Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
relació
Lògica
Lligam, referència, existent o que hom suposa, entre dues o més coses, o entre dos o més conceptes o judicis, talment que, establert un d’ells, hom ha de pensar alhora l’altre, o els altres, i viceversa.
Bé que en Aristòtil és una entre les diverses categories, la relació fou desenvolupada entre els escolàstics de manera que abraçava ja un camp molt més ampli de modalitats i subdivisions i en aquesta línia ha estat definitiva, contemporàniament, l’aportació d’E von Hartmann, el qual fa de la relació una categoria talment fonamental Urkategorie que inclou totes les altres categories És important, així mateix, la distinció tradicional entre la simple relació lògica , establerta només per la ment, i la relació pròpiament ontològica, o relació real , en el si de la qual l’escolàstica distingí…
judici
Lògica
Filosofia
Acte o procés mental mitjançant el qual hom pensa una proposició o enunciat, atribueix un predicat a un subjecte, afirma o nega una relació entre dos termes o més.
Tradicionalment hom ha distingit diversos tipus de judici de qualitat, de quantitat, de relació i de modalitat Hom destria, en l’ordre de la relació predicat-subjecte, el judici analític del sintètic i en el de la relació a l’experiència, el judici a priori del judici a posteriori Segons llur objecte, hom parla també de judicis de valor, d’existència, reals, ideals, universals, particulars, etc
terme aàleg
Lògica
Terme que té la mateixa relació amb un altre que la relació que té un tercer amb un quart.
conseqüència
Lògica
En un raonament, relació lògica entre les premisses i la conclusió.
equipol·lència
Lògica
Relació d’igualtat lògica entre dos conceptes de la mateixa extensió.
funció
Lògica
Relació d’un a molts altres o d’un a un altre.
Les funcions poden ésser sentencials i no sentencials Una funció sentencial pot ésser, alhora, funció de veritat , si el valor de la veritat és a dir, la veritat o la falsedat del compost sentencial corresponent és determinat pel mateix valor de veritat dels components com, per exemple, “ahir feia sol i vam fer una excursió”
designació
Lògica
Relació existent entre un signe i un objecte, un fet o un concepte.
Hom la confon amb la denotació i la referència, de les quals es diferencia perquè indica, en el cas que es refereixi a una realitat, el concepte d’una cosa més que no pas la cosa mateixa
gènere
Lògica
Classe de major extensió i, doncs, de menor comprensió que la classe anomenada espècie
.
La classe animals , per exemple, és gènere en relació amb la classe homes , que n'és espècie però alhora és espècie en relació amb la classe éssers vivents , que n'és el gènere Hom parla de gènere suprem o generalíssim quan comprèn totes les espècies substància, ésser, etc o quan equival a una noció primordial, indefinible per una altra de més genèrica
implicació
Lògica
Relació formal consistent en el fet que una idea o proposició n’implica una altra.
En lògica simbòlica s’expressa mitjançant el signe ⊰ En matemàtiques hom utilitza el símbol ⇒