Resultats de la cerca

Fou encunyada també a Bordeus pels ducs d’Aquitània on era coneguda amb el nom gascó de fardin o hardin ja al s XIV com a equivalent d’una quarta part del gros, i també a Navarra segons consta l’any 1400 Incorporat Bordeus a França, sota el regnat de Lluís XI 1461-83 foren encunyats ardits d’argent hardit , en francès en aquesta ciutat i també a Nantes amb el valor de tres diners Els ardits estrangers circularen per Catalunya a partir de mitjan s XV, circulació que fou repetidament prohibida Tanmateix, durant l’ocupació francesa dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1475-93,…

El gros rebé aquest nom pel fet d’ésser la moneda d’argent més forta en relació amb el billó, i té origen en la reforma monetària portada a terme 1266 per Lluís IX de França, on rebé el nom de gros tornès o tornès a Catalunya era el tornès d’argent, i adoptada per molts altres països a Anglaterra, amb el groat , influït molt probablement per la moneda francesa d’Aquitània a Alemanya, amb el groschen a la corona d’Aragó, amb el gros de Montpeller de Jaume I i, més tard, amb el croat , des de Per II el Gran a Navarra, amb el gros de Carles II i a Castella, amb el gros alfonsí d’…

El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…