Resultats de la cerca

Es mostren 6 resultats

mode

Figures i modes del sil·logisme

©

Lògica
En el sil·logisme categòric, disposició de les premisses segons llur quantitat (universal o particular) i qualitat (afirmativa o negativa).
Atès que les premisses poden ésser universals afirmatives A, universals negatives E, particulars afirmatives I i particulars negatives O, les possibilitats de combinacions entre premissa major i menor en el sillogisme són de 16 modes AA, AE, AI, AO, EA, EE, etc i, com que aquests 16 modes es donen en cadascuna de les quatre figures que el sillogisme pot tenir segons la posició del terme mitjà en les premisses, el nombre total de figures que els modes assoleixen en el sillogisme és de 64 D’aquestes, tanmateix, només unes quantes són considerades com a lògicament…
Gran enciclopèdia catalana

proposició

Lògica
En la lògica simbòlica, sentència l’esquema quantificacional atòmic de la qual inclou lletres predicats (‘F’, ‘G’, ‘H’; corresponents al verb o predicat verbal) i lletres arguments (‘w’, ‘x’, ‘y’, ‘z’; corresponents al subjecte).
En l’esquema logístic, doncs, hom prescindeix de la representació tradicional de proposició segons la qual aquesta consta d’un subjecte i un predicat units per la còpula ‘és’, que no és reconeguda sinó com una de les moltes formes possibles de proposició, i hom estableix, en canvi, que en les proposicions dividides per l’atomisme lògic en atòmiques i compostes un predicat és afirmat d’un argument Representacions quantificacionals de proposicions atòmiques són, per exemple, ‘Fx', on ‘x’ substitueix ‘Pere’, ‘F’ substitueix ‘corre’ o ‘és bo’, etc, i ‘Fx,y' o ‘Fx' segons que F substitueixi ‘…
Gran enciclopèdia catalana

bocardo

Lògica
En la lògica aristotelicoescolàstica, sil·logisme de la tercera figura, en el qual la premissa major i la conclusió són particulars negatives, i la premissa menor, universal afirmativa mode ).
Gran enciclopèdia catalana

camestres

Lògica
En la lògica aristotelicoescolàstica, sil·logisme de la segona figura, en el qual la premissa major és universal afirmativa, i la premissa menor i la conclusió són universals negatives ( mode ).
Gran enciclopèdia catalana

calemes

Lògica
Segons la lògica aristotelicoescolàstica, sil·logisme de la quarta figura, en la qual la premissa major és universal afirmativa i la premissa menor i la conclusió són universals negatives ( mode ).
Gran enciclopèdia catalana

quantificació del predicat

Lògica
Reforma introduïda per W. Hamilton en la lògica del judici consistent a atribuir al predicat de certes proposicions afirmatives, que en lògica clàssica són sempre particulars, una extensió universal (ex: alguns animals són [tots els]homes) i una extensió particular a certes proposicions negatives, que clàssicament són universals (ex: l’home no és [cert]animal).
Gran enciclopèdia catalana