Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
conjunció
Lògica
Connectiva binària i, que en la lògica simbòlica pot ésser representada per un punt (.) o bé pels signes ∧ i &.
La proposició resultant de la conjunció de dues proposicions p ∧ q serà falsa si p , q o bé ambdúes són falses
apòfansi
Lògica
Teoria lògica dels enunciats apofàntics.
La doctrina de l’apòfansi ha estat el fonament de la lògica aristotèlica, puix que aquesta considerava que la forma essencial del pensament era l’atribució d’un predicat a un subjecte, del qual resulta una proposició veritable o falsa
reducció a l’absurd
Lògica
Raonament que prova la veritat o la falsedat d’una proposició per la falsedat d’una conseqüència.
Pot pertànyer a una de les dues classes següents demostració per l’absurd , que prova la veritat posant de manifest la falsedat de la contradictòria, i reducció a l’absurd , que prova la falsedat d’una proposició per reducció a una conseqüència coneguda com a falsa o contrària a la hipòtesi de partida
polivalent
Lògica
Dit del sistema lògic que, a diferència de la lògica tradicional i de la majoria de les lògiques contemporànies (anomenades bivalents, car només admeten dos valors de veritat: ‘‘és veritable’’ i ‘‘és fals’’), accepta més de dos valors de veritat.
Hom en diu trivalent, tetravalent, etc , segons que siguin tres, quatre, etc , els valors que hi siguin admesos d’altra banda, si aquest nombre de valors és finit, hom parla de lògica finitament polivalent i de lògica infinitament polivalent, si el dit nombre de valors és infinit La lògica polivalent, pròpia del s XX bé que hom en cerca antecedents en Aristòtil i en Guillem d’Occam, amb relació al problema dels futurs i futuribles, s’oposa al principi tradicional del non datur tertium i és típicament exemplificable en l’acceptació que, per exemple, una proporció pot ésser “no veritable i…
connectiva
Lògica
En lògica formal, partícules que relacionen unes proposicions amb unes altres i fan possible el càlcul proposicional.
D’entre les considerades principals, n'hi ha cinc de binàries , que relacionen dues proposicions p, q Cadascuna d’elles requereix una combinació específica dels valors de veritat de p i q perquè la proposició resultant del càlcul sigui veritable Comprenen la conjunció p∧q , la disjunció p∨q , el condicional p→q , el bidireccional p↔Q i la disjunció exclusiva p↮q> r> Cadascuna d’elles requereix una combinació específica dels valors de ceritat de p i q perquè la proposició resultant del càlcul sigui veritable Així, la conjunció serà veritable si i només si p i q ho són o presenten el…
principi de bivalència
Lògica
Matemàtiques
Principi de la lògica de sentències o proposicions, de caire semàntic, que diu: «tota sentència és certa o falsa».
Aquest principi fou enunciat en el cas del càlcul de proposicions, de forma explícita, per primera vegada, a l’escola estoica de Megara lògica i, concretament, per Crisip, si bé ja Aristòtil en De Interpretatione l’havia analitzat i discutit àmpliament Sintàcticament parlant implica les lleis del tercer exclòs, de no-contradicció i de la doble negació, les quals, en lògiques no bivalents, poden esdevenir falses
alternativa
Lògica
Relació entre dues proposicions alternatives, és a dir, tals que si l’una és veritable, l’altra ha d’ésser falsa, i viceversa.
Cal distingir-la de la disjunció , que admet la possibilitat que totes dues siguin veritables
principi del terç exclòs
Lògica
Principi segons el qual, en el cas de dues proposicions contradictòries, mai no poden ésser alhora falses ambdues, és a dir, només pot ésser falsa l’una o l’altra, i no és admissible una tercera alternativa.
Aquest principi ve a ésser complement del de no-contradicció pricipi de contradicció, del qual deriva la impossibilitat que dues proposicions contradictòries siguin veritables alhora