Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
braç de riu
Hidrografia
Part d’un riu que se separa del curs principal formant un curs secundari que hi corre més o menys paral·lel, fins a reunir-s’hi de nou o desembocar en la mar.
ràpid

El riu Isàvena al seu pas pel pont de Pardinella
© Carolina Latorre Canet
Hidrografia
Part del recorregut d’un riu on el corrent és més ràpid.
Pot ésser produït pel retrocés d’una ruptura de pendent o per l’estrenyiment del llit, sempre, però, a causa d’un relleu diferencial que el riu ha d’excavar en cerca del perfil d’equilibri
decapitació
Hidrografia
Fenomen pel qual un riu captura o assimila la capçalera o part alta de la conca d’un altre riu veí.
Pot produir-se per diferents processos per erosió regressiva, per diferències de pendent als vessants d’un riu i l’altre i per canvis del perfil d’equilibri longitudinal dels rius
fluvial
Hidrografia
Dit del llit i la vall, de l’erosió, el transport i la sedimentació i del cicle mateix d’un riu.
El llit fluvial és el lloc per on corre o ha corregut el cabal d’aigua del riu, i té una forma i unes dimensions variables prop del naixement del riu té forma de V, a la part mitjana la té semicircular, i al final és més ample que profund Com que el cabal d’un riu és variable, també ho és el llit durant el Pliocè i el Plistocè els cabals i els llits canviaren molt, i es construïren, en molts casos, terrasses sobre els llits Així com el llit es forma per l’erosió vertical del riu, la vall fluvial es forma per l’erosió lateral la forma general…
captura
Hidrografia
Fenomen pel qual un riu d’intensa activitat erosiva arriba a decapitar-ne un altre captant vers la pròpia conca les aigües del curs superior del riu decapitat.
Es manifesta sovint per un seguit de caràcters morfològics presència d’un colze ben encaixat en el sector on s’ha operat la captura, aparició d’una vall morta, subadaptació del riu decapitat —privat de la major part de la seva àrea de drenatge— a les dimensions de la vall que elaborà abans de la captura
congost

Congost de Mont-rebei, a la comarca de la Noguera Ribagorçana
© Fototeca.cat - J. Vidal
Geomorfologia
Hidrografia
Vall estreta entre muntanyes, de vores abruptes, excavada per les aigües d’un riu.
Sovint és originat per un procés d’excavació produït pel descens del nivell de base, la qual cosa augmenta la potència excavadora del riu Als Països Catalans n'hi ha abundants exemples, com ara el pas de Collegats, a la Noguera Pallaresa, el del Ter, a les Guilleries, o l’avenc del Xúquer, a la Vall de Cofrents
delta
Geomorfologia
Hidrografia
Espai de terra, generalment de forma triangular, que els al·luvions d’un riu formen a la seva desembocadura.
El terme fou aplicat per primera vegada per Heròdot, al segle V aC, a la plana alluvial a través de la qual els canals ramificats del Nil desguassen a la mar en el seu mapa la regió tenia forma triangular, com la lletra grega delta Actualment, però, és emprat per a designar la totalitat dels dipòsits formats, tant per sobre com per sota del nivell de l’aigua, a la desembocadura d’un riu o prop d’aquesta Molt pocs d’aquests dipòsits tenen forma triangular, i la deposició és molt brusca, per a la disminució de la velocitat del riu La forma és determinada per una sèrie de factors, com el…
divagació
Hidrografia
Conjunt de variacions en el llit d’un riu i en la direcció de l’aigua quan el pendent és feble.
En pot resultar la divisió del riu en diversos braços o l’aparició d’illes, corbes i meandres Sol ésser notable en la part dels rius propera a la mar o en territoris de relleu senil
braç mort
Hidrografia
Meandre abandonat d’un riu.
En una crescuda, el corrent pot arribar a seccionar el coll d’un meandre especialment sinuós, obrint un nou curs més directe l’antic meandre resta així convertit en un llac o aiguamoll, i es va dessecant progressivament