Resultats de la cerca

És una superfície complexa que comprèn un espai entre el nivell de la marea alta i el de la baixa, una zona litoral superior a la vora de la marea alta, però sota l’acció directa de l’aigua de la mar, i, finalment una part sempre submergida, sotmesa constantment a les accions erosives de les onades El litoral és dinàmic, tant per la constant erosió a què és sotmès com per les també constants regressions i transgressions marines que es succeeixen N'hi ha dos tipus els litorals d’acumulació, baixos i formats pels productes sedimentats de l’erosió marina —com les platges i els…

Als països de pluviometria escassa els pantans es construeixen primordialment per a regatges i, només a mesura del desenvolupament, amb objectius energètics i d’abastament de nuclis urbans o fabrils, com és el propi dels llocs de pluviometria abundant En llocs molt poblats o de rius molt aprofitats, hom en construeix per regularitzar llur curs i evitar inundacions La industrialització ha exigit com més va més quantitats d’energia, i és així com la hidroelèctrica central hidroelèctrica ha sostingut, amb els combustibles, el gran impuls tècnic i econòmic de la societat actual Des d’aleshores…

La saltació hidràulica és el transport discontinu d’arenes o de graves, més grosses que les transportades en suspensió arremolinada, però més petites que els materials rodats o arrossegats pel fons La saltació eòlica , més sistematitzada, és el transport per deriva eòlica no rodada de grans entre 0,2, i 0,5 mm de diàmetre, que reboten fins a uns quants decímetres d’alçada i van a caure en la direcció del vent

Una vegada la nova erosió ha escombrat la cobertora de materials tous i l’aigua topa amb els materials durs, plegats, ja no pot deseixir-se del curs que té traçat i els fendeix com una serra en lloc de vorejar-los Hom sol anomenar epigènic el relleu resultant i epigènia la sobreimposició Però d’altres autors prefereixen estendre la denominació d’epigènia al relleu generat per l’erosió fluvial en materials resistents, tant si els cursos s’hi han encaixat per sobreimposició com per antecedència Als Països catalans, la sobreimposició és freqüent al Prepirineu Central, on l’…

Les maresmes actuals s’originaren durant la transgressió flamenca, quan una bona part de les terres baixes litorals foren envaïdes per la mar Les formen sediments fins —llim i sorra en general— aportats per la mar o pels rius que sovint les travessen i dipositats en llocs d’aigües tranquilles En una primera fase de la seva evolució —no consolidada— la maresma pot aparèixer com un sector complex, on l’aigua marina o fluvial ocupa una bona part de la superfície meandres divagants, braços morts del riu, llacs i llacunes temporeres Gradualment, però, els sediments es consoliden —fase…

S'origina, sovint, a la plataforma continental i és degut a una esllavissada del terreny provocada per un terratrèmol submarí o per una acumulació excessiva de sediments en un pendent també hi poden influir les oscillacions del nivell marí Es desplaça en forma de massa fangosa i és capaç d’excavar una clivella submarina en roca poc dura o de transportar materials grollers des de la costa a les grans profunditats abissals Sembla, però, que la seva força erosiva és relativament feble

La seva formació depèn de la quantitat de neu com més neu acumulada més facilitat hi ha que l’allau es produeixi, del tipus de neu la neu compacta i mullada facilita el despreniment, de la inclinació o pendent de la muntanya, de la llisor de la superfície sobre la qual es diposita la neu o del clima i de l’època de l’any L' allau de pols o superficial es produeix a qualsevol època de l’any i afecta solament les capes superficials, mentre que l' allau de fons o mullada es produeix quan hi ha neu humida i l’aigua de fusió separa la neu de la roca desprenent-se tota la capa…

A diferència d’aquestes, les estalagmites tenen una forma més aplanada i manquen de canal central en llur interior Unes i altres, tanmateix, acaben unint-se i formen pilars de formes sovint sorprenents