Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
sofisma
Lògica
Argument capciós, sil·logisme viciós, per fer passar com a veritat el que és fals.
Sovint parteix de premisses vàlides, o bé que hom jutja vàlides, per a desembocar en una conclusió inadmissible però que sembla conforme a les regles formals del raonament i que hom no sap com refusar
mode

Figures i modes del sil·logisme
©
Lògica
En el sil·logisme
categòric, disposició de les premisses segons llur quantitat (universal o particular) i qualitat (afirmativa o negativa).
Atès que les premisses poden ésser universals afirmatives A, universals negatives E, particulars afirmatives I i particulars negatives O, les possibilitats de combinacions entre premissa major i menor en el sillogisme són de 16 modes AA, AE, AI, AO, EA, EE, etc i, com que aquests 16 modes es donen en cadascuna de les quatre figures que el sillogisme pot tenir segons la posició del terme mitjà en les premisses, el nombre total de figures que els modes assoleixen en el sillogisme és de 64 D’aquestes, tanmateix, només unes quantes són considerades com a lògicament vàlides concretament, 19 4 de…
semàntica
Lògica
Part de la lògica, que correspon més exactament a l’àmbit del que hom anomena metalògica i que estudia els sistemes lògics des del punt de vista de les seves possibles interpretacions, principalment la interpretació normal, o pensada en elaborar el sistema, si és que una tal interpretació existeix.
També dita teoria dels models , la semàntica dels llenguatges formals ha d’ésser distingida de la semàntica lingüística o semàntica dels llenguatges naturals Bé que l’estudi sistemàtic de la semàntica lògica és posterior a l’estudi dels problemes sintàctics teoria de la deducció formal en els sistemes axiomàtics i és obra sobretot de Tarski i de Carnap, algunes nocions semàntiques són tan antigues com la mateixa lògica Aristòtil distingia ja entre forma i contingut, i usava contraexemples per a demostrar que certes formes sillogístiques no eren vàlides els estoics caracteritzaren…
deducció natural
Lògica
Mètode de lògica proposat per Gerhard Gentzen el 1934, consistent en unes regles d’inferència, vàlides tant en la lògica sentencial com en la quantificacional.