent a, donat un raonament condicional, concloure erròniament l’antecedent després d’haver afirmat el consegüent com a premissa.
És una de les fallàcies més conegudes