Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
cuc del blat

Cuc del blat
Caroline Harding MAF (CC BY 3.0 AU)
Entomologia
Eruga del lepidòpter Nemapogon granella, anomenada també falsa tinya.
Els adults apareixen els mesos de març a juny, i la femella pon els ous en els munts de blat emmagatzemat Les larves, en néixer, roseguen els grans, sobretot el germen
rossell
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó, dels segles X i XI, encunyada pels comtes de Rosselló des de Gilabert I (991-1008).
Els rossells eren diners de billó ric al començament, però la seva llei anà baixant fins que, en temps de Gausfred III 1113-64 contenien només un 22% d’argent Amb la denominació de sous de rossells apareixen freqüentment a la documentació barcelonesa des de Ramon Borrell
mosca de l’api

Mosca de l’api
Martin Cooper (cc-by-3.0)
Fitopatologia
Entomologia
Petita mosca (uns 5 mm), de l’ordre dels dípters, de tons daurats, la larva de la qual ataca l’api.
La femella diposita els ous a les fulles, i les larves cucs blancs hi practiquen galeries posteriorment cauen a terra, on es transformen en nimfes, i al cap d’unes tres setmanes apareixen els adults Els tractaments per a combatre-la són fets a base d’èsters fosfòrics
alucita
Fitopatologia
Entomologia
Petita papallona del grup de les arnes de la família dels gelèquids, amb les ales de color gris o groc i les antenes rogenques, molt perjudicial per als cereals.
La femella diposita els ous damunt els grans i les larves hi penetren i els devoren Les erugues són transportades als graners ensems amb els grans, on acaben llur desenvolupament i apareixen les papallones adultes És combatuda als graners mitjançant insecticides organoclorats només quan les llavors no van destinades al consum humà
moneda menuda
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de més ínfim valor.
Des de l’època medieval es manté aquesta denominació de moneda menuda per als diners i òbols de billó, els quals apareixen documentats com a diners menuts , o simplement menuts , i malles a Barcelona i a València Al s XVI, a Barcelona hom troba també el menut dobler de Carles I, del valor de dos diners A Aragó són els menudos i les miajas
mosca negra

mosca negra
Entomologia
Gènere de mosques, de la família dels simúlids, d’entre 3 i 6 mm de llarg, de color fosc, que ponen els ous en rius i torrents d’aigües oxigenades, on es desenvolupen les larves.
Els adults tenen activitat diürna i generalment només apareixen durant els mesos càlids de l’any Les femelles adultes, hematòfagues, poden atacar els humans i produir picades doloroses Algunes de les espècies més comunes i agressives a Catalunya són Sintermedium , Seritrocephalum i Sornatum La plaga de mosca negra iniciada al tram baix de l’Ebre el 2005 ha produït nombrosos casos d’hospitalització i ha portat a efectuar tractaments de lluita biològica contra les larves mitjançant descàrregues d’espores d’un bacteri Bacillus thuringuiensis
masmudina
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda musulmana d’or, de valor d’un dinar, encunyada pels almohades (que eren de la tribu berber dels masmudes, d’on prové el nom).
Les masmudines tingueren una àmplia circulació pels regnes cristians A Catalunya apareixen documentades des del 1174 i, igualment com en el cas dels mancusos, hom en troba emissions cristianes, dites masmudines contrafetes o imitades Consta que se'n fabricaren a Lleida i a Mallorca i que Jaume I concedí, el 1272, franquícies i salconduits a fabricants de masmudines La circulació de dobles masmudines o dobles dinars almohades originà que també a Castella fossin encunyades les dobles i que la masmudina senzilla fos coneguda també amb el nom del semidobla almohade
pluja de sang
Entomologia
Fenomen consistent en un conjunt de taques vermelles, que apareixen a terra, ocasionades pel meconi, produït per papallones gregàries en néixer molts adults simultàniament.
mancús
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or encunyada a Barcelona a imitació dels dinars àrabs.
Fou fonamental en el desvetllament econòmic català del segle XI Inicialment entre ~1017-35 fou fabricada pel prestamista i orfebre jueu Bonhom, amb una talla de 7 l’unça 3,80 g Imità diferents models dels dinars andalusins, però en general porten la lectura Bonhom , en llatí en una de les cares Un dels tipus porta el nom Madīnat Barsinuna en caràcters cúfics A partir del 1037, encunyats per Enneas, el seu pes baixà progressivament fins a ésser de 10 l’unça uns 2,70 g Vers el 1070, apareixen mancusos de 15 l’unça 1,90 g, fets encunyar per Ramon Berenguer I, que porten al voltant d…
moneder | monedera
Numismàtica i sigil·lografia
Persona que treballava a la seca o casa de moneda.
Inicialment la moneda era arrendada a un artesà, generalment un orfebre, que la fabricava Així, Ramon Berenguer I, per exemple, encarregà a Geral i a Esteve la fabricació del mancús d’or bilingüe i, abans, havia encomanat a Marcús i a Bonfill i després a Berenguer Adroer, a Bonfill Fredal i a Davit diferents emissions de moneda de billó Amb el temps s’organitzaren les seques reials i foren creats diversos oficis especialitzats En un fragment del llibre de la seca de Barcelona de la darreria del s XIII i en un document del 1308 de Jaume II donant instruccions als encarregats d’una encunyació…