Resultats de la cerca

Fou la primera moneda catalana que portà l’heràldica de les quatre barres El doblenc rebaixava a la meitat la llei del diner i tingué mala acceptació Hagué d’ésser substituït pel diner de tern d’un contingut d’argent de 25%, llei que ja s’havia aplicat a les emissions de Mallorca i València del 1246 i que també s’aplicà a l’encunyació aragonesa del 1259 Ramon Berenguer V de Provença, també baté diners de doblenc, amb el símbol heràldic dels quatre pals, i foren d’aquesta mateixa llei els diners valencians del temps d’Alfons IV i els rossellonesos a partir de Martí l’Humà

Coneguda també per reial doblenc , hom li assignà una llei de 3 diners menys que la pugesa 23% d’argent i talla de 132 peces el marc Prengué el nom de dobler i fou la moneda de billó més usual a les Illes

En temps de Joan II 1406-54 la seva llei fou rebaixada a 18 quirats en un intent de fer una moneda menys costosa Sota els regnats d’Enric IV i dels Reis Catòlics la moneda d’or tornà al pes i la llei inicials de la dobla, però hom li donà els noms d' enrique, castellano o medio excelente

És característic d’aquesta moneda el quadrat central amb llegenda en diverses línies Jaume I féu diverses concessions a particulars per a imitar les dobles i també les masmudines almohades, els dirhems i els millaresos Jaume II ordenà d’encunyar quarts de dobla a Múrcia, després de la seva conquesta

La primera notícia de l’arrendament de la seca de València per a les encunyacions d’argent és de l’any 1393, en temps del rei Joan I A partir del 1407 consta que l’equivalència del ral era de valor d’un sou i mig, o sia divuit diners, d’on li ve el nom i mantingué llargament l’equivalència, malgrat les caigudes de pes real d’argent, que d’una talla de 68 peces per marc, sota Martí l’Humà, passà a 72, sota Alfons IV, i a 91 l’any 1554 El 1629, fou augmentada encara a 103 i, finalment, a 115 el 1693 Al s XVI hom encunyà múltiples del divuitè i, al s XVII, un divisor el novenet , de valor de nou…