Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
seca
Numismàtica i sigil·lografia
Casa o taller on és encunyada moneda.
En un principi, i per remarcar probablement el caràcter sagrat que hom donava a la moneda, els tallers monetaris eren agregats als temples, com ara l’Herèon de Samos, el Tesèon d’Atenes o el temple de Juno a Roma A l’època medieval, inicialment, la fabricació de la moneda era generalment contractada a particulars per part dels comtes, i les seques poden ésser considerades tallers privats sotmesos a control per mitjà de funcionaris oficials Els reis de Catalunya-Aragó tingueren al Principat una seca reial, la de Barcelona, que funcionà des del 1208 A mitjan s XIII fou creada la de…
segell
Numismàtica i sigil·lografia
Empremta, marca estampada o impresa amb un segell.
Fou ja conegut pels imperis antics des del quart millenni, i el seu ús es generalitzà a l’imperi Romà, on la matriu era l’anell personal, amb iconografia mitològica Els papes utilitzaren la butlla de plom des del s VI A l’edat mitjana, els reis, els senyors laics i eclesiàstics i les corporacions usaren segells de cera, d’or o de plom, pendents del mateix pergamí, d’un cordill o d’una cinta de pell o de seda i també segells de placa, aplicats sobre cera i paper La iconografia s’anà ampliant en el curs del temps i adoptà les representacions majestàtica, eqüestre, heràldica, topogràfica o…
moneda mallorquina
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a la ciutat de Mallorca, pròpia de l’illa de Mallorca (i, també de les de Menorca i Eivissa).
El sistema monetari mallorquí, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner mallorquí , el seu doble dobler i la seva meitat òbol o malla , i en unes monedes de compte, el sou sou mallorquí , de dotze diners, i la lliura lliura mallorquina , de 240 diners Les primeres encunyacions foren el ral d’argent o croat i el dobler o ral doblenc , el diner o ral senar i la malla , de billó, creats el 1300 per Jaume II de Mallorca, que substituïren el ral de València , creat per Jaume I el 1246 per als regnes de València i de Mallorca El 1310 fou…
moneda romana
Numismàtica i sigil·lografia
Sistema monetari propi de l’antiga Roma.
A part la primitiva pecúnia cap de bestiar amb què hom feia els intercanvis comercials, hom suposa que fou vers el 450 aC que començaren a ésser emprades peces de bronze i coure as La introducció de monedes d’argent romanocampanianes a l’estil grec amb la inscripció i les figures de Mart o d’Apollo i d’un cap equí sembla que és deguda a la guerra amb Pirros 280 aC, que posà en contacte Roma amb el S d’Itàlia foren encunyades probablement a les seques de Nàpols o de Tàrent La primera moneda d’argent encunyada a Roma vers el 268 aC o bé, segons alguns, vers 217-212 aC fou el denari d’argent,…