Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
extensió
Lògica
Classe dels objectes respecte als quals un terme és veritable.
Hom tendeix a considerarla equivalent a la denotació i a la referència, i a oposar-la a la comprensió i a la intensió No obstant això, des d’un punt de vista lògic, l’extensió no es concep com una quantitat d’objectes, sinó que inclou únicament entitats com gèneres o espècies
intensió
Lògica
En la lògica moderna, conjunt de propietats d’un objecte representades per un terme general.
Aquestes propietats ho són adés de l’objecte, bé que no siguin essencials a la definició del terme que el designa, adés del terme designatiu de la classe d’aquests objectes
paralogisme
Lògica
Raonament formalment fals, però emprat sense consciència de la seva falsedat.
Sovint identificat amb el sofisma, se'n diferencia perquè no és usat amb la intenció de confondre l’adversari Kant distingeix, a la Crítica de la raó pura , entre paralogismes formals , falsos en virtut de la forma, i paralogismes transcendentals , que rauen en la pròpia natura humana i incorren en una “illusió que hom no pot evitar, però que pot ésser esbrinada” aquests paralogismes són quatre el de la substancialitat del jo, el de la simplicitat de l’ànima, el de la personalitat del subjecte i el de la idealitat o problematicitat de l’existència dels objectes dels sentits…
classe
Lògica
Conjunt de tots els objectes, els elements, etc, que posseeixen com a mínim una característica comuna.
És un concepte fonamental en la lògica moderna Els elements d’una classe són anomenats membres Hom diu que dues classes són idèntiques quan tenen els mateixos membres És anomenada classe universal la que comprèn tots els membres de l'univers del discurs, i classe buida la que no té cap membre El conjunt de tots els elements de l’univers del discurs que no són membres d’una classe forma el complement d’aquesta classe
imatge genèrica
Lògica
Imatge esquemàtica amb què hom pot representar qualsevol element d’una classe o categoria d’objectes.
concepte
Lògica
En la lògica clàssica, representació abstracta i general d’un objecte.
En tant que funcionen com a subjecte i predicat en el judici, els conceptes són l’element últim sobre el qual es construeix l’edifici del coneixement Llurs propietats són la comprensió i l'extensió Hom pot fer distinció entre conceptes d’individu, d’espècie i de gènere entre els quals s’estableix una relació de subordinació, entre conceptes a priori i a posteriori segons que es dedueixin o no de l’experiència, o bé entre conceptes singulars i universals universal Però el problema fonamental que plantegen els conceptes és el de llur origen i natura el realisme n'afirma l’existència com a…
intensional
Lògica
Relatiu a les propietats definitòries d’un concepte, més que no pas als objectes a què aquest s’aplica.
extensional
Lògica
Lingüística i sociolingüística
Relatiu als objectes a què un signe s’aplica, més que no pas a les propietats que el defineixen.
símbol
Lògica
Expressió verbal o escrita, definida per unes normes determinades, de la qual hom se serveix per a significar objectes o relacions.
universal
Lògica
Dit del judici o proposició en què el subjecte comprèn la totalitat d’objectes d’una mateixa classe (tots els S són P).
Bé que generalment el judici universal és plural, tanmateix pot adoptar la forma singular en referir-se, per exemple, a un gènere o a una espècie en aquest cas hom parla de judici genèric singular