Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
deducció transcendental
Lògica
Nom donat per Kant a una part de la Crítica de la raó pura, en la qual pretén de justificar l’aplicació dels conceptes a priori als objectes empírics, mitjançant la recerca de les condicions a priori de possibilitat de l’experiència.
És oposada a la deducció empírica , que, sempre en sentit kantià, consisteix en una aplicació dels conceptes, la justificació de la qual és feta a partir de l’experiència mateixa
analítica
Lògica
Recerca de les formes elementals del raonament i de la demostració.
Primera part de la lògica general que, segons Kant Crítica de la raó pura , ‘descompon totes les operacions de l’enteniment i de la raó en els seus elements i els presenta com a principis de qualsevol apreciació lògica que faci el nostre enteniment’, mentre que l' analítica transcendental és ‘la part de la lògica transcendental que tracta dels elements del coneixement pur de l’enteniment i dels principis sense els quals no pot ésser pensat cap objecte’
relació
Lògica
Lligam, referència, existent o que hom suposa, entre dues o més coses, o entre dos o més conceptes o judicis, talment que, establert un d’ells, hom ha de pensar alhora l’altre, o els altres, i viceversa.
Bé que en Aristòtil és una entre les diverses categories, la relació fou desenvolupada entre els escolàstics de manera que abraçava ja un camp molt més ampli de modalitats i subdivisions i en aquesta línia ha estat definitiva, contemporàniament, l’aportació d’E von Hartmann, el qual fa de la relació una categoria talment fonamental Urkategorie que inclou totes les altres categories És important, així mateix, la distinció tradicional entre la simple relació lògica , establerta només per la ment, i la relació pròpiament ontològica, o relació real , en el si de la qual l’escolàstica distingí…