Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
lliçó
Diplomàtica i altres branques
Forma d’un mot o una frase determinada per un manuscrit o una família de manuscrits.
Quan els testimonis presenten diferents lliçons, cadascuna d’aquestes s’anomena variant Aquestes lliçons són examinades segons el mètode propi de la crítica textual, per tal d’establir una edició crítica
conjectura
Diplomàtica i altres branques
Lliçó hipotètica en un text antic corromput, especialment en obres mètriques.
banalitat creixent
Diplomàtica i altres branques
Tendència dels copistes de texts antics a substituir successivament una expressió o una paraula inusitada o poc comuna per una altra o unes altres de més comunes o conegudes.
D’aquesta manera els texts es tornen cada vegada més trivials L’existència de la transmissió d’un text antic de lliçons variants de banalitat creixent justifica l’aplicació del principi de la lectio difficilior ‘lliçó més difícil’, la qual té probabilitats d’ésser l’original
inautèntic | inautèntica
Diplomàtica i altres branques
Dit de la lliçó que difereix de l’original, no necessàriament dolenta, però.
variant
Diplomàtica i altres branques
Lliçó divergent d’un text pres com a base en una edició crítica.
edició crítica
Diplomàtica i altres branques
Edició que pretén de reconstruir un text al més apropat possible a la forma en què el deixa l’autor.
A la base d’una edició crítica hi pot haver l’original autògraf o arquetipus o l’edició revisada per l’autor, o una sola còpia posterior, o bé diverses còpies Es tracta, en el primer cas, de donar la forma original reproduint-la escrupolosament en el segon, reproduint la còpia única, introduïdes, però, les correccions essencials conjecturades per l’editor i en el tercer, l’editor utilitza la crítica externa i interna per a detectar els errors que puguin contenir les còpies útils per a reconstruir el text Qualsevol edició crítica descriu prèviament, en una introducció, les còpies ordenades per…
restitució d’un text
Diplomàtica i altres branques
Lingüística i sociolingüística
Restabliment de la lliçó original d’un text corromput per mitjà de la recensió i, si cal, per la conjectura
.
S'oposa a correcció
lectio difficilior
Diplomàtica i altres branques
Expressió (‘lliçó més difícil’) que designa el principi segons el qual, de dues o més lliçons possibles d’un passatge, hom escull la més difícil, potser perquè és la més genuïna, si hom té en compte que l’escrivà o copista degué voler corregir allò que trobava incomprensible.