Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
escriniari
Diplomàtica i altres branques
Escrivà dels documents papals que tenia cura de l’arxiu pontifici.
motu proprio
Diplomàtica i altres branques
Document emanat directament del sobirà, sense intervenció de ministres o a requeriment d’una persona interessada.
Porten també aquest nom certs documents papals
salutació
Diplomàtica i altres branques
Fórmula protocol·lària en la retòrica de les cancelleries medievals amb què hom cloïa normalment la intitulació
.
Per influència biblicolitúrgica, hom utilitzava sovint pacem ‘pau’ en comptes de la fórmula tradicional llatina salutem ‘salut’ Altres fórmules eren salutem et dilectionem ‘salut i dilecció’ o, en cas de documents papals, salutem et apostolicam benedictionem Ultra aquestes fórmules més freqüents, hom n'utilitzava d’altres, que foren fixades en els anomenats ars dictandi
autògraf
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Text original escrit de la mateixa mà de l’autor.
Els autògrafs dels escriptors literaris antics i medievals fins al s XII eren raríssims Generalment els autors antics dictaven llurs obres, que eren calligrafiades per copistes d’ofici L’autor es limitava a posar-hi de la seva mà uns mots de salutació, com en el cas d’algunes epístoles de sant Pau o el Bene Valete de les cartes papals primitives, ja des del s IV
servent dels servents de Déu
Diplomàtica i altres branques
Fórmula (llat: servus servorum Dei) utilitzada constantment a la cancelleria pontifícia, des del segle IX, en l’encapçalament dels documents papals.
El primer a adoptar-la fou Gregori I el Gran, el qual fou imitat per altres successors i dignataris eclesiàstics, fins que esdevingué exclusiva dels papes encara, però, al s XII la usaven els bisbes de Ravenna
papirologia
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Ciència que estudia els papirs escrits.
És part de la codicologia i de la paleografia Inclou encara els óstraka òstracon i fins i tot els pergamins trobats en excavacions La papirologia es divideix en antiga i medieval L’antiga comprèn els manuscrits jeroglífics, hieràtics, demòtics i coptes, a més dels papirs arameus, entre els quals sobresurten els d’Elefantina segle V aC La papirologia antiga, però, més rellevant és la grecoromana, especialment la grega, que és la més ben representada, amb milers de manuscrits De la medieval, a part alguns còdexs i documents merovingis, els papirs més importants són els papals…